Publicitat
Publicitat

FOC, TRAGÈDIA A L'EMPORDÀ

Desolació i ràbia a l'Empordà

Mentre el foc continuava avançant sense control, els veïns van voler comprovar ahir en primera persona com havien quedat les seves propietats. Els més desafortunats ho han perdut tot, els que han tingut més sort han aconseguit salvar les cases. Tots, però, volen esborrar les situacions viscudes en les primeres hores del foc

CLARA SÁNCHEZ-CASTRO (PORTBOU): "Era una ratera, amb la carretera col·lapsada i el precipici al mar"

Diumenge a la tarda, després de dinar, Clara Sánchez-Castro i la seva família van veure des del balcó de la casa de Portbou on eren que la carretera quedava col·lapsada. "Cosa estranya, perquè normalment hi passen quatre gats", explicava ahir a l'ARA. A través d'internet es van assabentar que hi havia un incendi a la Jonquera i que l'AP-7 i la N-II estaven tallades, cosa que havia portat tot el trànsit a la carretera que passa per Portbou. La curiositat es va transformar en alarma poc després de les set: "Vam veure una columna de fum i vam pensar que era una ratera, amb la carretera col·lapsada i el precipici al mar".

Sánchez-Castro, que és periodista, va publicar a Twitter una primera fotografia de l'incendi quan tot just començava a fumejar, i va començar a narrar el que veia a través d'aquesta xarxa social. "De cop vam començar a veure flames i que la gent anava sortint dels cotxes perquè es veien envoltats pel foc", recorda. Ella defensa que hauria estat més sensat quedar-se als cotxes, que no es van cremar, però entén la reacció de la gent: "El foc els va envoltar i van viure moments de pànic. Amb una benzinera a 50 metres, entenc que no s'hi quedessin". Mentre algunes persones baixaven per un camí que porta a una platja, unes altres anaven directes al buit, i la situació es va tornar angoixant: "Els meus tiets cridaven: «Què fan per allà? Es mataran!»" Explica que de seguida van deixar de veure'ls, i que en només 10 minuts ja s'havia cremat tota la zona.

Després, Sánchez-Castro es va acostar al centre del poble i va poder veure com els ferits anaven arribant al CAP. "Fractures obertes a les cames, esgarrinxades... Era festa major, i xocava perquè veies les atraccions i parades al passeig i els ferits al costat. Va ser una situació dantesca", conclou.

LLORENÇ BRET (BIURE): "Han mort 500 ovelles i s'ha cremat la nau"

Ramon Puigmal passejava ahir entre les 500 ovelles que van quedar totalment calcinades al marge esquerre de la carretera que va de Biure a Darnius. La seva mirada era una barreja d'impotència i tristor i, tot i que ho intentava, no podia evitar que els ulls se li humitegessin. La imatge era esgarrifosa. "La majoria estaven prenyades, però no hi vam poder fer res, anava més ràpid el foc que nosaltres", explicava resignat. Algunes ovelles fins i tot estaven parint en el moment que les van encercar les flames. A pocs metres ho observava amb resignació Llorenç Bret, de 85 anys, el propietari, juntament amb el seu nét, del bestiar. "La nau també s'ha cremat tota", explicava. A l'interior hi quedaven les restes de dos tractors i ahir encara hi havia flames en dues muntanyes de palla. "Ha malmès una part de la coberta, que és a cinc metres d'altura", assenyalava.

Tot i així, el Llorenç no s'enfonsa i ja mira al futur. També va viure l'incendi del juliol del 1986 i sap què és sortir-se'n. "Si aquell cop vam tirar endavant també ho farem ara", deia ahir amb la veu trencada. Les pèrdues, com reconeixien tots dos, són inquantificables. Pel Llorenç, la part positiva és que es van salvar 500 ovelles més -que es van quedar a la granja on viu- i el tractor que s'acabava de comprar.

M. TERESA JUANOLA (DARNIUS): "És la mateixa sensació que l'incendi del 1986"

A Darnius un grup de cinc veïnes tenien la vista clavada a la muntanya. Maria Teresa Juanola feia de portaveu i admetia que estava "intranquil·la". "Aquell flanc s'està activant i de moment no apareix cap hidroavió", es lamentava. La mateixa situació s'havia repetit unes hores abans -cap a les 7 del matí- i els mitjans aeris van aconseguir controlar les flames. "Hem remullat tots els jardins que quedaven més a prop del foc". Les sensacions que estan vivint, coincidien totes les veïnes, els són familiars. "Encara tenim molt present l'incendi del 1986, va ser horrorós, esperem que el foc no s'acosti més".

A Boadella d'Empordà no paraven d'arribar hidroavions, que carregaven litres i litres d'aigua del pantà. L'objectiu era evitar que les flames sobrepassessin aquest punt perquè no envaïssin l'Alta Garrotxa, on la massa boscosa encara és més densa. Els bombers eren conscients del repte, i tot i que les seves cares denotaven que feia moltes hores que estaven al peu del canó, continuaven lluitant contra tots els flancs que apareixien.

SALVADOR MORADELL (AGULLANA): "Trenta-cinc anys treballant i de cop tot canvia"

A uns 500 metres del nucli d'Agullana, Salvador Moradell també s'emocionava, però d'alegria. El foc s'havia aturat a uns quants centímetres de la porta de casa seva. "L'han frenat aquestes flors", deia. El jardí, però, no s'havia salvat de la virulència. El tractor se li havia cremat i també els més de 8.500 troncs que havia tallat per poder passar l'hivern. Però li era igual: "Arribar a casa i veure que estava intacta va ser..." I va fer un pausa perquè no podia continuar.

Quan diumenge va veure que l'incendi s'aproximava i que la tramuntana seguia bufant -eren les cinc de la tarda-, va decidir anar amb la seva dona cap al centre del poble. Dues hores més tard van tornar a casa i com que la situació es va complicar, van acabar passant la nit al pavelló de la Jonquera. Tenen un gos, que es van endur, i diversos gats, que es van quedar i que han sobreviscut. Ahir estaven sense telèfon i tenien llum gràcies a un generador que es van comprar després de les nevades del març del 2010, quan van estar cinc dies sense subministrament elèctric. "Trenta-cinc anys treballant tot l'entorn i en pocs segons tot canvia. Estarem una llarga temporada sense poder agafar bolets", explicava.

Al poble, dues veïnes, la Victòria i l'Antònia, miraven com revifava un flanc. La Victòria no es podia treure del cap la imatge del francès que va patir cremades al 80% del cos i que ahir va acabar morint a l'hospital. "La seva dona ens va demanar ajuda, ell era al cotxe, era impossible que sobrevisqués. Tota la pell li penjava", explicava. Les flames van arribar a cinc metres dels seus habitatges. Tal com els van recomanar els Mossos d'Esquadra, es van tancar a casa, van posar tovalloles humides a les finestres perquè no entrés el fum i van preparar diverses galledes d'aigua al jardí per si s'encenia per alguna guspira. "Estava tot negre, mai ho havia vist així, és terrible. Això no es fa", repetia insistentment.

Amb el foc a 500 metres

La Concòrdia, el bar del poble, s'havia convertit en un punt de trobada. Hi havia una quarantena de nens que passaven uns dies en una casa de colònies i que esperaven que la Guàrdia Civil i els Mossos els portessin cap a Figueres. Els agents carregaven totes les motxilles a les patrulles i un altre vehicle s'emportava els menors, que ho vivien com una autèntica aventura. Tot plegat ho observaven Sònia Fita, amb el seu fill petit, i Lluïsa Almirón sense perdre de vista el flanc, que de mica en mica guanyava força. "Ahir -diumenge a la tarda- les flames només eren a 500 metres de casa", explicava la Lluïsa, a qui també li venien imatges de l'incendi de fa 26 anys. "Estava embarassada del meu fill. No vull tornar a viure una situació igual", assegurava. Totes dues tenien clar que la nit tornaria a ser llarga i que els tornaria a tocar dormir amb un ull mig obert.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT