Angela Merkel, la contradictòria 'dama de ferro' d'Europa
Angela Merkel ha quedat atrapada en les seves contradiccions. Mentre l'eurozona trontolla als seus peus, i els països del sud, arrossegats per la crisi del deute, s'allunyen cada cop més de l'estabilitat del nord, la cancellera es concentra a dissenyar l'Europa del futur.
La cimera de Brussel·les és un xoc entre aquesta UE que evoca la catàstrofe i la que creu que ha arribat l'hora de treballar a llarg termini. Itàlia i Espanya necessiten canvis immediats que relaxin la prima de risc, Grècia vol renegociar l'austeritat i Xipre ha entrat a la llista dels rescats. Però Merkel alerta contra l'alarmisme, adverteix que la seva paciència i el seu ajut no són infinits i sentencia que no hi haurà eurobons mentre visqui. La premsa alemanya li ha recuperat aquesta setmana el sobrenom d'Iron Angie, aquesta Angela de ferro que, com a Margaret Thatcher, no li tremola la veu quan s'enroca en la defensa dels seus interessos.
Europa alemanya
A Brussel·les, reunits novament en una cimera desinflada abans d'hora, els caps d'estat i de govern de la Unió han de trobar un lloc comú per a aquestes dues europes. "L'ambient al voltant de la taula era prou acceptable -descrivia ahir irònicament el president del Parlament Europeu, Martin Schulz-, individualment ja no ho sé dir", rematava. "No hi ha cap símptoma de millora d'entesa entre França i Alemanya", es lamentava un alt funcionari.
Alemanya defensa que l'única sortida possible és una Europa federal, integrada en els àmbits polític, econòmic i fiscal. En canvi, quan les institucions europees -el Consell, la Comissió, el Banc Central Europeu i el president de l'Eurogrup- s'han posat d'acord per portar a la cimera una proposta conjunta de full de ruta cap a aquesta unió, Merkel s'hi ha negat de ple.
La cancellera diu més Europa, però ha defensat més Alemanya. Cada cop que els estats s'imposen sobre Brussel·les, debiliten una mica més aquesta Unió que diuen que cal enfortir. Angela Merkel acaba fent de coartada perfecta dels veritables opositors a cedir més poder: els francesos.
