Publicitat
Publicitat

CRISI, PRESSIÓ A ESPANYA

El BCE comprarà bons si l'Estat sol·licita ajuda formalment

Draghi aboca Espanya al rescat amb "condicions estrictes"

Mario Draghi va condicionar la compra il·limitada de deute públic a curt termini al fet que els països amb problemes per finançar-se demanin el rescat "sota condicions estrictes". La borsa va mostrar eufòria.

El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) va donar ahir llum verda perquè el seu president, Mario Draghi, anunciés la compra il·limitada de bons sobirans a països que estan a la corda fluixa, com Espanya i Itàlia. El màxim mandatari de l'ens emissor va poder mantenir així la seva promesa, expressada fa setmanes, que faria "tot el possible" per salvar la moneda comuna. El seu pols al mercat és clar. "L'euro és irreversible", va destacar ahir Draghi.

El president del BCE va desqualificar el dogma anticrisi del Bundesbank, però també va tenir en consideració el posicionament alemany. Com? Reiterant que la compra de deute estatal serà només de bons a curt termini -fins a tres anys de venciment-, en el mercat secundari -sobre bons ja emesos- i que està "estrictament condicionada" al fet que els països que vulguin aquesta ajuda demanin el rescat. En això va rebre el suport indirecte de la cancellera alemanya, Angela Merkel: si bé el nou programa del BCE no és del tot del seu gust, sí que representa un camí fàcil: millor que l'ens emissor assumeixi un rol més protagonista que no pas haver de debatre al Parlament alemany -on s'hi podrien rebel·lar les pròpies files- les noves ajudes directes a països creditors.

El BCE es va voler exhibir ahir tan flexible com li és possible, però al mateix temps va remarcar que només intervindrà quan sigui oportú. Draghi va anunciar que l'entitat que presideix està disposada a fer efectives les primeres compres de deute només si els països afectats se sotmeten a l'estricte control dels fons de rescat europeu. Únicament si aquests estats beneficiaris demanen l'activació del fons de rescat temporal (EFSF) o del fons permanent (Mede) i firmen un memoràndum d'enteniment (el compliment del qual serà supervisat pel Fons Monetari Internacional), seran auxiliats per les batejades com a transaccions monetàries directes .

"Pel que fa a Espanya, nosaltres ja hem marcat un full de ruta", va insistir el banquer italià, que va assenyalar que "per restaurar la confiança, els polítics han de continuar amb gran determinació amb la consolidació fiscal, les reformes estructurals i la reforma de les institucions europees". En aquest sentit, el BCE també es reserva supeditar la compra de deute públic a altres estrictes condicions: si països com Espanya i Itàlia no compleixen amb les condicions polítiques derivades del programa d'ajut, llavors el banc emissor aturarà l'adquisició de bons.

Draghi va detallar que tècnicament les compres que durà a terme el Banc Central Europeu seran il·limitades i "esterilitzades". És a dir, que retirarà del sistema la mateixa quantitat de diners que hi injecti, cosa que esvaeix la por alemanya que les compres de deute augmentin la inflació. A més, s'eliminarà la condició de creditor preferent del BCE per a aquestes compres, per esvair les pors dels inversors a ser els últims a cobrar en cas que un país acabi fent fallida.

Amb el seu nou programa de compra massiva de deute públic, l'ens emissor espera superar les "distorsions severes" en els mercats i evitar "escenaris catastròfics". Països amb problemes de finançament com Espanya i Itàlia hauran d'acudir més aviat a un rescat precautori i no total, ja que es tracta urgentment de sortir de turbulències externes de caràcter temporal. Madrid i Roma podran llavors pagar menys interessos pels seus nous bons i tindran més diners disponibles per amortitzar deute.

En una frase similar a la de fa unes setmanes, Draghi va destacar sobre la quantitat de bons sobirans que comprarà amb el seu nou programa el BCE: "Serà l'adequada per aconseguir els nostres objectius". De fet, el màxim guardià de l'euro no va fer ahir sinó corroborar la línia d'actuació que es va acordar arran de la cimera política del 29 de juny a Brussel·les. "Ens adherim estrictament al nostre mandat", va defensar el banquer italià, que, no obstant, va haver de reconèixer que la decisió d'activar una compra massiva de bons estatals no va ser presa ahir per unanimitat pel consell de govern del Banc Central Europeu. "Hi ha hagut una sola veu discrepant. Ja podeu pensar quina és", va comentar Mario Draghi, amb sorna, sobre l'obstinat posicionament del president del Bundesbank, Jens Weidmann.

Eufòria als mercats

El BCE ha invertit fins ara 208.000 milions d'euros en deute estatal de països en crisi, dels quals el Bundesbank n'assumeix el 27% del risc. La decisió comunicada ahir per Draghi representa un trencament de la cultura d'estabilitat pregonada pel banc central alemany, la mort del qual, amb tot, va ser ben celebrada pels mercats.

La borsa espanyola va pujar ahir un 4,91% i la prima de risc es va relaxar en 46 punts, fins als 447, mentre que la rendibilitat del bo espanyol a deu anys va arribar a baixar del 6% per primer cop des del maig. Enmig d'aquesta eufòria es va ressaltar poc que el BCE mantingués els tipus d'interès al 0,75%.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT