Del model mediterrani al nòrdic

Barcelona"L'alcohol és un gran problema de salut pública perquè en tenim molt poca consciència crítica", sentencia el doctor Joan Colom, subdirector general de Drogodependències del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que també revela que el problema inclou els menors d’edat, però sobretot la població adulta “altament consumidora”. Segons Colom, “un 20% de la gent que freqüenta l’atenció primària és consumidora de risc i no ho sap”. El responsable de Salut Pública assegura que no som conscients dels danys a tercers que causa l’alcohol: “Sabem que el tabac perjudica els del nostre entorn, però desconeixem que l’alcohol provoca més danys a tercers que el tabac o l’heroïna. Per exemple, violència de gènere, lesions, accidents de trànsit, alteracions de conducta... Si ho percebéssim, seríem més crítics amb el consum excessiu”.

Els experts alerten que hi ha un gran desconeixement sobre les afectacions de l’alcohol. “És el segon factor de risc de malaltia en molts països i té relació pràcticament amb tots els càncers”, sentencia Colom, que afegeix que a més té un cost aproximat de 225.000 milions d’euros anuals a Europa. També avisa de la ignorància respecte als efectes que el consum d’alcohol té sobre els joves: “Els pares estan obsessionats a saber si els seus fills fumen cannabis o altres drogues, però no els preocupa tant si consumeixen alcohol, perquè està més acceptat”.

En aquest mateix sentit es pronuncia Javier Elzo, catedràtic emèrit de sociologia a la Universitat de Deusto, que lamenta una de les conseqüències d’això: “Els adolescents no reben cap tipus d’educació sobre el consum d’alcohol”.

Les dades de Salut revelen que un 28,3% dels joves d’entre 14 i 18 anys declaren haver fet binge drinking, és a dir, beure més de 5 begudes alcohòliques en una mateixa nit, en els últims 30 dies. A més, segons dades del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), el 2015 es van atendre 1.867 menors d’edat per intoxicacions etíliques. Per a Elzo això té una explicació: “Hem passat d’un model mediterrani de consum a un model nòrdic”. S’ha substituït un consum diari de vi, molt lligat a la gastronomia, per un consum de cervesa i destil·lats concentrat al cap de setmana.

Aquest canvi en el patró de consum i el fet que majoritàriament es faci al carrer -“un 80% dels joves ja ha begut al carrer abans d’arribar als 18 anys”, diu Elzo-, ha comportat que s’estengui entre l’opinió pública la idea que n’augmenta el consum, però de fet ha disminuït en 4 litres d’alcohol pur per càpita a l’any. Fa 30 anys, cada espanyol consumia de mitjana 14 litres d’alcohol per persona i any, i ara se’n beuen 10.

Una borratxera al mes

Les dades també posen de manifest que un 50,8% dels joves d’entre 14 i 18 anys diuen haver-se emborratxat alguna vegada a la vida. I un 23,7%, en els últims 30 dies. Per a Elzo, es tracta del trinomi: joves, alcohol i nit. “L’alcohol i la nit són elements integradors per a la població juvenil, essencials per al seu pas per l’etapa de joventut”, diu, i afegeix que “difícilment hi haurà normatives o imposicions que ajudin a deslligar aquests tres elements”. Per això també insisteix en la necessitat “d’educar en el beure com es fa en altres aspectes”.

Alcohol menys accessible

“S’ha d’ensenyar a beure a casa. Si arriba el dia de Nadal i tens una ampolla reservada, no està bé que li diguis al nen que no pot tastar-ho. Se’ls ha de fer partícips d’allò en què nosaltres participem. Els en podem donar un glop i explicar-los que ells estan en procés de construcció i que encara no en poden beure. Segons l’educació rebuda a casa, el nen tindrà capacitat per vèncer la pressió del grup social més endavant”, explica el catedràtic de sociologia.

Per al doctor Colom, a més, cal també fer menys accessible l’alcohol i donar-li una imatge diferent a la publicitat i als mitjans de comunicació: “En els anuncis veiem imatges d’èxit, de lligar, de triomfar, de desinhibir-se, de sentir-se bé... Quan un és adolescent i té dificultats relacionals, quan no se sent a gust en el seu entorn, i descobreix que hi ha una substància que el transporta mínimament i que l’ajuda a abaixar barreres defensives, és molt fàcil enganxar-s’hi. S’ha de canviar la imatge de l’alcohol”. I afegeix: “A més, és una publicitat agosarada que responsabilitza la persona dient-li que begui responsablement, però sense advertir-la sobre les conseqüències”.