Publicitat
Publicitat

LLUITA PER LA CREDIBILITAT

Guia bàsica per navegar en el mar de la postveritat

Cinc consells per determinar si una notícia és certa abans de compartir-la

Els generadors de notícies falses s’aprofiten dels usuaris que, de bona fe, comparteixen algun dels seus continguts foul. Aquests són cinc consells senzills per a l’usuari que no vulgui contribuir a la difusió d’invencions adreçades a aconseguir un objectiu polític i pecuniari.

Qui m’ho està enviant?

La viralitat no sempre és espontània: hi ha empreses especialitzades a fabricar perfils falsos en sèrie que són els primers distribuïdors de tot tipus de contingut il·legítim, com ara notícies falses o publicitat camuflada d’informació. Si rebem una notícia que ens fa alçar les celles d’algú que no coneixem, que té un nombre baix de seguidors, que no diu gaire res en nom propi i en canvi retuiteja molt i de fonts i temes variat... és susceptible de ser un perfil automatitzat, coneguts en l’argot com a bots.

Qui signa la informació?

El fet que cada cop més usuaris s’informin a través de les xarxes socials fa que les marques periodístiques hagin perdut part del seu capital: els internautes poden llegir continguts sense recordar quin mitjà els ha elaborat. És la síndrome Ho He Llegit a Facebook, mentre que la xarxa de Zuckerberg, en realitat, no elabora continguts periodístics. Abans de compartir una notícia sorprenent, convé comprovar quin mitjà la signa i avaluar si aquell nom ens transmet confiança. Si no ho fa, o bé perquè és una capçalera que no havíem sentit anomenar, o bé perquè és un mitjà que no associem a la credibilitat, és més prudent abstenir-se. Un altre filtre és el de la qualitat de la redacció. Algunes de les notícies falses imiten l’estil periodístic, però no ho aconsegueixen i acaben sonant forçades.

Realment hi ha un mitjà solvent al darrere?

Els que generen notícies falses saben que el principal obstacle que han de superar és la falta d’una marca coneguda al darrere. Una marrada que utilitzen alguns dels intoxicadors és registrar un domini que s’assembli a una marca coneguda, de manera que la URL que es comparteix -l’enllaç d’internet- fa fila de ser legítima. Aquest camuflatge es pot aconseguir amb variacions del nom ( Guardian en comptes de The Guardian ) o bé canviant algun sufix al darrere de l’adreça web (WashingtonPost.co en comptes de WashingtonPost.com), entre altres mesures. (Els exemples són inventats).

Resulta inversemblant?

Un filtre que convé tenir activat és el del simple sentit comú. Els manipuladors de la postveritat juguen amb la credibilitat que, per defecte, el públic atorga a un text escrit que tingui aparença de notícia. Però mantenir una dosi d’escepticisme a les xarxes és una vacuna saludable contra la compartició involuntària de material dissenyat per manipular. Si una notícia sobta molt perquè sembla molt passada de voltes, val la pena introduir un element de dubte abans d’estendre-la.

Qui està amplificant aquell contingut?

Les notícies rellevants que han sigut contrastades acaben incorporant-se a la majoria de mitjans solvents. Així que una prova del cotó fluix per saber si una presumpta informació és en realitat una invenció consisteix a copiar el titular i buscar-lo a Google. Davant d’una notícia legítima, una cerca hauria de tornar com a resultats la mateixa notícia en diversos mitjans de prestigi. Perquè se suposa que el títol, encara que sigui diferent, inclou les mateixes paraules claus. Google, a més, hauria de mostrar aquest mitjans consolidats a la primera pàgina de resultats, ja que la premsa tradicional sol estar ben posicionada en el cercador gràcies al seu volum de visites.

Més continguts de