Publicitat
Publicitat

PRIMER DE MAIG, PROTESTA AL CARRER

La crisi accentua els canvis al mercat de treball i obliga els sindicats a reinventar-se

Drets laborals afeblits, sindicats qüestionats

El Primer de Maig arriba precedit aquest any d'una dada demolidora: els més de 836.000 aturats a Catalunya i 5,6 milions a tot l'Estat, una xifra rècord que, si fem cas de les previsions, encara ha de créixer els propers mesos. La reforma laboral, aprovada sense l'acord dels agents socials i controvertida perquè sacseja els fonaments de les relacions laborals i de la negociació col·lectiva, ha estat l'espurna que ha fet esclatar la confrontació amb les organitzacions sindicals. Tot això, sumat a la política de retallades que toca aspectes bàsics de l'estat del benestar (salut i educació), situa la reivindicació dels drets laborals en la primera línia d'aquest Primer de Maig, que els sindicats majoritaris afronten sota el lema "Treball, drets, dignitat. S'ho volen carregar tot".

L'entorn brinda tots els ingredients perquè les organitzacions sindicals explotin al màxim la seva vocació de defensors dels drets dels treballadors, però els surten alguns entrebancs. Als sectors tradicionalment crítics de la dreta, alguns manifestament contraris al paper d'aquestes organitzacions, s'hi afegeixen ara altres fronts que, amb més o menys força, els qüestionen. Els quatre anys de crisi, els canvis en el teixit productiu, que transforma l'estructura dels centres de treball i dispersa els treballadors, i els moviments alternatius, tips d'un sistema en què no se senten representats, han alimentat el debat sobre el rol que juguen i han de jugar els sindicats del segle XXI.

La reflexió és viva al si d'organitzacions com CCOO i UGT, que defensen la seva fortalesa encara indiscutible en determinats sectors empresarials, però que alhora reconeixen els reptes que tenen a davant. Com poden arribar on ara no tenen representació? De quina manera poden integrar tota una generació de nous treballadors als quals l'atur barra el pas al mercat laboral? Quina anàlisi mereixen moviments nous com el dels indignats , que qüestionen el sistema? Com es pot combatre el desencant que s'estén a mesura que l'atur es cronifica?

Per trobar-hi respostes, els sindicats han de mirar dins de les seves estructures parant atenció a l'entorn i als canvis socials que els forcen a obrir-se, explicar-se i, en alguns aspectes, reinventar-se.

La indústria s'aprima
El sector productiu, on l'afiliació és més forta, perd pes

El moviment obrer que va originar els sindicats va néixer i es va fer fort a les fàbriques, un entorn on era relativament fàcil capitalitzar els sentiments dels treballadors i socialitzar les seves reivindicacions. Ara, però, aquest sector perd pes a favor dels serveis, tot i que encara suposa el 18% del PIB català. La terciarització de l'economia planteja el repte d'intentar copiar el model d'organització sindical que encara funciona a la indústria i traslladar-lo als serveis. És un procés lent que ja ha començat. Els grans sindicats han buscat fórmules per sumar-hi nous sectors, com ara el dels treballadors de les teràpies naturals o bé de la imatge, entre d'altres.

Més petita i microempresa
Els sindicats han d'aconseguir saber què passa on ara no hi són

L'estructura del mercat de treball ha tendit els últims anys a la fragmentació, amb més petites i microempreses on la representació sindical és inexistent. Així, cada cop més treballadors -els seus problemes, preocupacions, reivindicacions- queden en una zona fosca fora de l'abast de les organitzacions tradicionals.

La gestió del dia a dia d'aquests centres i la relació que s'estableix entre treballador i empresari és diferent de la dels grans centres de treball i, per tant, requereix noves fórmules per gestionar els conflictes. La maquinària dels sindicats treballa per anar corregint aquestes situacions. CCOO i UGT estan a punt de presentar una web on els treballadors d'aquestes empreses sense representació podran fer arribar als sindicats què passa als seus centres de treball. Serà una via, confien, per retallar distàncies i desmuntar la crítica dels que els acusen de representar només la gran empresa.

Un altre punt de fricció és l'estructura de subcontractació que ha nascut al voltant de determinats sectors. Sovint les diferències entre les condicions de treball que el comitè ha pactat amb l'empresa mare i que no s'han conquerit en la subcontractada són font d'un conflicte que enfronta treballadors i que el sindicat ha de gestionar.

Diàspora de treballadors
El vell model d'influir en un sol centre de treball ja no val

Els treballadors, en una economia orientada als serveis, ja no estan concentrats en un únic centre de treball, sinó fragmentats en unitats molt més petites escampades geogràficament. És el cas, per exemple, de grans gegants comercials o del model del comerç de franquícies.

Tot plegat, fa més difícil construir la representació dels treballadors, que sorgeix gairebé espontània quan tots es troben en un sol espai i comparteixen les hores de feina. Els sindicats han de trobar la manera de facilitar, a través de les noves tecnologies, la integració d'aquests nous actors. També treballen en els organismes de participació que tinguin en compte aquestes noves realitats de treball. El cas dels autònoms pot servir d'exemple, asseguren, ja que els dos grans sindicats compten des de fa anys amb les seves federacions associades de treballadors per compte propi, que han sabut fer-se un lloc al si de l'organització.

Moviments alternatius
Neixen noves fórmules de reivindicació que hi competeixen

El debat sobre el paper dels sindicats majoritaris, a qui molts veuen massa propers al poder, ha renascut amb força quan la crisi ha fet trontollar conquestes de l'estat del benestar i han arribat retallades en sanitat, en educació i en protecció social. Nous moviments com el dels indignats , que es presenten com l'autèntic motor del canvi, han pres protagonisme al moviment sindical amb acampades, manifestacions i d'altres accions que, de vegades, han posat els mateixos sindicats al centre de les crítiques.

Des de CCOO i UGT afirmen que el sistema només es pot transformar des de dintre i relativitzen les diferències amb part d'aquest moviment. El cert és, però, que hi ha feina a fer per aconseguir integrar gran part d'aquest sentiment i que, en tot cas, caldrà construir ponts d'entesa.

La plaga de l'atur
L'atur crònic i el desencís també pesen entre els treballadors

El pessimisme ha calat després de quatre anys de crisi i és un front que els sindicats han de combatre amb alternatives i propostes elaborades que puguin confrontar-se a les receptes que rebutgen de governs i patronals.

L'atur és un escull, sobretot a mesura que es cronifica. La meitat dels desocupats catalans fa més d'un any que no tenen feina, segons les dades oficials, un repte més a l'hora de mobilitzar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT