Més progressistes i més independentistes: els valors socials dels barcelonins, en 10 gràfics
Els que s'identifiquen com a progressistes passen del 34,6% al 48,3% i els partidaris de la independència del 40% al 52% en els últims quatre anys
BarcelonaL'última enquesta de valors socials de l'Ajuntament de Barcelona, feta a finals del 2014 amb una mostra de 1.500 persones, mostra un canvi de tendència en els valors socials dels barcelonins. L'anterior edició, del 2010, reflectia una lleugera disminució del progressisme. La del 2014, presentada fa pocs dies, mostra un increment fins més enllà de les xifres del 2006. L'independentisme, que ja creixia entre el 2006 i el 2010, guanya encara més força.
En l'adscripció en l'eix conservador-progressista, el percentatge de barcelonins que s'identifiquen com a progressistes o molt progressistes augmenta del 34,6% al 48,3% en els últims 4 anys, mentre que el de conservadors o molt conservadors cau del 39,7% al 24,9%. L'anterior enquesta de valors socials s'havia fet pocs mesos abans que els barcelonins triessin com a alcalde Xavier Trias. L'última es va fer poc abans de la victòria d'Ada Colau.
En les preguntes relacionades amb la parella i la família, l'aprovació del matrimoni homosexual, que havia baixat 4 punts del 2006 al 2010, puja més de 10 punts del 2010 al 2014 i arriba a un màxim històric del 83%. De la mateixa manera, el suport a l'adopció d'un fill per part d'una parella d'homosexuals homes fa un salt endavant de 13 punts i assoleix un nou màxim del 75%.
Encara és molt més pronunciat el canvi d'actitud davant de la immigració. L'any 2006 el 62% dels barcelonins consideraven millor la convivència de gent de costums i tradicions diferents, i el 32% consideraven millor que gairebé tothom comparteixi els mateixos costums i tradicions. En aquests 8 anys el primer grup ha augmentat més de 20 punts, fins al 83%, i el segon s'ha reduït a menys de la meitat, un 13,8%.
Pel que fa al sentiment religiós, la tendència és clarament descendent. Per primera vegada els que es defineixen com a no creients o agnòstics són el grup més nombrós, amb un 47%, i superen fins i tot la suma dels catòlics practicants i els catòlics no practicants. També per primera vegada, els que es defineixen com a catòlics practicants queden per sota dels que s'identifiquen amb altres religions.
Les preferències progressistes dels barcelonins també es posen de manifest en els conceptes que generen més suport, encapçalats per l'eutanàsia amb un 75,9% dels ciutadans a favor, i els conceptes que generen més rebuig, encapçalats per la pena de mort amb un 77,3% dels ciutadans en contra. Al mateix temps, però, la despenalització de totes les drogues també genera un rebuig molt elevat entre els barcelonins.
En l'àmbit laboral, cada vegada són més els barcelonins que prioritzen la conciliació amb la vida familiar i personal per sobre del reconeixement i el sou. En la mateixa línia, el principal motiu per estudiar és formar-se com a persona, amb un percentatge de respostes cada vegada més gran. Aconseguir una bona feina, en canvi, retrocedeix considerablement com a motivació per als estudis.
En el posicionament dels barcelonins davant la independència de Catalunya, els partidaris ja van superar els detractors l'any 2010, però la diferència entre les dues opcions es va eixamplar el 2014. Els més aviat favorables van passar del 40% al 52%, i els més aviat contraris van passar del 34% al 22%. En paral·lel a aquesta tendència a l'alça de l'independentisme, augmenta considerablement el percentatge de ciutadans que tenen molt o bastant interès en la política. L'any 2014 són majoria per primera vegada amb un 51,9%.
