Emilio Ontiveros "Caldran molts diners dels contribuents per ajudar el sistema bancari"

El president d'Analistas Financieros Internacionales (AFI) i catedràtic d'economia de l'empresa de la Universidad Autónoma de Madrid analitza els escenaris d'una cada dia menys hipotètica sortida de Grècia de l'euro.

Grècia sortirà de l'euro?

Fa uns mesos semblava un escenari inversemblant, i ara ja no ho és. La sortida de Grècia de l'euro suposaria un fracàs en la gestió de la crisi de l'eurozona. Els mercats cotitzen cada dia amb més probabilitats a aquesta opció. Les conseqüències ja les estem veient als mercats: un deteriorament dels títols de deute públic a les economies més vulnerables, però, sobretot, un deteriorament en les cotitzacions de les accions bancàries. Suposaria més dificultats per fer front a les obligacions de deute públic. Patirien aquells bancs (sobretot francesos i alemanys) que tenen a les seves carteres més deute públic grec. No hi ha cap manual d'instruccions per a la sortida d'un país de l'eurozona, però, previsiblement, el càstig dels mercats se centraria en economies com la irlandesa, la portuguesa, la italiana i l'espanyola.

Com afectaria Espanya?

Ho estem veient. D'una banda, augmenta el tipus d'interès del deute públic, l'anomenada prima de risc (el diferencial respecte de la referència més estable, l'alemanya), i, de l'altra, castiga molt els valors bancaris. S'està cotitzant que, en un escenari d'inestabilitat a l'eurozona (no cal parlar d'exclusió de Grècia), Espanya seria un dels països que més patiria perquè les seves previsions de creixement estan entre les més baixes de l'eurozona i perquè els seus nivells d'endeutament privat són dels més elevats. I això malmet molt la qualitat dels actius bancaris.

¿És possible un corralito a Espanya, com afirma Krugman?

No cal parlar d'escenaris radicals i poc probables, com el que planteja Krugman, per veure el mal que ja s'està fent a l'economia espanyola i a les seves possibilitats de recuperació a curt termini. El més important és l'erosió del capital dels bancs. I mentre els bancs pateixin, la recuperació de l'economia espanyola s'endarrerirà. En segon lloc, els diners dels contribuents hauran de ser necessaris -i em temo que en grans quantitats- per ajudar el sistema bancari. Les dues línies d'impacte més importants són, per tant: menys crèdit (que necessiten les empreses i les famílies) i, eventualment, diner públic per reforçar la salut, avui qüestionada, del sistema bancari espanyol.

I quin marge té el govern espanyol?

Molt poc, si el deteriorament dels actius immobiliaris continua no hi haurà més remei que aportar diner públic o, fins i tot, diner de la UE o de l'FMI. Però, en definitiva, diner públic que augmentarà el deute, cosa que limitarà les probabilitats d'una recuperació ràpida.

¿A què es deu la desconfiança dels mercats en els bancs espanyols?

En primer lloc, els problemes de governabilitat de Grècia, que té un clima cada vegada més distant de les exigències de l'eurozona i està en una recessió molt pitjor que la resta de les economies. I, per tant, com altres països, pot estar considerant que la millor manera de reconstituir la seva situació econòmica i política pot ser fora de la disciplina de l'eurozona. L'altre factor que influeix els mercats és la incapacitat demostrada de les autoritats de la UE i d'economies com l'alemanya, per evitar la metàstasi: que el problema grec acabi contaminant el conjunt de l'eurozona o les seves economies més vulnerables. No es poden suportar moltes jornades com la de dilluns, perquè posen els tipus d'interès del deute públic al límit de la insostenibilitat. Cal que l'Eurogrup transmeti als mercats decisions contundents de suport a les economies més afectades.

Els estalvis estan segurs als bancs?

El Fons de Garantia de dipòsits assegura fins a 100.000 euros per compte i per titular en cada banc. També estan garantits els estalvis invertits en fons d'inversions o de pensions, encara que el seu valor fluctuï. A partir de 100.000 euros, el risc, lògicament, existeix.