Publicitat
Publicitat

A l'atur i a l'augment evident de la pobresa s'hi suma l'auge del feixisme

Grècia vota avui entre la por, el desencant i l'esperança

Por, esperança i desesperació són els tres ingredients del còctel explosiu en què s'ha convertit Grècia. I la proporció amb què es combini cadascun d'ells decidirà el resultat de les eleccions d'avui. Com més s'aprofundeix en la crisi, més es polaritza la societat. En un costat, els que, moguts per l'amenaça de la sortida de l'euro i de totes les consegüents catàstrofes anunciades des de Brussel·les i Berlín, apostaran pels conservadors de Nova Democràcia (ND): fer bona lletra amb l'austeritat per guanyar una mica de marge de maniobra i esperar que vinguin temps millors. A l'altre, els que creuen que ND i els socialdemòcrates del Pasok, que s'han alternat al poder des del final de la dictadura, han de deixar pas a Syriza, la coalició d'esquerra alternativa que pregona renegociar els compromisos amb els creditors internacionals sense trencar amb l'euro. Són els dos extrems del joc. Però encara queda un tercer grup, potser el més invisible, però el més inquietant: els que han renunciat a creure en res, els que han llançat la tovallola.

En un país on la producció industrial ha caigut un 28% en tres anys (són nivells de guerra) i l'atur arriba a una xifra rècord del 22%, els contrastos d'Atenes són evidents al paisatge urbà.

L'Atenes desencantada

Al districte treballador de Perister, Vasiliki, una dona de 55 anys, es lamentava: "La situació de Grècia és catastròfica, tinc una pensió de viduïtat de 300 euros i tres fills a l'atur, voldria que poguessin tenir un futur millor, però no sé què passarà". "Els polítics són tots iguals: i no crec que amb les eleccions les coses canviïn", deia amb un fil de veu. "Si no es fa alguna cosa perquè la gent tingui feina, simplement no podrem sobreviure: menteixen quan diuen que els grecs som mandrosos, tota la vida no hem fet res més que treballar, i ara no tenim res".

Un agent de la guàrdia urbana, que ha vist caure el seu sou a la meitat (ara guanya 850 euros) es confessava votant de Syriza, "perquè necessitem una cosa nova: són els únics que ens porten esperança, i si no és així, caminem cap a la destrucció total de l'economia del país". Les enquestes diuen que el 70% dels grecs volen continuar dins l'euro, però l'agent té una altra visió: "Potser ara estaríem millor si n'haguéssim sortit fa dos anys: si us puc donar un consell és que no accepteu mai els plans d'austeritat".

La inflació és un dels problemes de què més es queixen els grecs. Un estudi publicat la setmana passada demostrava que els preus a Atenes són més cars que a Berlín. Un litre de llet no baixa d'1,20 euros i el litre de gasolina sense plom s'ha disparat a 1,70, des de l'última pujada d'impostos. Mikaelis, un soldat de la Marina de 48 anys, sortia ahir d'un quiosc amb una bossa plena de diaris. "Els sous baixen, però tot és cada dia més car: jo no compro la premsa per les notícies sinó per la música que regalen: els polítics grecs ens ho han pres tot, i només ens queda la música".

"Quina Grècia volem?"

La llei electoral grega prohibeix la publicació d'enquestes dues setmanes abans de les eleccions i tot està obert, amb els últims sondejos que expressaven un frec a frec entre els conservadors de Nova Democràcia i l'esquerra antiausteritat de Syriza. La premsa del país s'ha posat en general del costat dels conservadors, amenaçant amb la sortida immediata de l'euro si els grecs fan confiança a la formació que defensa cancel·lar els acords amb els creditors internacionals i una moratòria en el pagament del deute. El diari Ta Nea publicava ahir una portada amb una gran moneda de mig euro i mig dracma, sota l'epígraf "Quina Grècia volem?".

En vista de l'atur i les retallades de sous, la gent busca alternatives de supervivència. Fa uns mesos va sorgir l'anomenat moviment de les patates , que posa en contacte pagesos del nord del país amb els consumidors d'Atenes i Salònica, saltant-se els intermediaris. "Tothom hi surt guanyant: el pagès aconsegueix un preu més digne i tu per 8 euros pots comprar un sac de 25 quilos de patates per compartir amb amics i familiars", explica Spyros Gkelis, un reputat investigador de bioquímica que s'ha vist obligat a abandonar la recerca per concentrar-se en tasques molt més mundanes.

Charis Hatziioannou, propietari d'un negoci familiar en la indústria farmacèutica, confessa que a casa seva han reduït totes les despeses al mínim: "Hem deixat de sortir als restaurants, vigilem amb la calefacció, ni ens plantegem comprar electrodomèstics i gairebé no toquem el cotxe, també hem hagut de reduir les despeses dels nens, com les joguines". Adverteix, però, que la situació de molts dels seus conciutadans és molt pitjor. A Atenes hi ha 130.000 sensesostre i milers de nens que han deixat de fer l'únic àpat segur i equilibrat del dia d'ençà que l'escola ha començat les vacances.

Hatziioannou no veu el futur de Grècia dins l'euro: "A hores d'ara, crec que l'única solució de debò és que sortim de l'euro d'una manera pactada amb els socis i deixem de pagar el deute fins que l'economia comenci a recuperar-se: sé que hi haurà un període de xoc, però no veig una altra manera que Grècia torni a aixecar cap". Diu que votarà Syriza "no tant pel seu programa econòmic", sinó perquè creu que "són els únics que defensen la democràcia i que aquest país mantingui uns drets mínims".

Territori neonazi

A Attiki, un dels barris amb una població envellida on els baixos preus de l'habitatge van atreure milers d'immigrants d'arreu del món -ara també colpejats per l'atur- s'hi han fet forts els neonazis d'Alba Daurada. "Fora d'aquí: no ens agraden els periodistes", etzibava ahir una dona amb to amenaçador.

A pocs metres, enmig d'un mercat al carrer on les parades de fruita es barrejaven amb mantes esteses a terra amb tota mena de productes de segona mà, Dimitris, propietari d'una pastisseria, explicava les raons de l'auge del feixisme. "Tenim por: dormim a la botiga perquè no ens entrin a robar. Quan tens un problema amb un delinqüent, pots trucar als nois d'Alba Daurada, que vénen i el resolen: això els fa forts. La gent els vota perquè rebutgen els polítics". Als seus 70 anys advertia que Grècia s'acosta perillosament als temps negres de la Segona Guerra Mundial.

En una botiga regentada per un jove de Bangla Desh, un treballador de la construcció d'origen albanès explica l'altra versió de la història: "Tinc por de sortir al carrer, ahir mateix els d'Alba Daurada perseguien dos nois negres, em vaig escapar corrents, diuen que volen netejar el barri". La batalla política està escrita a les parets. Sobre una pintada dels neonazis en què es llegia "Venim, i som milers", algú hi havia escrit: "...de cabrons".

El feu dels anarquistes i altres grups d'esquerra és el barri d'Exarxia, el districte de classe mitjana de l'esquerra bohèmia. Nosotros és el nom d'un local que s'autodenomina anarquista antiautoritari, on es fan classes d'idiomes per a immigrants sense papers, concerts i xerrades. "Jo no aniré a votar, però no pels arguments tradicionals de l'anarquisme, sinó perquè crec que ha arribat l'hora que si no resolem des de baix els nostres problemes, ningú ho pot fer per nosaltres", apuntava Archilleas, un jove comptable d'una companyia naviliera que divendres es va quedar sense feina. "Vivim un moment històric i es fa molt difícil dir què passarà en el futur, i més en un país com Grècia, on els canvis que normalment trigarien dècades, arriben en qüestió de setmanes".

El feu conservador

A uns 20 minuts a peu del barri roig d'Atenes hi ha el districte de Kolonaki, un dels més benestants de la capital, feu de Nova Democràcia. Una dona, que prenia un te amb un grup d'amigues en una luxosa cafeteria i que no va voler donar el seu nom, explicava la seva visió dels comicis: "No li diré a qui penso votar, però em sembla que és força evident; sé que les coses no s'han fet bé fins ara i no estic orgullosa del meu vot, però no podem permetre que un boig com Tsipras [líder de Syriza] arribi al poder, amb la seva colla de promeses impossibles; confio que, al final, s'imposi el sentit comú".

Els més grans tenen una consciència molt clara del dilema (una altra paraula que els grecs van donar al món i que ara és en boca de tots), del moment històric que afronta Grècia. Christos Tzourtos, un mariner jubilat que guarda un molt bon record del port de Barcelona parla amb optimisme. "Més de 2,5 milions de grecs van votar el 6 de maig per l'esquerra i això vol dir moltes coses, però la solució als problemes de Grècia no vindrà del Parlament, sinó del carrer". "En els últims dos anys -continua el mariner- hem fet 17 vagues generals i més de 300 de sectorials. El dilema de debò no és si votar Syriza o Nova Democràcia: si guanyen els primers crec que Alexis Tsipras no voldrà governar sol, i no veig ningú més enllà de l'Esquerra Democràtica (una escissió de Syriza) per pactar. Si guanya Nova Democràcia les protestes tornaran a arrencar l'endemà". Christos Tzourtos és conscient que aquestes eleccions poden deixar el futur de Grècia encara obert. La seva conclusió és que "sigui com sigui, el carrer tornarà a parlar i ara només podem avançar d'una manera: amb una vaga general política que paralitzi el país una setmana".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT