Deute públic: una situació insostenible que tard o d'hora caldrà afrontar

PalmaPodem i MÉS han plantejat aquest dimecres a la consellera d'Hisenda, Catalina Cladera, la necessitat de revisar la partida de més de 900 milions d'euros que el Govern destinarà el proper any a pagar els bancs. Podem ha advertit que els 9.000 milions d'euros de deute públic que arrossega la Comunitat són "impagables" i tant aquesta formació com MÉS han proposat que s'ajorni el pagament del deute o, fins i tot, que es faci una quitança per poder prioritzar polítiques socials en una situació que consideren d'"emergència social".

El plantejament, que a ulls d'alguns pot semblar poc realista, tard o d'hora s'haurà d'acabar posant sobre la taula. No només perquè està avalat per una exigència social que sembla cada vegada més àmplia, sinó també perquè el deute, almenys a curt termini, no aturarà de créixer i el seu pes sobre els pressuposts, que ara és del 21%, acabarà obligant que es faci un replantejament de la situació. La mateixa consellera Cladera ha reconegut aquest dimecres que la situació és "insostenible" perquè, a l'elevat deute, s'hi ha de sumar a més la imposició d'un estret marge de dèficit i un mal finançament autonòmic.

I és que el deute és només un dels problemes que limiten la capacitat de resposta social del Govern. Un problema que és, en bona part també, una conseqüència del mal finançament històric que pateixen les Illes. Cada any, els recursos que arriben a Balears no basten per cobrir els serveis bàsics i això provoca un dèficit estructural que acaba engreixant cada pic més l'endeutament. Fins que no es millori el finançament de manera substancial, la Comunitat Autònoma s'endeutarà. Ja s'ha evidenciat que el problema de fons no era de despesa excessiva, sinó d'ingressos perquè, malgrat les fortes retallades imposades per l'anterior Executiu de José Ramón Bauzá, s'han continuat tancant exercicis amb dèficit i s'ha incrementat l'endeutament.

Més enllà de la paradoxa que suposa que això passi en una comunitat com Balears, que cada any aporta a l'Estat molts més recursos dels que rep, la situació obliga a replantejar el sistema. No pot ser que l'Estat, per mostrar davant Europa una aparença de bona gestió, carregui els ajustos via dèficit sobre les comunitats autònomes, ja que aquestes són les que han d'afrontar el gruix de la despesa social perquè d'elles depèn la sanitat i l'educació. No pot ser tampoc que s'exigeixi a totes les comunitats que compleixin un mateix sostre de dèficit, ja que no reben el mateix finançament. I, sobretot, no pot ser que l'Estat reconegui que té comunitats com Balears que estan infrafinançades i no faci res per resoldre-ho.

El govern de l'Estat ha optat per no modificar el sistema de finançament (tot i que ja ho hauria d'haver fet) i s'ha limitat a finançar el deute de les comunitats autònomes, que s'ha incrementat en part pel mal finançament. Aquesta situació no només genera que l'Estat pugui alleugerir els seus comptes a força de carregar de deute les comunitats, sinó que ha provocat també una major recentralització. S'ha creat una percepció social de les comunitats com a tudadores descontrolades de doblers, terreny abonat per justificar processos de recentralització, tot i que en realitat l'Estat controla més que mai les comunitats. No només les controla per la via dels ingressos, sinó també per la part de la despesa. La gran majoria dels ingressos autonòmics de Balears són aportacions de l'Estat (que ningú s'encarrega de recordar que s'han recaptat abans a la comunitat amb escreix) i bona part del deute de Balears està contret ara amb l'Estat. D'aquesta manera, l'Estat té molta més força per imposar la seva voluntat sobre les Illes si no compleixen les seves 'obligacions'.

Caldrà un replantejament de la situació si allò que es pretén és capgirar la situació, un replantejament que potser pugui venir afavorit per un canvi en les eleccions estatals del 20 de desembre. Si no es produeix, si tot continua igual, no bastarà amb assumir que el deute és impagable, com diu Podem, o que la situació és insostenible, com manté Cladera, s'haurà de passar als fets.