Microsites Ara Data 21/07/2017

La majoria de webs d’organismes estatals s’obliden del català

Al 64,2% hi té una presència nul·la i al 19,7% una presència residual, segons un informe de la Plataforma per la Llengua

Auri Garcia Morera
2 min

BarcelonaLa majoria de webs oficials d'organismes estatals s'obliden de la llengua catalana, segons denuncia un informe de la Plataforma per la Llengua, que ha analitzat les webs de 254 organismes. Al 64,2% el català hi té una presència nul·la i al 19,7% una presència residual, amb traducció dels menús i d'alguns apartats estàndard però no dels continguts. El 14,2% estan parcialment en català, amb traducció dels continguts estàtics però no de les notícies i de la documentació actualitzada, i només 4 de les 254 webs analitzades, un 1,6%, estan totalment en català.

D'entre les webs en què el català sí que hi té alguna presència, en el 73,6% hi ha faltes d'ortografia o oblits que la Plataforma per la Llengua considera greus. D'altra banda, en el 30,1% s'hi practica el secessionisme lingüístic, amb distinció entre el català i el valencià tot i que, segons s'afirma en l'informe, hi ha molts casos en què els continguts són idèntics.

L'informe inclou 64 federacions esportives en la categoria del ministeri d’Educació, Cultura i Esports. D'entre aquestes 64 webs, la presència del català és nul·la en 62, i hi ha una traducció parcial només en les federacions d’orientació i de tir olímpic. Aquesta categoria és la que té pitjors resultats en xifres absolutes i també en percentatges: el català és inexistent en el 89% de les seves webs. A continuació hi ha el ministeri de Defensa, amb un 85,7%, i el d'Exteriors, amb un 83,3%, i a l'altre extrem hi ha el d'Hisenda, amb només un 12,5% de webs en què el català és inexistent.

Els 4 únics organismes amb versió completa en català són el Consejo Jacobeo, vinculat al ministeri d'Educació però amb participació de la Generalitat, i la Casa Àsia, l’Institut Europeu de la Mediterrània i l’escola diplomàtica CEI, que estan vinculats a Exteriors però també tenen participació catalana. En els tres primers casos, de la Generalitat, i en l'últim, de la Universitat de Barcelona.

La Plataforma per la Llengua denuncia que, amb aquest oblit del català, l'estat espanyol incompleix la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que va ratificar el 2001 i que obliga els estats amb llengües regionals a permetre que els ciutadans facin servir aquestes llengües en la seva relació amb l'administració.

Al gener, després que la web de la Casa Blanca eliminés la versió en castellà, polítics com Susana Díaz van posar al crit al cel contra la decisió, i Mariano Rajoy va anar més enllà i va reclamar que la web de la Generalitat tingui versió en castellà, ignorant que ja en tenia. Un repàs de l'Ara.cat a les webs de les principals grans institucions espanyoles ja va constatar que la majoria tenien una presència nul·la o residual del català.

stats