Hi ha tecnologies prometedores que s'esperen entre bastidors. A la Xina i en alguns altres països ja surten de les cadenes de muntatge en petites quantitats uns aparells d'aire condicionat que consumeixen hidrocarburs -que provoquen poc escalfament i no malmeten la capa d'ozó-, però encara no se n'ha aprovat la venda, en part perquè els productes químics són inflamables.
Tanmateix, a Europa ja fa anys que funcionen els aparells d'aire condicionat amb hidrocarburs, i algunes empreses nord-americanes, com ara Pepsi i Ben and Jerry's, han substituït fa poc, en el context dels seus plans de sostenibilitat, els HFC dels aparells de les seves botigues per hidrocarburs.
L'Agència de Protecció Ambiental nord-americana ha emès un comunicat en què informa que ha aprovat fa poc uns nous gasos respectuosos amb el clima per a l'aire condicionat dels vehicles, i que "està avaluant alternatives addicionals per a altres aplicacions d'aire condicionat", sobretot una variant d'un nou HFC anomenada R32.
¿Però quan seran al mercat? De moment ni els petits avenços s'han traduït en cap resultat. L'any passat la Unió Europea va començar a exigir als fabricants d'automòbils que instal·lessin als cotxes refrigerants innocus per al clima, una transició que es considera relativament senzilla. Es va creure adequada una substància química anomenada 1234yf, i les petitíssimes quantitats de líquid refrigerant dels condicionadors d'aire dels cotxes fan que la inflamabilitat i l'alt cost no siguin uns elements tan dissuasius. Però aquest any la UE ha ajornat el pla: les fàbriques xineses que produeixen aquest component encara estan tramitant el permís del govern. La patent, propietat de Honeywell, és objecte de disputes. I el govern alemany encara no ha acabat les proves de seguretat. Wypior, de Proklima GIZ, que mira de promoure a l'Índia i la Xina una indústria ecològica del fred, diu: "Les tecnologies existeixen. Són ben conegudes. S'han posat a prova, tot i que no a gran escala. ¿Per què no avancem?"
