El mercat del deute espanyol i la borsa no van aprofitar ahir l'aclariment del panorama polític grec. Ben al contrari, totes les alarmes es van encendre de cop. La prima de risc (el diferencial del bo espanyol a 10 anys amb l'alemany) es va disparar fins als 574 punts bàsics al tancament de la jornada (vegeu el gràfic), amb un pic màxim de 589 punts.
Cal recordar que l'economia grega va ser rescatada el 2010, quan la prima de risc va arribar als 600 punts. En el cas d'Irlanda, aquell mateix any, el rescat es va produir amb el diferencial de deute en els 544 punts. Finalment, Portugal va demanar l'ajut europeu el 2011 amb la prima en els 510 punts.
El tipus d'interès que es paga pel bo espanyol a 10 anys va batre un altre rècord quan es va situar en el 7,28%, i va tancar finalment en el 7,15%, en màxims des del 1997. Els dubtes dels inversors sobre l'economia espanyola s'han traslladat també al deute a curt termini i han fet pujar el cost dels bons a dos anys, que ahir van superar la cotització del 5,5%. Amb tot, encara no han superat el nivell del 6% del novembre. Aquest detall és especialment rellevant, perquè avui mateix el Tresor espanyol intentarà captar entre 2.000 milions i 3.000 milions de lletres a 12 i 18 mesos de termini. Dijous vol repetir l'operació (entre 1.000 i 2.000 milions) amb la venda de bons a dos, tres i cinc anys. Seran les primeres emissions després de les eleccions gregues i després que l'agència Moody's rebaixés tres esglaons el deute sobirà espanyol, fins al límit del bo porqueria.
En tot cas, la pressió del Tresor per cobrir aquestes subhastes és relativa, perquè ja ha captat més del 55% del total que té previst emetre enguany (85.900 milions).
L'escalada de la prima de risc va anar acompanyada d'un dilluns negre a les borses. La caiguda final de l'Íbex va iniciar la jornada amb bon peu, arrossegada per les bones notícies que venien de Grècia. Fins i tot hi va haver uns guanys del 2%. Però l'alegria va durar ben poc, perquè al compàs de l'increment de la prima de risc, l'ànim venedor es va apoderar de la borsa espanyola, que finalment va caure un 2,96%.
Aquesta evolució va contrastar amb la borsa grega, que va reaccionar amb vigor a l'alça, amb un increment del 3,64%. També van tancar amb guanys, però moderats, les borses de Frankfurt (+0,30%) i Londres (+0,22%), mentre que París va caure un 0,69% i Milà un 2,85%, un percentatge similar a l'espanyol.
Totes les noticies són dolentes
La valoració de la clatellada a la renda fixa i a la renda variable espanyoles es feia difícil d'entendre, perquè el mateix president del govern, Mariano Rajoy, va lligar la setmana passada la recuperació dels mercats al resultat de les eleccions gregues, que al final han estat positives per a l'estabilitat de la zona euro.
Pel professor de finances d'Esade Santiago Simón, "totes les notícies són dolentes". I afegeix: "El problema ja no és la banca, sinó l'economia, perquè seguim tenint sis milions d'aturats i la previsió de caiguda del PIB es manté en l'1,7%. Jo creia que les coses tendirien a millorar després de les eleccions gregues, però el que han valorat els inversors és la realitat espanyola".
Així doncs, els resultats electorals grecs i francesos no han estat suficients per reduir tensions a la prima de risc: "Ja sabem que el diner és poruc. A més, sembla que no volem fer els deures, perquè Rajoy va dir aquest cap de setmana que no apujaria l'IVA".
El BCE no compra
La defensa de la prima de risc, amb els mercats revoltats, sembla que només es pot fer efectiva si el Banc Central Europeu (BCE) comença a comprar bons espanyols. Però l'organisme regulador europeu no està disposat a intervenir. De fet, ja fa més de tres mesos que no ho fa.
En aquest sentit, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no va fer gaires voltes i va demanar directament que el BCE "respongui amb fermesa a les pressions dels mercats". En una nota oficial del ministeri, Montoro va assegurar que després de les eleccions a França i Grècia "el missatge ha sigut clar per a Europa i l'euro". El titular d'Hisenda va reconèixer la situació, davant la pressió dels mercats: "Això vol dir que persisteixen els dubtes sobre el present i el futur de l'euro, sobre l'economia espanyola, cosa que vol dir que s'ha de respondre amb polítiques clares, contundents i de fermesa a aquests dubtes".
Fins i tot el líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, va demanar que el BCE "pari l'especulació". Per la seva banda, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va confirmar des de Mèxic que dijous es coneixeran les auditories a la banca espanyola i va explicar que "en els pròxims dies o setmanes" els mercats veuran que el "càstig" que pateix la prima de risc "no es correspon amb els esforços ni amb la potencialitat d'Espanya".
