Publicitat
Publicitat

La legislació

L'Estatut permet crear l'esquelet d'agència tributària unificant i desplegant tots els àmbits de recaptació

Les diputacions, la clau per bastir la Hisenda pròpia

El Govern estudia com construir una Hisenda pròpia unilateral davant el previsible no de Rajoy al pacte fiscal. Aprofitar l'estructura de les diputacions és una de les vies que pren més força.

Construir una agència tributària que recapti i gestioni els impostos del país és un objectiu molt compartit a Catalunya, però també una tasca complexa. I més encara si es fa pràcticament partint de zero i amb l'oposició de l'Estat, que ha exercit aquesta facultat fins ara i que legalment en té les competències. En el full de ruta cap a la Hisenda pròpia d'Artur Mas, però, quasi ningú confia a fer camí de bracet de Madrid, i el Govern cada cop veu més clar que caldrà avançar unilateralment. "Si hi ha entesa, serà fàcil, i si no serà per pròpia decisió", mantenen a CDC. L'executiu estudia fórmules per avançar tant com pugui legalment i aprofitar estructures ja existents per estalviar costos i temps. Usar les diputacions pren cos als despatxos del Govern.

Quins pilars té el Govern per edificar una Hisenda?

Actualment la Generalitat ja disposa de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), però les competències, el desplegament i la plantilla amb què compta són escassos. Xavier Martínez Gil, que va presidir l'Associació Professional de Tècnics de l'Administració Tributària i és defensor de treure-hi més suc, ho ha estudiat: "Mentre que l'agència estatal ocupa 3.082 persones a Catalunya, l'ATC té 351 treballadors", lamenta.

Per ara l'ATC només recapta els impostos propis i els totalment cedits -en total, un minso 5% dels tributs que no són locals-, mentre que els importants -societats, IVA i IRPF-, els recapta la Hisenda estatal, que posteriorment liquida a Catalunya la part transferida. L'ATC, a més, només té presència a les capitals de província i les seves tasques al territori estan delegades al cos de funcionaris de l'Estat dels registradors de la propietat. L'agència estatal igualment recapta en via executiva -quan el contribuent no ha ingressat un tribut en el període voluntari- els impostos catalans.

Un primer pas per bastir la Hisenda pròpia, per Martínez Gil, seria assumir aquestes competències, així com recaptar els tributs locals, la recaptació dels quals molts ajuntaments tenen delegada a les diputacions, que, de fet, ocupen 971 persones: el triple que l'ATC. Integrant la seva estructura a la Hisenda catalana es podria edificar un veritable esquelet que caldria reforçar amb delegacions al país i personal. "El més pràctic és aprofitar el que tenim", reconeix un dirigent de CDC, que subratlla que les diputacions disposen de padró i ja tenen "pràctica a recaptar". Apunta, a més, que ara, amb els quatre presidents de diputació de CiU -i de perfil sobiranista, ja que assistiran a la manifestació de la Diada-, és possible plantejar-ho.

És legal reformular així l'Agència Tributària?

Totes aquestes modificacions entren en la legalitat vigent i estan reconegudes per l'Estatut. "Si la Generalitat no ho fa és perquè no vol", explica Martínez Gil, que afegeix que "queda camí per recórrer amb l'ATC vigent sense trencar costures". Galícia, de fet, ja està en procés de reduir les funcions dels registradors de la propietat perquè les assumeixi una reforçada agència tributària gallega. A CDC recorden que amb les lleis òmnibus aprovades fa uns mesos van introduir canvis per facultar l'ATC per assumir noves competències.

La Hisenda pròpia seria una despesa afegida més?

No necessàriament. Els registradors de la propietat cobren uns 46,4 milions al Govern per la feina delegada -quasi el doble del pressupost de l'ATC- i l'agència estatal li factura prop d'1,4 milions per les recaptacions en via executiva. La diversitat de recaptadors provoca una gestió ineficient i la despesa unitària per empleat es dispara. Sí que caldria invertir per desplegar l'ATC, però el Govern espera compensar-ho amb la reducció del dèficit fiscal.

Quines són les principals mancances actuals?

A més del desplegament i el personal, la principal mancança per tenir una Hisenda pròpia és un cens complet amb dades tributàries. "Tenim una bona base de dades de contribuents, però no tants encreuaments ni tanta informació com l'Estat", afirma Martínez Gil. I si Madrid no col·labora, caldrà començar a omplir-la gairebé de zero. El Govern ja treballa per millorar l'aplicació informàtica per gestionar-ho, però no disposa de la informació sobre tributacions de societats, IRPF i IVA.

Una altra qüestió a resoldre és la recerca d'un banc que centralitzi la recaptació d'impostos. CiU negocia una proposta de llei d'ERC per convertir l'Institut Català de Finances en un banc públic. Hauria d'avalar-ho, però, Madrid. Si no fos possible, un dirigent de CDC planteja demanar que ho faci una entitat privada estrangera, ja que difícilment un de català o espanyol s'hi prestaria.

Mas pot obligar a no pagar els impostos a Espanya?

Podria intentar-ho, però és difícil. Un cop creada la Hisenda pròpia, però, sí que pot sol·licitar a empreses i ciutadans que ingressin els tributs allà i no a l'agència estatal. Si es fa això i l'ATC n'informa Madrid, "no hi ha ocultació de dades" i cadascú decidiria on pagar. En tot cas, qui incorreria en una il·legalitat -aquí sí- és el Govern si després no remetés els diners a l'agència estatal tal com sí que va fer al juliol amb els primers insubmisos fiscals que ja van pagar els seus impostos a l'ATC.

A quines problemàtiques pot dur el pla B unilateral?

L'escenari de conflicte seria dur. Tant l'agència catalana com l'espanyola intentarien cobrar els mateixos impostos, però la segona amb més experiència i amb una millor base de dades. "Si no hi ha col·laboració, serà difícil", explica Núria Bosch, catedràtica d'hisenda pública de la UB, que tem que Madrid pugui frenar transferències per ofegar el Govern com a represàlia. Difícilment les multinacionals s'arriscarien a pagar a l'ATC i l'executiu afrontaria noves despeses, com declaracions d'IRPF a retornar. Per força, hauria de buscar liquiditat a l'exterior en una situació d'inestabilitat que ho complicaria. "Si es fa, entres en un conflicte tan impressionant que, pel seu cost, gairebé t'aboques a la independència", creu la degana d'economia de la UB Elisenda Paluzie.

A CDC afirmen que, de fet, la Hisenda pròpia "és una estructura que dóna garanties per afrontar la segona part del camí", l'estat propi. Un dels dirigents consultats avança, a més, que si veuen que el pacte fiscal s'encalla, el Govern visualitzarà que la Hisenda pròpia és viable i s'hi està treballant.

Competències que ja pot assumir l'Agència Tributària de Catalunya

Tributs locals

La majoria de municipis (excepte algun de gran com Barcelona) tenen delegada a les diputacions la recaptació dels tributs locals. L'Estatut, però, permet que l'ATC ho assumeixi i centralitzi.

Desplegament territorial

L'ATC només recapta els impostos de Catalunya a les capitals de província, on té delegació. A la resta de municipis ho té delegat al cos de funcionaris dels registradors de la propietat i els paga per la feina.

Recaptació en via executiva

Tot i que podria fer-ho ella, l'ATC subcontracta a l'Agència Tributària de l'Estat la recaptació dels impostos que no s'han pagat en el període voluntari. A canvi abona a Madrid una part de la recaptació.

Tribunals administratius

El Govern té dret a assumir la tasca del tribunal de revisió econòmico-administratiu -que revisa els actes de liquidació tributària- corresponent als seus impostos.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT