Publicitat
Publicitat

DEBAT ENERGÈTIC

Una sentència imminent del Tribunal Suprem és l'única esperança per aturar el magatzem Castor

Alcanar concentra la resistència territorial

Tot i que la infraestructura terrestre de Castor és al terme municipal de Vinaròs (Baix Maestrat), els danys col·laterals del projecte recauen especialment sobre Alcanar. La planta terrestre, per exemple, és només a un quilòmetre i mig del nucli urbà d'aquest municipi i a uns cinc del de Vinaròs. A banda del que això suposa en termes de seguretat, l'impacte visual és més gran sobre Alcanar que sobre Vinaròs.

A més, la tradició agrària del municipi d'Alcanar fa que les conseqüències de l'activitat del magatzem de gas li facin més mal que a Vinaròs. Un exemple paradoxal és que moltes de les finques que travessa la canonada que connecta la base terrestre amb els pous submarins passa per terres agràries del terme municipal de Vinaròs que són propietat de veïns d'Alcanar i que constitueixen el seu mitjà de vida. Aquests fets expliquen que la resistència al projecte Castor s'hagi concentrat en aquest municipi.

Amb l'Ajuntament i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia al capdavant, l'oposició a Castor és conscient de la seva debilitat. L'alcalde, Alfons Montserrat, reconeix que no han "aconseguit tenir el suport del nostre entorn com ha passat amb altres causes, com el transvasament de l'Ebre". Cristina Reverté, de la plataforma ciutadana, es mostra decebuda amb els suports obtinguts: "Pensàvem almenys obtenir més suport des d'Ulldecona, però no ha estat així. Des de la Generalitat s'han fet moviments, però no al nivell que hauríem volgut".

A les portes de les primeres injeccions de gas al magatzem submarí, les úniques esperances resideixen en una imminent sentència del Tribunal Suprem sobre la demanda plantejada per Río Cenia, una empresa del sector agrari del municipi, a la qual es van adherir el consistori i la plataforma ciutadana. La demanda planteja els perjudicis que les operacions del magatzem causarien tant als interessos particulars de Río Cenia com als generals de l'entorn de la planta.

Els arguments de la resistència

Els possibles danys col·laterals de Castor van en dues direccions molt entrellaçades: el medi ambient i les activitats econòmiques del territori. Des del punt de vista ecològic Evelio Monfort, de la plataforma, apunta que "la mateixa memòria del projecte parla d'emissions de CO de 27 milions de metres cúbics a l'any". "Això té greus implicacions en la qualitat de l'aire del nostre entorn", afegeix. L'altre gran risc són les restes de petroli que queden als antics jaciments submarins de cru on es vol emmagatzemar el gas.

Segons Monfort, "l'entrada i sortida de gas farà que aquest petroli es mogui i passi al medi ambient". En l'àmbit econòmic alerta que "el sofre del petroli i el CO provocaran pluja àcida sobre els nostres cítrics, que no es podran exportar davant l'enduriment de les exigències de la UE". Un altre sector perjudicat és el de la pesca. Segons Monfort, "la contaminació acústica de les perforacions ja ha disminuït les captures, i l'activitat de la planta ho continuaria fent".

El turisme és l'altre sector amenaçat. El risc que el petroli aparegui a les platges tal com passava als anys 70 quan s'extreia cru dels jaciments perjudicaria el potencial de la zona. L'alcalde afegeix: "Volem prosperar com a zona de turisme natural i de productes ecològics, i el primer que es troba un visitant quan surt de l'autopista és la planta terrestre de Castor. Això ens dóna mala imatge". La sensació a Alcanar és que no se'ls ha tingut en compte per a res i que el projecte se'ls ha imposat. Montserrat ho té clar: "Som la perifèria de la perifèria, només ve el que no vol ningú més, molt capital, poca mà d'obra i danys col·laterals".

Cristina Reverté, de la plataforma, afegeix que "ha generat feina durant la construcció, però en funcionament només necessiten personal molt especialitzat, que no es troba a la zona". Les contrapartides, doncs, es redueixen als tributs que deixa la planta, que es queden a Vinaròs. Des d'Alcanar es critica la poca transparència de tot el procés. L'alcalde recorda que "el van presentar en ple mes d'agost" i Evelio Monfort, de la plataforma, que "es van autoritzar les obres abans d'acabar el període d'al·legacions".

Sense rendibilitat

Des de la plataforma dubten que Castor sigui rendible. Segons Evelio Monfort: "Comprar gas, tractar-lo, emmagatzemar-lo, extreure'l i haver de netejar-lo de petroli no té sentit". "Això podia tenir lògica en l'escenari econòmic en què es va projectar: el gas estava car i era escàs, i hi havia molta demanda, especialment al sector de la ceràmica de Castelló. Ara tot el subministrament està garantit. Tot plegat ens sembla un pelotazo ", diu Monfort.

Aquests arguments de la plataforma són similars als que dóna la Comissió Nacional d'Energia i que van fer que el consell de ministres es plantegés aturar aquest i altres projectes del sector. Una possibilitat en la qual no es confia des del territori. Segons Cristina Reverté, "l'empresa diu que al juny podran començar i el ministre no diu res, i ja sabem que qui calla, atorga".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT