Brussel·les considera prioritari el sanejament dels bancs espanyols

BRUSSEL·LESL'anunci fet per Bankia que les pèrdues que va tenir el 2011 van ser de gairebé 3.000 milions d'euros -en comptes dels beneficis de 300 milions anunciats inicialment- ha confirmat les sospites de Brussel·les. La Comissió Europea (CE) tenia dubtes del paper del Banc d'Espanya i de la seva capacitat per determinar el forat de les entitats, fins al punt de pressionar el govern espanyol perquè fes auditories externes per conèixer l'abast real del problema de la banca. L'executiu comunitari creu que és una prioritat que les entitats es recapitalitzin a l'hora de millorar la situació de l'economia espanyola.

"Una de les claus per retornar la confiança és la capacitat per aclarir la situació del sector bancari i fer front a les seves debilitats", asseguren fonts comunitàries. Brussel·les està satisfeta amb les mesures que està prenent el govern de Mariano Rajoy per posar fi a la incertesa sobre la situació dels bancs espanyols, com ara les avaluacions externes que han de determinar l'abast del forat provocat per la bombolla immobiliària. "És molt important per aclarir com estan realment els bancs i posar-hi remei", expliquen les mateixes fonts.

Tant Brussel·les com el Banc Central Europeu (BCE) i la majoria d'analistes coincideixen a dir que els dubtes sobre el forat bancari espanyol és un dels motius pels quals la prima de risc espanyola -que mesura la diferència amb el bo alemany a 10 anys- s'ha disparat fins a límits històrics en els últims dies, per sobre dels 500 punts bàsics. Els inversors no confien en l'economia espanyola i això té una repercussió directa, i molt negativa, en la prima de risc. Els mercats temen que, tal com va passar a Irlanda, el deute privat que tenen les entitats bancàries s'acabi convertint en deute públic. El temor és més evident des que se sap que el govern espanyol es planteja rescatar Bankia amb bons de deute públic i no directament amb una injecció de liquiditat.

El primer pas per posar-hi remei és saber quants diners calen per recapitalitzar els bancs. Tant l'anterior govern socialista com l'actual del PP sempre han negat la situació crítica d'algunes entitats i les necessitats de capital per sanejar-les. La vicepresidenta econòmica del govern socialista, Elena Salgado, havia fet una primera estimació l'any passat de menys de 5.000 milions d'euros, una xifra que avui fa riure. Mentre dues auditories avaluen els comptes dels bancs, algunes estimacions no oficials fetes per organitzacions privades eleven la xifra per sobre dels 200.000 milions. Segons el govern espanyol, Bankia en necessitarà almenys 19.000. Brussel·les no es va voler pronunciar ahir sobre els plans de Madrid per recapitalitzar l'entitat, però demà podria fer-ne una primera valoració.

Missatge de tranquil·litat

Oficialment, la pujada de la prima de risc espanyola, que ahir va arribar als 511 punts, no preocupa Brussel·les. "No ens preocupen les pressions dels mercats", va assegurar el portaveu europeu d'Economia, Amadeu Altafaj, en un intent de calmar la situació. Però és evident que, de portes endins, la CE està amoïnada pels problemes que té Espanya, sobretot perquè el càstig dels mercats no es correspon amb la situació de les seves finances. Ahir el Financial Times publicava una vinyeta d'humor en la qual es veia l'actuació de Grècia al festival d'Eurovisió. Entre el públic, algú deia: "Em recorda molt la cançó d'Espanya". A Brussel·les no es cansen de repetir que la situació d'Espanya és molt diferent de la del país hel·lè, però la idea sembla que no ha calat.

La CE, a més, tampoc es cansa de lloar les reformes i retallades que ha fet Espanya. Tot i això, les previsions apunten que l'Estat no aconseguirà reduir el dèficit públic aquest any fins al 5,3% pactat. Demà Brussel·les farà públiques les seves recomanacions econòmiques per a tots els estats membres i a Espanya li podria demanar més retallades. També li retraurà que la taxa d'atur espanyola sigui la més alta de tota la Unió Europea.