BRUSSEL·LES / BARCELONAEls dies passen i el govern espanyol continua amb la sorprenent estratègia de negar l'evidència. L'obsessió per no pronunciar la paraula rescat només és una de les moltes curiositats de l'executiu de Mariano Rajoy. Des de Brussel·les, la Comissió Europea (CE) té feina a posar nom a les coses i desmentir tot el que Madrid no acaba de tenir clar en relació al rescat dels bancs. L'executiu comunitari ahir va haver de tornar a deixar en evidència el govern espanyol: Brussel·les planeja obligar a tancar les entitats petites que no siguin viables i la fallida de les quals no afecti l'estabilitat econòmica, una possibilitat que fins ara el govern de Rajoy havia negat.
Es tractaria de caixes o bancs menors que necessitarien una gran injecció de capital per sobreviure. "No hem de salvar tots els bancs si no és estrictament necessari", apunten fonts comunitàries. La UE vol evitar que s'utilitzin diners públics per salvar entitats que són inviables. La idea és que totes les entitats bancàries que necessitin una injecció de capital hagin de presentar un pla de reestructuració que demostri la seva viabilitat sense rebre més diners públics. La mesura podria incloure's com a condició per al rescat.
Aliè als plans de Brussel·les, el secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, encara negava ahir rotundament la possibilitat de tancar bancs. I per acabar d'enterbolir la jornada, el comissari europeu de Competència, Joaquin Almunia, va dir en una entrevista a l'agència Reuters que almenys una de les tres entitats en mans del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), CatalunyaCaixa, Banc de València i Nova Galicia, podia acabar tancant. "Una de les tres, d'acord amb les intencions de les autoritats espanyoles, està orientada a la liquidació", va assegurar el comissari. Però malgrat involucrar l'executiu espanyol, des del ministeri d'Economia es va negar de manera categòrica: "El govern no té cap intenció de liquidar cap entitat financera i reitera que el seu objectiu és sanejar, recapitalitzar i privatitzar les que estan sota la tutela de l'Estat".
Una vegada més, la confusió va acabar dominant l'escena. Fonts del sector financer van admetre que si hi ha alguna entitat amb perill de liquidació pot ser el Banc de València, una entitat que fins al novembre va estar en l'òrbita de Bankia. Es tracta de la més petita de totes. CatalunyaCaixa i Nova Galicia tenen un nivell d'actius similars de l'ordre de 77.000 milions d'euros. En tot cas, els esquemes de Brussel·les se centren a calcular estrictament el cost de reflotament de les entitats.
Així ho va reconèixer fa pocs dies el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, que després de rebre el vistiplau europeu per absorbir Caja Mediterráneo (CAM), va explicar que els tècnics de la CE havien calculat el valor de desmantellament de la CAM i, com que els ajuts rebuts per integrar l'entitat alacantina eren inferiors, per això havia autoritzat l'operació.
Bankia al marge
En tot cas, les paraules d'Almunia van deixar Bankia al marge. I per dues raons. La primera, perquè encara no està en mans de l'estat espanyol, i la segona, perquè és una entitat anomenada sistèmica , que vol dir que no es pot deixar caure fàcilment perquè és molt gran. Els experts s'han posat d'acord que un banc sistèmic és el que té més de 150.000 milions en actius. A Espanya n'hi ha sis de grans: CaixaBank, BBVA, Banco Santander, Bankia, Banc Sabadell i Banco Popular.
L'altre capítol de la pel·lícula és el del dèficit públic. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre d'Economia, Luis de Guindos, no s'han cansat de repetir des de dissabte passat que "el préstec" europeu a Espanya no afectaria el dèficit i, per tant, no hi hauria retallades addicionals. Ahir encara asseguraven al Congrés que era un rescat dels bancs que pagarien els bancs. Brussel·les, però, va desmentir ahir categòricament aquesta afirmació. "Hi haurà un impacte directe en el dèficit per a Espanya", assegurava en un comunicat l'oficina d'estadístiques comunitària, Eurostat. El rescat bancari, de fins a 100.000 milions d'euros, també comptabilitzarà com a deute, però aquest detall sí que l'havia confirmat el govern espanyol.
Els interessos, com a dèficit
Segons l'Eurostat, els interessos que pagui l'Estat pels préstecs computaran com a dèficit, tot i que admet que en desconeix les xifres exactes. De fet, la xifra final del rescat encara no és definitiva perquè l'executiu espanyol està esperant el resultat de les auditories independents de la banca abans de fer la petició de rescat formal a la Unió Europea (UE). El mateix Fernando Jiménez Latorre va considerar atractiu un tipus d'interès del 3% per un préstec europeu a 15 anys de termini, però no va confirmar aquestes condicions. La conseqüència que els interessos que haurà de pagar l'Estat computin com a dèficit públic és que el govern de Rajoy es veurà obligat a fer més retallades si vol complir amb els objectius de reducció de dèficit.
Només té dues opcions: o deixar que la xifra de dèficit públic s'infli -cosa que difícilment li permetrà Brussel·les- o tornar a agafar les tisores i pensar on més es pot retallar. En el segon cas, els que pagaran els plats trencats seran els ciutadans. Si l'Eurostat té raó, la promesa de Rajoy que el rescat no l'haurien de pagar els ciutadans quedarà en paper mullat. L'única alternativa és que la totalitat de les entitats bancàries retornin els seus crèdits puntualment amb un interès del 8,5%. En aquest cas, els ingressos de l'Estat pels interessos que li pagarien les entitats bancàries podrien ser suficients per compensar la pujada del dèficit públic, però mirant els antecedents d'ajudes públiques, és poc probable que les entitats retornin els crèdits. La Comissió Europea i els socis europeus esperen d'Espanya la petició oficial de rescat, que podria arribar "aviat", segons fonts comunitàries. "Hi ha certa pressa" per deixar-ho tot lligat, admeten les mateixes fonts.
Tot plegat, la borsa espanyola va aconseguir salvar-se ahir (+1,42%) de la pressió dels mercats, que no afluixa. La prima de risc i el diferencial de tipus d'interès amb el bo alemany a 10 anys van quedar estancats a nivells màxims des de la instauració de l'euro. La prima va tancar en els 528 punts i el sobrecost del deute espanyol en el 6,75%.
