Publicitat
Publicitat

CRISI LES FINANCES CATALANES

Els deutes de l'Estat asfixien la Generalitat, que viu de les bestretes

Un Govern amb respiració assistida

La Generalitat està patint, més que mai, les conseqüències del fet que la clau de la caixa la tingui Madrid. Als impagaments de l'estat espanyol s'hi sumen exigències d'estalvi que Mariano Rajoy aboca a les autonomies i que Catalunya ha de traduir abans del 15 de maig en un pla de reajustament dels pressupostos que redueixin la despesa en 1.700 milions d'euros. Un encaix de números titànic que s'ha de fer sota l'amenaça d'una intervenció de l'Estat, que és qui presta respiració assistida a la Generalitat amb diners que han sortit de les butxaques dels catalans. Tota una paradoxa si es té en compte que Catalunya és la comunitat que més aporta a la solidaritat territorial i a la vegada pateix més dèficit fiscal.

Els diners que Catalunya rep a hores d'ara de l'Estat

L'estat espanyol ni reconeix ni paga per ara els deutes a Catalunya i s'escuda en el fet que la prioritat és garantir la seva liquiditat perquè pugui fer front al pagament de nòmines, proveïdors i interessos de deute. El PP defensa que l'objectiu és evitar situacions com la del desembre passat, quan la Generalitat va haver d'ajornar el pagament d'una part de la paga extra dels funcionaris.

Cada mes, la Generalitat rep el 50% de l'IVA i l'IRPF i el 58% dels impostos especials que els catalans paguen a l'Agència Tributària espanyola, una recaptació que en plena recessió ha caigut en picat. També rep de l'Estat les bestretes que li corresponen segons el model de finançament. A diferència de l'època de bonança, quan aquestes bestretes es reben en partides mensuals pràcticament homogènies, el que està fent el PP és anticipar diners a les autonomies. Catalunya ha rebut aquest mes 1.413 milions per despesa corrent i 1.753 milions del fons de suficiència, però no són ingressos extres sinó avançaments de diners que ja li pertoquen per imperatiu legal del model de finançament.

L'únic finançament extraordinari ha estat la línia de l'ICO perquè els governs autonòmics paguin els seus proveïdors. La Generalitat n'ha demanat 1.984 milions. Això sí, sense cap pudor per deure'ls diners, l'Estat presta a les autonomies aquest crèdit a un interès del 5%.

A banda, en l'últim Consell de Política Fiscal i Financera es va acordar un avançament a les comunitats del 50% de la liquidació positiva del 2010, que s'havia de fer efectiva al juliol i que en el cas de Catalunya suposen 545 milions, que segons fonts d'Economia ja s'estan cobrant.

Les vies d'ingressos limitades de la Generalitat

En vista d'uns pressupostos estatals que redueixen la inversió en Catalunya en un 45%, les úniques vies per obtenir ingressos i reduir despesa que té a hores d'ara la Generalitat més enllà dels ajustos són l'emissió de bons patriòtics i, tal com va expressar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, apujar impostos. Tot i això, l'augment de la pressió fiscal sobre els ciutadans no és vista amb bons ulls per una part dels dirigents de CiU i, de fet, altes instàncies de l'executiu català la rebutgen, si més no d'entrada.

Segons van assegurar ahir a l'ARA fonts del departament d'Economia, comandat per Andreu Mas-Colell, el conseller no vol negar taxativament i en públic la possibilitat d'augmentar la pressió fiscal. "Ja sabeu que ell és poc aficionat a mentir", explicaven ahir des del seu entorn. En altres ocasions, dirigents del Govern també han destacat que el seu perfil acadèmic li impedeix comprometre's a llarg termini en assumptes espinosos.

La recuperació de l'impost de successions, com demana l'oposició, tampoc no solucionaria necessitats immediates perquè tindria efecte ja el 2013.

Un nou ajust de 1.700 milions difícils d'encaixar

El Govern ha denunciat que la retallada de 10.000 milions d'euros anunciada per Mariano Rajoy no és real per aconseguir complir l'objectiu de dèficit. L'executiu calcula que, segons aquesta xifra, li pertocaria reduir la despesa en 1.700 milions, quan les mesures proposades des de la Moncloa suposen en realitat un estalvi de només 150 milions. Aquest reajustament del pressupost l'haurà de presentar el Govern a Madrid abans del 15 de maig i una de les exigències que li fa el PP és que no inclogui els 211 milions de la disposició addicional tercera si vol rebre el seu vistiplau i esquivar la intervenció de la Generalitat.

2.420 milions de deute més necessaris que mai

El govern espanyol deu a Catalunya 2.420 milions d'euros. La xifra de 211 milions que Rajoy es nega a incloure en els pressupostos correspon a la disposició addicional tercera de l'Estatut pel dèficit en inversió d'infraestructures corresponents al 2009. Aquests se sumen als 759 milions d'euros corresponents al 2008 que el PSOE va reconèixer en una comissió bilateral al juliol però que no va pagar i als 1.450 milions del fons de competitivitat, que segons la llei de finançament haurien de ser abonats el 2013. Tot plegat, una situació kafkiana.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT