L'usuari del transport públic de Barcelona camina més que el de Madrid

El temps d’espera és més alt a Madrid, i el percentatge de viatgers que fan més d’un transbord, també

Els usuaris del transport públic de Barcelona fan 7,2 quilòmetres diaris en transport públic i 620 metres diaris a peu, mentre que els de Madrid fan 9,5 quilòmetres en transport públic i 590 metres a peu, segons les dades recollides per l’aplicació de transport Moovit. Segons el country manager de Moovit a Espanya, Manuel Molés, aquestes dades indiquen que la xarxa de transport de la capital catalana no arriba allà on la gent ho necessita. “Si comparem la distància total recorreguda en transport públic i la distància que camina la gent a Madrid i a Barcelona, podem deduir que les parades estan millor distribuïdes a Madrid que a Barcelona”, explica Molés.

Els usuaris del transport públic de Roma fan una mitjana de 6,8 quilòmetres en transport públic i 680 metres caminant per completar el seu viatge de camí a casa o a la feina, unes xifres similars a les de Barcelona. Entre les principals capitals europees incloses en la base de dades de Moovit hi destaquen, com els trajectes més llargs, els que es fan París. A la capital francesa la distància mitjana en transport públic és de 10,8 quilòmetres, significativament per sobre de les xifres de Madrid, Berlín i Londres. S’hi han de sumar 740 metres a peu, també molt per sobre de les altres grans capitals.

Per contra, el temps d’espera al transport públic és més alt a Madrid que a Barcelona. A la capital de l’Estat el temps de trajecte és de 62 minuts i el temps d'espera d'11 minuts, mentre que a la capital catalana el temps de trajecte és de 50 minuts i el temps d'espera de 10 minuts.

Barcelona és on menys duren els trajectes en transport públic en comparació a les altres capitals europees. A més, només el 8% dels usuaris fan viatges de més de dues hores diàries. En canvi, a Roma, tot i que no es fan tants quilòmetres per viatge com a París, la gent viatja durant més temps, 79 minuts, i el 22% dels usuaris fa trajectes de més de dues hores. A més, els usuaris esperen una mitjana de 20 minuts per agafar el transport públic.

Encara que fer més quilòmetres amb transport públic i caminar menys és sinònim d’una bona distribució de parades, Barcelona és la ciutat on hi ha un percentatge més baix de viatgers que fan més d’un transbord. Només el 13% dels usuaris canvia de mitjà de transport més d’una vegada per arribar al seu destí. A Madrid són el 23% dels usuaris, i a Roma i París, el 32%.

Manuel Molés assegura que la distribució de les parades, el número de transbords i la manera com la gent combina els diferents serveis  és el que més interessa les administracions que utilitzen els seus serveis. L’empresa facilita l’anàlisi de dades de mobilitat per ajudar els governs de les ciutats a millorar la seva xarxa de transports públics. De fet, Molés explica que Moovit està treballant amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per millorar la seva xarxa. Una de les mancances que comparteixen gairebé totes les grans ciutats és que saben on i quan s’agafa el metro, per exemple, però no quan i on es baixa. “Tenen la fotografia a mitges”, diu Molés. Per això treballen per oferir matrius d’origen i destí que completin aquesta informació.

Etiquetes

Més continguts de

Catalunya, radar a radar, multa a multa

Els radars recapten 254 milions en 5 anys

Ara Data publica les multes i els diners ingressats pels 242 radars de les carreteres catalanes

PUBLICITAT
incendis forestals

Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

PUBLICITAT
Noms de nadó per a pares indecisos

Noms de nadó per a pares indecisos

Més curts, laics i mediàtics. Rànquings i tendències que expliquen la Catalunya del segle XXI. Així ha evolucionat l’onomàstica

PUBLICITAT
Bicis

Barcelona, revolució bici

L’augment de ciclistes obliga a revisar la convivència amb els cotxes i els vianants

La nova gramàtica del català. Imatge per a l'interactiu columna esquerra

10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica

La 'Gramàtica de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans completa i actualitza la de Pompeu Fabra, de 1918-1933

fotoHome315

Tots els gols de Leo Messi

Així ha marcat el crac argentí amb el Barça