Catifa vermella per als defraudadors
L'amnistia fiscal del govern espanyol va entrar en vigor ahir ampliada als diners en metàl·lic. Els defraudadors hauran de declarar que compleixen els requisits i pagar un 10%, i Hisenda els creurà.
BARCELONA.El govern espanyol necessita amb urgència nous ingressos i els busca per tots els racons. Encara que calgui perdonar defraudadors a Hisenda. Ahir, el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar les normes que regeixen la polèmica amnistia fiscal que l'executiu va aprovar al març i que inclou, a més de mecanismes de regularització dels actius no declarats que es tinguin a l'estranger, d'altres per al diner negre.
Els defraudadors només hauran de dir que són propietaris d'aquests diners des d'abans del 31 de desembre del 2010, ingressar-los en un compte bancari i pagar un 10% a l'Estat. No hi haurà més preguntes. Ni cap comprovació prèvia per al diner negre que, efectivament, el frau no s'ha produït durant el 2011 o el 2012. Per això, els inspectors d'Hisenda han posat el crit al cel. Creuen que la mesura podria tenir un efecte crida i ser aprofitada per nous defraudadors que cobrin en negre negocis actuals i declarin que és diner anterior al 2011.
El govern espanyol hauria creat un peatge "barat" que els inspectors consideren "injust" i "potser il·legal" per al blanqueig de diners amb què pretén recaptar 2.500 milions. Brussel·les ja va demanar "cautela" a l'abril sobre la mesura i va posar en dubte que es pugui recaptar el previst. El mateix PP va ser crític amb les anteriors amnisties fiscals i s'hi va oposar quan el 2010 el govern de Zapatero s'ho plantejava. Ara, la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, diu que és positiva perquè "clarifica els comptes" i el PSOE la durà als tribunals.
En què consisteix l'amnistia?Perdó per als defraudadors a canvi d'un 10%
L'amnistia fiscal, o "regularització", com va insistir a anomenar-la el ministre Cristóbal Montoro en la presentació del decret llei que la regula, al març, consisteix a perdonar els que hagin defraudat diners a Hisenda -en paradisos fiscals o en negre- a canvi que paguin un 10%. No hi haurà sancions, ni interessos ni recàrrecs. Després d'això, els diners que abans eren irregulars tindran consideració de renda.
Qui s'hi pot acollir?Els titulars dels béns, encara que sigui a través d'un testaferro
El text del BOE l'obre a particulars i empreses que siguin titulars dels béns a declarar. Però no només això. També es podran legalitzar els que estan a nom d'un testaferro. Només caldrà que l'autèntic propietari assumeixi la titularitat jurídica abans de finals del 2013. Queden exclosos, però, els que estiguin sent investigats per delictes fiscals.
Quin tipus de capital es pot regularitzar?Els actius hauran de ser anteriors al 31 de desembre del 2010
Bàsicament, es pretén que aflorin inversions a l'estranger no declarades a Hisenda i, com a novetat en la disposició publicada en el BOE, que el decret no concretava, també diner negre. Això sí, han d'estar en mans del titular abans del 31 de desembre del 2011. Això és fàcil de comprovar per a dipòsits o accions a l'estranger, però més difícil per al metàl·lic.
Com sabran que el diner és anterior al 2011?No hi haurà comprovació prèvia, Hisenda creurà el defraudador
Per regularitzar diner negre només caldrà que el defraudador firmi un document en què manifesta que n'és titular des d'abans del 2011. Hisenda el creurà i no farà comprovacions prèvies, abans d'acceptar el tràmit. Això sí, segons un portaveu del ministeri, "després es podran fer inspeccions". En el cas dels dipòsits, comptes, immobles o accions, s'haurà de presentar la prova. I per als comptes a l'estranger es tindrà en compte el saldo a 31 de desembre del 2010.
Per què l'ha aprovat el govern espanyol?Urgències per omplir la caixa i complir amb el dèficit
L'executiu pretén fer aflorar 25.000 milions i recaptar-ne el 10%, 2.500. El ministeri admet que és una mesura motivada per les urgències per omplir la caixa i complir amb els objectius de dèficit que marca Brussel·les. Les alertes de la Comissió i dels experts que serà difícil arribar a aquesta xifra han provocat que s'obri també a diners en metàl·lic, segons van reconèixer ahir fonts del ministeri.
És justa?Els inspectors alerten d'un greuge comparatiu
Perdonar el frau als que l'han comès pot ser entès com un greuge per als contribuents que han complert amb les seves obligacions fiscals. Així ho entén Carlos Cruzado, president del sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha, que lamenta, a més, que s'obri la porta a regularitzar diners "procedents d'activitats delictives".
Quant costarà fer les paus amb Hisenda?Més barat per a les empreses amb filials en paradisos fiscals
A més de l'amnistia per a particulars i empreses amb actius a l'exterior o amb diner negre, que es podran regularitzar pagant un 10%, el govern permetrà que les companyies amb filials en paradisos fiscals puguin repatriar una part dels ingressos pagant un 8%.
¿Hi ha previstos més controls del frau?Més penes de presó i més temps perquè prescriguin els delictes
El govern espanyol prepara un projecte de llei que preveu un augment de penes de presó per al delicte fiscal, que passaran a ser de fins a 10 anys i un increment del temps perquè prescriguin. Dels 4 actuals a 10.
Hi haurà un efecte crida?Els experts coincideixen a dir que sí, agreujat per l'anunci de l'enduriment de les penes
El fet que no calguin proves que es compleixen els requisits per regularitzar el diner negre podria incentivar el frau fiscal, segons els inspectors. És a dir, que les empreses prefereixin cobrar en negre i després passar per caixa pagant un 10%, en lloc dels tributs ordinaris, tot assegurant que són diners del 2010.
¿Pot tenir conseqüències per als defraudadors?El pagament no anul·la possibles investigacions posteriors
L'amnistia perdona el frau d'abans del 2010. Però si algú intenta saltar-se la norma i fer passar per perdonable el frau que no ho és, Hisenda ho pot investigar i fer pagar recàrrecs de fins al 150% del total, que se sumarien al 10% que ja s'ha tributat intentant blanquejar el diner.
Surt a compte?Per a la majoria de carteres, només per a diner nou
Alguns analistes asseguren que la repatriació de capitals pot sortir més barata, en alguns casos si no es recorre a l'amnistia. Esteve Raventós, de Baker & McKenzie, creu que, fonamentalment, servirà per a diner nou. Perquè el frau anterior al 2007 ja ha prescrit i la majoria de carteres no han tingut plusvàlues importants en els últims anys. I sense beneficis, no han de pagar a Hisenda. Els immobles pagats parcialment en negre també es podran regularitzar, però per a futures vendes la plusvàlua comptarà el preu declarat originalment, per la qual cosa s'hauran de pagar més impostos.
