Dossier 20/06/2012

Acord de mínims sobre l'esborrany de la cimera

La cimera de Rio de Janeiro ha començat a avançar amb pas discret per les dificultats d'arribar a un acord profund. En tot cas, els debats ja s'han nodrit de les aportacions de la delegació del Govern.

Albert Balanzà
2 min
El cap indi Raoni Metuktire, un dels símbols de la cimera i líder del poble Kayapó, que viu al Brasil, fumant ahir on es fan els debats.

BARCELONA.Tot i que el coordinador executiu de Rio+20, Brice Lalonde, havia reclamat als participants amplitud de mires i "pensar menys en les incerteses i la crisi del present i més en els grans desafiaments dels pròxims 30 anys", el cert és que els negociadors dels més de 180 països que participen a la Cimera de la Terra han tancat un document inicial que ja s'allunya molt de les pretensions que tenien les organitzacions no governamentals.

El text, que serà presentat a la conferència que comença avui, té com a base una proposta comunicada dissabte pel Brasil i que redueix significativament el nombre de paràgrafs de l'original que havia estat plantejat a Nova York. El Brasil, de fet, va assumir la coordinació de les negociacions dissabte, un cop el comitè preparatori coordinat per l'ONU va fracassar en l'intent d'assolir un document consensuat per les divergències que van sorgir en els diferents apartats.

La conclusió de les negociacions, amb l'eliminació dels apartats que generaven més discrepàncies, va anunciar-se a través d'una compareixença del ministre d'Afers Estrangers brasiler, Antonio Patriota, que va valorar, per sobre de tot, el fet que hi havia "un text per incorporar suggeriments i propostes fins a l'últim minut". La manera que han utilitzat els coordinadors en la negociació per tirar endavant el document de mínims passa per polir el contingut amb textos conciliadors sense donar gaires especificacions. Així doncs, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) no es convertirà en una agència especialitzada amb més autonomia i pressupost propi ni hi haurà un fons de 30.000 milions de dòlars anuals, com volien els països més pobres. Greenpeace ja ha qualificat l'esborrany com un "fracàs èpic".

Una senyera a l'aeroport

Al marge d'aquestes dificultats, la delegació catalana, encapçalada pel conseller de Territori, Lluís Recoder, que va ser rebuda diumenge per les Nacions Unides amb una senyera a l'aeroport, va debutar ahir en els treballs de la cimera presentant, en el marc de l'assemblea general del Climate Group, els criteris ambientals que la Generalitat aplica "en totes les accions" i com a "aposta estratègica del Govern que també ha d'ajudar a sortir de la crisi les empreses". Recoder va explicar el pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat, que ha de representar un estalvi d'una factura de 100 milions d'euros anuals, d'un 4,4% el 2014 i d'un 15,2% en l'horitzó del 2020.

També la delegació catalana va presentar l'estratègia d'adaptació al canvi climàtic o la llei catalana del canvi climàtic, així com els ajuts de l'Institut Català d'Energia per a la implantació d'energies renovables i les bonificacions del 30% per al cotxe elèctric en la política de peatges. En un altre àmbit de debat de la cimera, l'exalcalde de Barcelona i exministre d'Indústria, Joan Clos, va participar ahir en una taula rodona sobre energia i transport.

stats