Publicitat
Publicitat

RETALLADES, NOU AJUST DEL GOVERN ESPANYOL

L'Estat es queda tot el dèficit extra que rep de la UE i obliga les autonomies a retallar més

La Generalitat perd la paciència amb un Montoro inflexible

Madrid colla més les autonomies i els nega la relaxació del dèficit que s'autoconcedeix. Això va encendre el govern català i va provocar una rebel·lió interna al PP per les retallades que hauran de fer el 2013.

Madrid nega a les comunitats autònomes la flexibilitat que li concedeix Brussel·les. El govern espanyol va ignorar ahir les peticions d'alguns governs -especialment els de Catalunya i Andalusia- i va rebutjar compartir amb les comunitats el punt addicional de dèficit atorgat per la Unió Europea (UE) per a aquest any, fins al 6,3%. La traducció de tot plegat és que l'objectiu de dèficit per a les autonomies aquest any seguirà sent de l'1,5% previst, mentre que el de l'Estat s'apuja fins al 4,5%, tal com explicava l'ARA dimecres. Una inflexibilitat que va encendre el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que els últims sis mesos havia procurat teixir ponts amb Madrid.

"Se'ns renya, no se'ns escolta, se'ns tracta com a súbdits", es va lamentar Mas-Colell. L'executiu català va sortir ahir més que tip de "l'ordeno y mando " del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Fins a tal punt era notori l'enuig del conseller, que sempre ha mantingut un to prudent, que es va arribar a preguntar si tenia ja "gaire sentit" continuar assistint al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). Va dir que potser n'hi hauria prou amb un "correu". Alguna cosa profunda es va trencar ahir entre el govern de Mariano Rajoy i el d'Artur Mas. I abans de tornar a Barcelona, un avís si la Moncloa segueix exigint només retallades a les comunitats: "O [l'Estat] fa els mateixos esforços o això s'enfonsa", va afirmar. Per Mas-Colell, amb aquesta estratègia Madrid no recuperarà la credibilitat.

La resposta a l'immobilisme es va concretar en un no sonor de Catalunya, Andalusia, Canàries i Astúries als nous objectius. Fins i tot, fet insòlit, va provocar una rebel·lió interna al PP, amb les abstencions d'Extremadura, que governa amb el suport d'IU, i Castella i Lleó, molt pressionada pel conflicte dels miners. Per primer cop els consellers populars no es van reunir al matí per arribar al CPFF amb una posició comuna. Galícia va amenaçar també amb l'abstenció però a última hora se'n va desdir, segurament per la llarga ombra de Rajoy.

Montoro minimitza el rebuig

El ministre va fer esforços per minimitzar la rebel·lió interna però el va delatar la cara de pocs amics en la roda de premsa posterior. Va rebutjar fer cap "valoració política" i va dir que el rebuig "s'ha de veure amb tota normalitat" i que totes les autonomies garanteixen que compliran l'objectiu de dèficit.

Malgrat la contestació, Montoro va justificar amb contundència la seva oposició a l'ampliació del dèficit autonòmic d'aquest any. "El debat no té naturalesa econòmica, ¿de què serveix tenir més dèficit si no tens accés als mercats?", va dir en to de burla. La seva visió és clara: no es pot abaixar la guàrdia amb les comunitats perquè no es relaxin en la reducció de la despesa. Aposta per collar-les més i demostrar qui mana. Dit i fet. A banda de descartar donar-los més marge aquest any, Madrid va endurir els objectius de dèficit autonòmic del 2013 i el 2014. El de l'any que ve serà del 0,7%, superior a l'1,1% ratificat per les autonomies, mentre que el del 2014 se situarà en el 0,1%, per sobre de l'1% pactat. Les xifres tenen trampa perquè en el pla de reformes que va enviar el govern del PP a l'abril a Brussel·les fixava un dèficit del 0,5% per al 2013 i del 0,3% per al 2014. D'aquesta manera, Montoro pot argumentar que els objectius s'han flexibilitzat però en realitat els dèficits del pla de reformes mai van ser votats per les comunitats, que donen per vàlids els anteriors, els que van acordar amb l'executiu del PSOE. El canvi obligaria Catalunya a fer un ajust addicional d'uns 650 milions el 2013.

No hi ha dubte que el ministre buscava convèncer els mercats de la seva determinació, demostrar que tot i la tutela europea i la pèrdua de sobirania que implica el rescat bancari, l'Estat no només manté un control sever sobre les autonomies sinó que no li tremola el pols per exigir-los encara més esforços. "Volem enviar un missatge clar i contundent que l'estat de les autonomies complirà els seus objectius d'estabilitat pressupostària", va dir.

Per acabar-ho d'arrodonir, Montoro va llançar amenaces concretes: "diverses" autonomies, que no va especificar, van ser avisades del "risc d'incompliment" del dèficit d'aquest any. Hisenda s'hi reunirà la setmana que ve, si no accepten els canvis proposats seran advertides oficialment i si no rectifiquen podrien ser sancionades en tres mesos i intervingudes en sis. El ministre passa de l'amenaça a l'acció. Els mercats manen.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT