Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE, REUNIÓ DEL BANC CENTRAL EUROPEU

Draghi pressiona per enllestir la reordenació financera i prefereix les retallades a apujar els impostos o ofegar la inversió

El BCE no afluixa: més reformes

El Banc Central Europeu (BCE) va moure's ahir entre la satisfacció i l'exigència amb el pla de reformes espanyol. Les felicitacions inicials del president Mario Draghi, aprofitant que la reunió es feia a Barcelona, van donar pas a un nou avís a l'executiu de Rajoy: els ajustos en matèria fiscal i financera no només no poden aturar-se, sinó que han de ser més ràpids. En la seva compareixença mensual, Draghi va enviar un missatge a Espanya, però també a la resta de països més qüestionats per la crisi del deute, i els va exigir reformes "més ambicioses".

Malgrat tot, el president del BCE va voler veure ahir el got mig ple, subratllant que tots els socis de l'euro s'han arremangat amb les reformes i molts aconseguiran complir els objectius de dèficit ja a finals d'aquest any. No és el cas d'Espanya, per la qual cosa seguirà sota la lupa europea i haurà de seguir actuant també en funció del que els mercats li demanin.

Enllestir el model bancari
La reforma financera va pel bon camí però s'ha d'accelerar

"Si tens un problema amb la banca, afronta'l", va etzibar ahir Draghi quan li van preguntar per la reforma que el govern espanyol té en marxa. El president del BCE va assegurar que la reestructuració financera ha de ser una prioritat dins el ventall de reformes i va demanar que es faci amb la màxima rapidesa i amb la transparència que exigeixen els mercats per rebaixar pressions.

Tot i no entrar a valorar mesures com la creació del banc dolent que ha anunciat l'executiu, Draghi va dir que el BCE té "plena confiança" en els passos que s'estan fent.

Noves retallades
Reduir despesa abans que apujar impostos i renunciar a inversions

Draghi va apostar perquè els ajustaments pressupostaris prioritzin la retallada de la despesa corrent per davant de la pujada d'impostos o del sacrifici d'inversions estratègiques com les infraestructures. Tot i la recomanació, va afegir de seguida que la situació en determinats països -Espanya s'hi pot comptar- obliga a tirar pel camí més fàcil i tocar impostos i inversions per calmar una "situació d'emergència". Un cop passi la urgència, va afegir, aquesta situació s'haurà de corregir.

Bases per al creixement
El BCE, a favor que els estímuls entrin en l'agenda europea

Sense perdre de vista les necessitats d'austeritat pressupostària i de control del dèficit, el president del BCE va mostrar-se partidari que el creixement guanyi protagonisme en el binomi austeritat-creixement. "Cal incloure'l en l'agenda europea dels governs", va defensar, tot i que sense entrar en gaires detalls. A grans trets va parlar de reformes estructurals d'abast europeu per guanyar competitivitat i va tornar a apuntar cap a Espanya i altres països més castigats per la crisi del deute com aquells que s'han de prendre els deures més seriosament. Va donar suport a la idea d'augmentar la competitivitat per la via d'ajustar salaris i facilitar l'activitat a les empreses perquè guanyin productivitat.

Sobre el mercat laboral europeu, va defensar que avanci més en flexibilitat i mobilitat, i que es concentri a pal·liar els efectes especialment negatius de l'atur sobre els joves.

Circulació del crèdit
No s'intueixen noves injeccions a la banca i es demana paciència

Les dues injeccions de liquiditat a la banca en forma de préstecs barats de fa uns mesos requereixen temps per traduir-se en crèdit a les empreses i els particulars, va mirar de tranquil·litzar Draghi. El màxim responsable del BCE va descartar un nou pla d'estímul a curt termini i tampoc va donar símptomes de noves operacions de compra de bons per pal·liar les tensions de la crisi del deute en determinats estats.

La inflació sota control
Tot i les incerteses, s'espera la recuperació "gradual" a Europa

El BCE continua confiant, tot i que amb la boca petita, en una recuperació "gradual" de l'economia europea al llarg de l'any. Les incerteses persisteixen, però Draghi va confiar que la zona euro reaccioni en línia amb els senyals de recuperació de l'economia a escala mundial.

El manteniment dels interessos a mínims de l'1% anunciat ahir pel BCE a Barcelona és un dels puntals que ha d'ajudar precisament a encarrilar la recuperació a Europa. Això juntament amb la demanda externa i tot el còmput de mesures -més o menys intenses- que tenen a l'agenda i que estan prenent els membres de l'eurozona.

L'amenaça en aquest quadre macroeconòmic és la inflació, tot i que el president del BCE confia a tenir sota control les possibles pressions que vinguin dels preus energètics, per exemple. Els càlculs passen per tancar l'any amb una inflació per sobre del 2% i corregir-la per sota d'aquest llindar de cara al 2013.

Un calendari d'unió fiscal
Basilea III no ha servit per a res perquè s'ha dilatat sis anys

Més que les reformes, el que importa és fixar un calendari creïble per als mercats financers. Així de contundent es va mostrar ahir el president de Bankia, Rodrigo Rato. L'exdirector gerent de l'FMI va posar com a exemple les mesures d'augment de capital de Basilea III, "que no han servit de res perquè s'han dilatat durant sis anys".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT