Publicitat
Publicitat

CRISI ELS MÉS NECESSITATS

Antoni Bassas: "És la 'Marató' més difícil de totes"

Iniciativa "Tenim un problema excepcional i la televisió hi pot donar una resposta excepcional" Testimonis "Veurem la gent que pateix la pobresa i la que intenta evitar que els altres la pateixin" Repte "És un risc, però l'assumim"

Antoni Bassas ha tornat uns dies de Washington per presentar, al costat d'Agnès Marquès i de Sílvia Cóppulo, La Marató per la pobresa , que TV3 i Catalunya Ràdio oferiran demà amb l'objectiu de recollir diners per a les entitats que lluiten contra l'exclusió social.

Aquesta serà la segona Marató que presentaràs. Com l'afrontes?

Sempre és difícil, perquè és el resultat de la feina de tot un equip durant molts mesos. T'has de fer càrrec de moltes hores de programa, amb moltes emocions, i has d'intentar crear un impuls en l'espectador perquè hi participi. I tot això demana que et buidis, però no en forma de cursa de 100 metres. Mai un programa ha encertat tant en el títol com aquest: una Marató és el més semblant a córrer 42 quilòmetres.

Però aquest cop no estaràs sol.

És cert. La prova més dura va ser el 2006. Allò va ser com córrer la marató al desert.

Aquesta Marató ha rebut algunes crítiques pel seu plantejament. Creus que són fonamentades?

Les crítiques formen part de la vida, en una societat democràtica, i serveixen perquè els que fem les coses ens preguntem si hem encertat en la comunicació i en els objectius. Però com més dies passen, més convençut estic que aquesta Marató s'havia de fer: l'altra opció era no fer-la, i jo crec que és millor fer-la.

Per què?

Perquè així estem ajudant de manera immediata gent que té un problema per demà passat. No solucionarem la pobresa per sempre, perquè La Marató només és un programa de televisió, però sí que és una de les coses que la televisió pot fer. Tenim un problema excepcional, i la televisió hi pot donar aquesta resposta excepcional.

¿Els mitjans públics havien d'actuar davant d'aquesta situació?

Per mi, La Marató és una joia de la corona de TV3, un programa especialíssim que fa una cosa molt complicada: demanar diners a la gent. Si tens aquest instrument, ¿tindria sentit no fer-lo servir per molt que creguis que la pobresa té altres causes, que poden ser l'acció del govern o les retallades? Jo, mentre em plantejo què es pot fer perquè el món sigui més just, miro de treballar amb les eines que tinc a la mà.

¿Teniu la sensació de córrer un risc, amb aquesta Marató?

És un risc, evidentment, però l'assumim. És La Marató més difícil de totes, però la fem perquè creiem que en tenim l'obligació. TV3 mai no fa coses fàcils, i això tampoc no ho és. Ara bé, si fos per les crítiques no faríem mai res, perquè tot hi està sotmès. Malgrat tot, jo em sento molt segur de presentar-la, i tinc el convenciment que quan la gent vegi el programa entendrà que no es pot fer altra cosa que ajudar els que ajuden, perquè realment estan desbordats.

¿Us heu fixat algun objectiu de recaptació?

Esperem la xifra més alta possible, res més que això. Som molt conscients que no és el mateix una Marató al desembre, amb la paga doble, que una a finals de mes i en un cap de setmana que per a molts és pont. I tampoc no és el mateix La Marató de sempre que una d'extraordinària. Però intentarem recaptar com més diners millor.

Més enllà de les xifres, què hauria d'aportar aquesta Marató?

Que la televisió s'aproximi a les persones. La televisió normalment vehicula xifres, però demà veurem cares, veurem la gent que pateix la pobresa i la gent que intenta evitar que d'altres la pateixin. M'agradaria que ens quedéssim amb les persones que hi ha darrere de les xifres de l'atur o de l'exclusió social. I si a més hi ha algú que decideix que vol donar el seu temps per ajudar els altres i fer-se voluntari, o que gràcies al programa entén millor la situació d'aquell amic o d'aquell veí i a partir d'ara se'l mira d'una altra manera, doncs molt millor.

¿Ha estat fàcil aconseguir que persones que estan en situació de pobresa acceptessin participar al programa?

Hem tingut bastants problemes perquè sortissin. A vegades ens explicaven el seu cas, però després ens deien que no volien sortir davant de la càmera perquè sentien vergonya o per no perjudicar les seves possibilitats de trobar una feina en el futur. És una situació molt dura, i per a molts, nova.

Entrevistar aquestes persones deu ser complicat.

Per això dic que és una Marató de risc. L'altre dia deia en aquest diari que aquesta serà la Marató més dura que haurem fet mai, perquè és la que no hauríem volgut fer.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT