EUROPA CRISI DEL DEUTE
Dossier 20/05/2012

Espanya pot sortir de l'euro?

Els dubtes sobre la continuïtat de Grècia a l'euro fan saltar les alarmes dels mercats, que castiguen la prima de risc espanyola. La majoria dels analistes descarten que Espanya surti de l'euro.

Dani Sánchez Ugart
3 min
UNA MONEDA CENTENÀRIA 
 La pesseta va substituir l'escut com a moneda de curs legal el 1868 i va durar fins al 2001, quan la va rellevar l'euro.

BARCELONA.Els mercats centren la mirada en la capacitat d'Espanya de pagar els seus deutes, per les magres perspectives de creixement i per les eventuals sorpreses que pugui amagar el seu sistema financer. La sortida de Grècia de l'euro podria tenir efectes sobre Espanya, però els experts avisen que la situació dels dos països no és comparable i veuen lluny un retorn a la pesseta.

¿Què empeny Espanya cap al precipici?

La combinació de recessió i l'alt preu per obtenir crèdit

L'economia espanyola, en plena recessió, és la que té pitjors perspectives de recuperació a curt i mitjà termini. L'austeritat ha enfonsat el consum, l'atur és més del doble que la mitjana europea i els mercats fan pagar car l'endeutament d'Espanya. La prima de risc -diferencial entre l'interès del bo espanyol i alemany a deu anys- ha superat el llindar dels 500 punts. Altres economies van ser rescatades en aquest punt, però Espanya, avisen els experts, és massa gran per plantejar-s'ho.

¿Les comunitats autònomes són culpables?

Tres de les governades pel PP van amagar el dèficit real el 2011

El govern espanyol envia el missatge a Europa que les comunitats són responsables que Espanya no pugui complir amb els objectius de dèficit -quedarà al 6% el 2013 i no al 3% que fixa la UE. El cert és que tres comunitats governades pel PP (País Valencià, Comunitat de Madrid i Castellà i Lleó) van amagar el dèficit real l'any passat.

¿Quin paper té la reforma del sistema financer?

La bombolla immobiliària va podrir balanços de bancs i caixes

Tot i la defensa del sistema feta per governs del PP i del PSOE i pel mateix governador del Banc d'Espanya fa temps, l'especulació immobiliària ha omplert de crèdits sospitosos els balanços d'entitats. Europa i els mercats qüestionen la salut de tot el sistema, sotmès a reformes cada cop més estrictes per sanejar-lo.

¿D'on vindran els diners per salvar la banca?

Part de la CE i l'FMI aposten pels fons europeus i Rajoy s'hi nega

Cada cop hi ha més dubtes sobre els números del govern espanyol per sanejar la banca (15.000 milions més de diners públics i un cost total de quasi 30.000 milions per netejar el totxo). A la CE i l'FMI veuen inevitable usar els fons de rescat europeus per salvar el sistema financer, una opció que defensa el president francès, François Hollande.

¿A quin escenari abocaria abandonar l'eurozona?

Un corralito i una devaluació de la nova moneda, el més probable

L'efecte immediat seria la creació d'una nova moneda, però a l'hora de definir-ne el valor, els analistes coincideixen a destacar que el preu seria més baix. Això vol dir que els ciutadans serien més pobres i, tot i l'avantatge per exportar als veïns de la zona euro, els béns que compréssim a fora, com el petroli, serien molt més cars. A més, en vista d'aquesta possibilitat, els inversors augmentarien la retirada de dipòsits dels bancs abans del canvi de moneda, i això podria obligar a restringir les retirades, cosa que es coneix com a corralito .

¿Hi ha una solució intermèdia?

Un euro dur i un euro tou, una de les receptes sobre la taula

Algunes veus reclamen una Europa de dues velocitats, és a dir, dividir el nord i el sud i crear dos sistemes monetaris, sense barreres en les relacions comercials. Espanya estaria a la banda dels febles. El professor d'Esade i membre del Team Europa, Agustí Ulied, rebutja l'opció perquè seria "acabar amb l'euro" i crearia un escenari difícil de governar. Els partidaris hi veuen la via perquè el sud pogués devaluar i créixer.

stats