Publicitat
Publicitat

CIMERA, EL FUTUR DEL PLANETA

El govern aposta per l'eradicació de la pobresa com a element vertebrador de la sostenibilitat

El Brasil, el gegant integrador

Els 40 milions d'exclosos que han accedit a l'economia de consum en l'última dècada és la millor carta de presentació del país amfitrió de Rio+20. Els brasilers també defensen un ambientalisme d'inclusió social, que no acaba de fer el pes a l'ecologisme més ortodox. I és que vint anys després d'acollir la Cimera de la Terra, una conferència històrica que va introduir en el debat polític mundial els efectes del canvi climàtic i la conservació de la biodiversitat, Rio de Janeiro torna a ser la capital de la sostenibilitat.

Consolidada com la sisena economia del planeta, el Brasil presenta a Rio+20 -Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupamen Sostenible- un model basat en la inclusió social. La institucionalització de la lluita contra la pobresa, iniciada per Lula da Silva, ha convertit el gegant sud-americà en un referent global pels seus programes assistencialistes Fome Zero i Bolsa Família, que li han valgut l'elogi unànime de la comunitat internacional. Un estudi recent de la Fundaçao Getúlio Vargas indica que 40 milions de persones van entrar en la nova classe mitjana entre el 2003 i el 2011. És un camí sense retorn. El nou pas endavant és el programa Brasil sem Miséria, la nineta de la presidenta, Dilma Rousseff, que pretén, fins al 2014, rescatar els 16,2 milions de brasilers que viuen en l'extrema pobresa. "El nostre exemple de reducció definitiva i perenne de la desigualtat amb inclusió i justícia social serà mantingut més enllà dels cicles econòmics", assegura Rousseff, que reclama un "compromís permanent" als països rics.

Economia més social que verda

"Créixer, incloure i preservar" són els tres eixos del discurs oficial brasiler sobre sostenibilitat. La fórmula d'èxit, d'injectar renda entre els més desfavorits per potenciar un mercat intern de dimensions continentals, es trasllada ara al món verd. El Brasil parla "d'ambientalisme d'inclusió social": la preservació vinculada a polítiques de millora econòmica, cosa que no convenç l'ecologisme.

"Des de fora se'ns pregunta si som capaços de protegir les selves, però no veig mai cap manifestació internacional concreta per ajudar la població de l'Amazònia. Es defensa la fauna i s'obliden les persones, hem d'invertir l'escenari", explica la ministra de Medi Ambient, Izabella Teixeira.

El govern brasiler treu pit dient que la desforestació amazònica s'ha reduït un 77% des del 2004. Les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estudis Espacials confirmen, entre l'agost del 2010 i el juny del 2011, els índexs més baixos en 24 anys. Rousseff assegura que el 80% de l'Amazònia està protegida i que el país ha creat, des del 2003, el 75% de les noves àrees de preservació ambiental del planeta.

Ara bé, hi ha dubtes sobre si el govern abraça realment el concepte d'economia verda amb la mateixa convicció que les polítiques socials. Un seguit de mesures als antípodes de Rio+20 reforcen aquesta tesi. Hi ha morts a dins de l'armari. Els ecologistes estan enfadatas amb el nou Codi Forestal, que no s'ha aprovat ara perquè no coincidís amb la conferència de l'ONU. Rousseff ha frenat el sector ruralista -que domina el 25% del Congrés i el 16% del Senat- i ha vetat l'amnistia als desforestadors. Algunes veus internes, però, critiquen durament la postura governamental en tot el debat. És el cas de Marina Silva, ministra de Medi Ambient amb Lula (2003-2008), que va rebre 20 milions de vots en les últimes presidencials amb el Partit Verd. "S'està abolint la base legal que va permetre, des del 2004, reduir la pobresa i la desforestació", denuncia.

Paral·lelament, al maig, es va alterar la protecció de 1.500 km a l'Amazònia per construir-hi vuit hidroelèctriques. És el peatge per tenir una matriu energètica amb el 45% de fonts renovables, mentre que la mitjana mundial és del 13%.

Els ecologistes tampoc no entenen els incentius de 480.000 milions d'euros per als fabricants d'automòbils -representen el 20% del PIB industrial i és el tercer mercat mundial- i la reducció d'impostos per comprar vehicles. La mobilitat ja castigada de megaurbs com Sao Paulo fregarà el col·lapse. La factura ambiental pot quedar atenuada, perquè, segons l'Associació Nacional de Fabricants, el 83% dels 3,4 milions de vehicles matriculats els últims anys eren flex -alcohol i gasolina-, una tecnologia verda orgull d'un país sempre en contradicció amb ell mateix.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT