Publicitat
Publicitat

CRISI, L'AJUST MÉS GRAN DE LA DEMOCRÀCIA

La prima de risc marca un nou rècord en 610 punts, però la UE no actuarà si Madrid no ho sol·licita

Europa espera que Espanya demani ajuda

La pressió sobre el deute espanyol ha superat tots els límits esperats, però les autoritats europees no actuaran fins que Espanya no demani ajuda de manera formal, cosa que implicarà noves condicions.

La prima de risc va demostrar ahir que està descontrolada, però les autoritats europees no semblen disposades a fer res mentre Espanya no ho sol·liciti. Tot i les retallades aprovades per Espanya, l'Estat ja paga uns interessos del 7,26% pel seu deute a 10 anys i el diferencial amb Alemanya era de 610 punts al tancament de la sessió d'ahir, el màxim històric de l'era euro. La petició de rescat que va fer el País Valencià possiblement va augmentar les tensions. Però, tot i així, el Banc Central Europeu segueix sense comprar deute públic i ja acumula 19 setmanes sense fer-ho. Per què? Simplement perquè espera que Espanya demani ajuda explícitament. En altres paraules, que sol·liciti un nou rescat.

El pacte europeu del 29 de juny contenia dos acords: primer, que es rescatés la banca espanyola i, segon, que el BCE pogués comprar deute dels països amb problemes per relaxar la seva prima de risc fent servir diners del fons de rescat. Espanya ja va acceptar el primer punt (de fet, l'Eurogrup va aprovar ahir formalment aquesta ajuda), però de moment no ha dit res sobre el segon. L'acord europeu deixava clar que, d'ara endavant, la intervenció als mercats de deute només es farà si un país ho demana i, a canvi, s'exigiran condicions macroeconòmiques.

El govern espanyol de moment no ha demanat formalment que el BCE compri deute, conscient que demanar ajuda el forçaria a aplicar noves retallades i mesures impopulars (també caldria un nou memoràndum com el que s'ha redactat amb la banca). És més, el ministeri d'Economia va treure ahir importància a l'escalada de la prima de risc i va recordar que els interessos que Espanya paga pel seu deute són sostenibles perquè, de fet, són inferiors als que es pagaven l'any passat de mitjana, informa Joan Faus.

"El problema no és el Tresor espanyol, que encara aconsegueix finançament als mercats i que no està en la mateixa situació en què estaven Grècia, Portugal o Irlanda quan van demanar el rescat", explica José Luis Martínez, estrateg de Citi. "El problema són les empreses, que no es poden finançar". Amb els bancs en seriosos problemes i poc avesats a prestar crèdits, les grans corporacions han acudit últimament als mercats de deute per finançar-se, però això cada cop és més difícil. Ahir mateix, IAG (resultat de la fusió entre Iberia i British Airways) va renunciar als seus plans de venda de bons.

Europa ja ha deixat clar que no intervindrà als mercats fins que Espanya no ho demani. Per tant, caldrà esperar per saber si l'Estat ho demana i, finalment, què exigirà la UE a canvi d'aquesta ajuda.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT