Grècia: Milers de famílies bloquejades en un país on no volen estar-se

TessalònicaUns 58.000 migrants i refugiats continuen encallats a Grècia. Després del tancament de les fronteres als Balcans, han quedat bloquejats en un país on no volen estar-se. “Ni volem tornar enrere, ni podem continuar endavant , però tampoc podem esperar més”, lamenta Brevan Mousatafa, una refugiada siriana que malviu al camp oficial del municipi de Vasilika, prop de la ciutat de Tessalònica, no gaire lluny de la frontera amb Macedònia.

Els que van arribar després de l’acord entre la UE i Turquia han quedat reclosos a les illes. Per a ells les portes al continent estan completament tancades. Moltes de les persones atrapades a la Grècia continental desitgen ser seleccionades en els programes de reubicació o reunificació familiar, els únics procediments que tenen per accedir a l’Europa central i del nord, el seu destí final. Les vies administratives, però, estan plenes d’entrebancs i els terminis s’eternitzen. A hores d’ara només s’han reubicat 4.000 de les 160.000 persones que la Unió Europea s’havia compromès incialment a reallotjar des de Grècia i des d’Itàlia.

La Brevan, que va fugir de Síria amb els seus dos fills, no es desfà de la incertesa de no saber quan podrà culminar un trajecte que va començar ara fa set mesos. “Ningú ens explica quants dies o mesos haurem de seguir en aquests camps”, comenta. Tot i haver seguit diversos tràmits legals per poder retrobar-se amb la part de la família que ha pogut arribar fins a Alemanya, no té informació sobre el curs del seu procediment de sol·licitud asil. També dubta que pugui arribar a aconseguir la protecció internacional.

Drets en suspens

“En matèria de drets humans, a Grècia no hi ha estat de dret”, explica l’advocada Angeliki Nikolopulu, que assessora refugiats i migrants. “Els refugiats poden comunicar a quin país volen anar, però la resolució no segueix cap criteri clar, sinó que és arbitrària”. La lletrada denuncia la falta de garanties dels únics procediments que permeten sortir de Grècia legalment.

Malgrat tot, només els sol·licitants d’asil d’algunes nacionalitats poden demanar ser reubicats en un altre país europeu. La majoria de persones procedents de l’Iraq, l’Afganistan i el Pakistan no hi tenen accés. Per als migrants d’aquests orígens l’única opció és demanar l’asil a Grècia. Andonis Spazis, jurista especialitzat en matèria de drets humans, destaca les limitacions amb què els refugiats topen a l’hora d’accedir a serveis com la sanitat o l’educació. Com que el govern grec no ha creat un pla d’integració per als nouvinguts a tot arreu ho tindran difícil per adaptar-se i viure en condicions mínimament dignes.