Publicitat
Publicitat

CRISI CANVIS EN EL CONSUM

Gastem menys en oci i vacances, però també en despeses bàsiques com la roba i la llar

Consumir amb les butxaques buides

Des que l'onada expansiva de la crisi financera va sacsejar les nostres vides, un punt d'inflexió genialment relatat al film Margin call -crònica intestina de l'enfonsament de Lehman Brothers i l'escàndol de les hipoteques subprime -, pràcticament res ha tornat a ser igual. El vocabulari econòmic ha empeltat la quotidianitat, fins al punt que els dies comencen amb la por que la prima de risc ens hagi fet la guitza i es tanquen amb el desig que els mercats no amenacin el nostre benestar de l'endemà. A les tertúlies radiofòniques hi solen aparèixer substantius com desconfiança i dèficit , i a les sobretaules dels àpats cada cop s'hi conjuga més el verb retallar . Són temps complicats, que han alterat els bioritmes de la gent normal, retratada pel grup Manel.

La crisi econòmica ens ha canviat la vida, tant que hem après a consumir amb les butxaques buides. En aquesta etapa d'incertesa hem recuperat la carmanyola per evitar despeses diàries en menús, hem ajustat la cistella de la compra i mirem més la televisió que abans, perquè és la distracció més barata. Segons les dades de l'últim Baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), sis de cada deu ciutadans de l'Estat admeten haver canviat d'hàbits per reduir la despesa en oci i vacances, però també per contenir els diners gastats en roba i altres factures domèstiques, com llum, aigua i gas. Les xifres de l'atur ajuden a entendre la necessitat d'estrènyer-se el cinturó. Al març ja hi havia 836.900 catalans sense feina (5,6 milions a tot l'Estat), dels quals una quarta part ja no reben cap subsidi.

La pèrdua de poder adquisitiu

Amb la taxa de desocupació que s'enfila fins al 22% i els salaris cada cop més escanyats, el consum se n'havia de ressentir per força. El salari mitjà a Catalunya del 2007, l'últim any d'expansió econòmica, se situava en els 21.998,1 euros anuals, tal com reflectia l'Enquesta d'Estructura Salarial de l'Instituto Nacional de Estadística (INE). L'any 2010 aquest sou mitjà havia disminuït fins a la barrera dels 21.500 euros. La davallada d'ingressos, que també han patit els treballadors de l'administració pública, ha provocat una pèrdua del poder adquisitiu de les famílies. Mentre els salaris es moderaven o baixaven, la vida s'ha anat encarint. L'exercici del 2011 es va tancar amb una pujada dels preus del 2,4%, que es va sumar a l'increment del 3% que l'IPC català ja havia experimentat durant el 2010.

Tanmateix, per Josep Oliver, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la modificació de la despesa de les llars arran de la crisi no s'explica tant per la pèrdua de poder adquisitiu -patida més severament per alguns col·lectius de professionals- com per la sensació de desconfiança del ciutadà davant d'un futur incert. "La pèrdua de poder adquisitiu es comprovarà més endavant, a mesura que el subsidi d'atur perdi pes i les indemnitzacions per acomiadament siguin més barates", reflexiona Oliver. L'economista considera que l'avanç de la crisi farà que es percebi amb més intensitat aquesta falta de recursos de les famílies en els hàbits de consum. L'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE del 2010 -l'última disponible- revela que la despesa mínima per llar a l'Estat es va situar en els 29.782 euros, quan l'any 2006 era de 30.562 euros. En aquest període el percentatge del pressupost familiar destinat a l'habitatge i les despeses de la llar -aigua, electricitat i gas- va passar del 24,8% al 30%. "Més que la despesa en habitatge es percep el canvi en la tributació", puntualitza Oliver. Els que han notat més les dificultats han estat els empleats per compte propi. Els autònoms són el sector professional que ha contingut més la despesa: dels 39.389 euros de despesa per llar del 2006 als 36.571 euros del 2010.

Amb tants maldecaps, sembla lògic que els ciutadans se sentin desanimats. Un 60% dels espanyols admeten que viuen amb desànim -majoritàriament per motius econòmics i laborals-, segons un estudi de l'agència d'investigació de mercats TNS per al laboratori Aquilea. "El sistema ens havia dit que havíem de consumir, i ara que no podem, ens podem sentir perduts, perquè ningú ens va avisar que el sistema fallaria", afirma Ricard Cayuela, especialista en psicologia econòmica i vicedegà del Col·legi de Psicòlegs.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT