Publicitat
Publicitat

CRISI ESPANYA EN EL PUNT DE MIRA

La fiscalia veu almenys 5 possibles delictes en la fusió de les caixes

Anticorrupció investiga la creació de Bankia per estafa

Anticorrupció investiga la creació i sortida a la borsa de Bankia per presumptes delictes d'estafa i falsedat documental, entre d'altres. El ministeri públic vol que l'Audiència Nacional porti el cas.

La creació i la sortida a la borsa de Bankia està sota la lupa del fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, per possibles delictes d'estafa, falsedat documental, apropiació indeguda i altres delictes societaris. El ministeri públic va obrir diligències el 28 de maig, tres setmanes després de la nacionalització de l'entitat, i ja ha demanat al Banc d'Espanya, la CNMV i la mateixa entitat que enviïn documentació diversa, segons va informar el mateix Torres-Dulce en una entrevista a l'agència Efe i van confirmar a l'ARA fonts de la Fiscalia.

El decret d'obertura de diligències apunta a aquests delictes, tot i que les fonts matisen que la investigació està en un estadi molt primari i es tracta només de la direcció que segueix el procés. "És prematur definir els delictes", va dir el fiscal general. "Ara és imprescindible recollir tota la informació per obrir un procediment judicial, si es dóna el cas".

El sindicat Manos Limpias va presentar una querella davant un jutjat d'instrucció de Madrid contra el president de Bankia fins a la seva nacionalització, Rodrigo Rato, i el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. La Fiscalia, però, va iniciar les diligències abans que es presentés aquesta demanda i considera que, si s'arriba a judicialitzar el cas, hauria de ser l'Audiència Nacional i no el tribunal madrileny qui el portés perquè Bankia agrupa entitats amb implantació en diverses comunitats autònomes (Caja Madrid, Bancaixa, Caixa Laietana, Caja Insular de Canarias, Caja Ávila, Caja Segovia i Caja Rioja). La investigació se centra en les presumptes irregularitats en el procés de fusió d'aquestes entitats i en la seva sortida a la borsa.

"Convé ser prudents i tenir en compte la delicada situació de les entitats" i de l'economia, va dir el fiscal general, que va admetre que "existeix una demanda social" perquè s'investigui el cas. Tot i així, va afegir: "Sense aquesta demanda també hauríem actuat". Per això, segons el fiscal, s'ha mantingut fins ara en silenci respecte a la investigació. El fet que hi hagi una causa oberta al jutjat de Madrid ha obligat el ministeri públic a enviar totes les diligències que s'han practicat fins ara.

Fonts de la Fiscalia van indicar que encara no hi ha terminis previstos per començar a obtenir resultats de la investigació, que està pendent de rebre la documentació sol·licitada. "Després haurem de decidir si hi ha delictes i citar com a testimonis o com a imputats els responsables, segons convingui", va assegurar Torres-Dulce.

La querella de Manos Limpias no és l'unica que s'ha presentat contra Bankia. Ahir mateix un grup de més de 500 accionistes minoritaris van anunciar que s'associarien per exigir una compensació pels "danys patits en l'operació fallida" i van anunciar que ja han iniciat els procediments legals i el 15-M també n'ha anunciat. D'ençà que va sortir a la borsa, fa un any, les accions de Bankia han perdut un 70% del seu valor.

El PP expressa "respecte"

El Partit Popular es va limitar ahir a expressar el seu "respecte a l'acció de la justícia", a través del seu secretari general al Congrés, José Antonio Bermúdez, mentre que la resta dels partits a l'oposició la van rebre com a positiva. Joan Tardà, d'ERC, va lloar la decisió i va considerar que "darrere de l'enganyifa de Bankia hi ha noms, cognoms i responsabilitats penals".

El portaveu a la comissió constitucional al Congrés del PSOE, Ramón Jáuregui, va dir que la investigació és "molt positiva" i "obligada" perquè "els ciutadans la reclamen" i va insistir en la necessitat de formar una comissió d'investigació parlamentària perquè "els espanyols tenen dret a tenir una explicació completa".

El conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va obrir la porta a investigar al Parlament la reestructuració de les caixes catalanes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT