Publicitat
Publicitat

Una solució que no és la definitiva

Els experts consultats per l'ARA coincideixen que el rescat tou d'Espanya no és la panacea de res i que hi ha una incògnita total sobre quines seran les noves exigències de la Unió Europea

Les preguntes

  1. Què voldrà la UE a canvi?
  2. És l'única solució que necessita Espanya?
  3. Hi ha diferència amb altres rescats?

Guillem López Casasnovas

  1. Suposo que entrar en el mateix mecanisme del FROB directament o indirectament per veure quina aplicació es fa d'aquests fons. Espanya no pot rondinar gaire més sobre els deures pendents. Avui mateix ha de passar el test de refermar la independència del Banc d'Espanya, amb nomenaments de governador i subgovernador -esperem que persones de fort consens i prestigi professional-, i recuperar el seu múscul ara malmès. També ha de fer front als creditors amb una nova emissió de deute. No fer les coses bé pot acabar fent que caigui tot com un castell de cartes.
  2. És una alternativa intel·ligent dins de les poques possibles a la vista de la normativa fins ara desplegada pel Tractat de la Unió, que n'impedeix moltes d'altres. Val a dir que el que ara és important és el compromís de tirar endavant aquesta o una altra solució d'una vegada per totes, sense dilacions, amb transparència, a través d'una proposta que no ofereixi ambigüitats de manera que no permeti que diversos responsables de la Unió Europea, troica o Banc Central Europeu facin interpretacions particulars diferents que desorientin més els mercats.
  3. S'ha buscat crec aquesta via per justificar un tractament diferenciat respecte al que ha passat en altres països [com Grècia, Irlanda i Portugal]. Val a dir, però, que els interessos pagats per aquesta via haurien de reduir-se neutralitzant totalment la prima de risc que avui paga Espanya. No és un regal però sí un préstec al cost que li pot haver suposat al finançador europeu un endeutament pagat per ell mateix, o com si es tractés d'un deute avalat per ell.

Modest Guinjoan

  1. És prou clar que les mesures que se'ns estan insinuant a hores d'ara no seran de franc. Si hi ha un rescat de la banca espanyola demanaran un rigor molt important a l'hora de sanejar els balanços i voldran fer net amb els actius més tòxics de les entitats. Això durà associades conseqüències importants per al sector públic també.
  2. No ho crec. Calen més mesures. Algunes de les que s'han pres però també d'altres que potser estan per venir en els propers mesos. En qualsevol cas, el rescat del sector financer espanyol sí que era la més urgent. Quan al sector financer hi intervé l'estat es genera un cercle viciós del qual és difícil sortir. Ara, atesa la magnitud de l'endeutament exterior bancari el sanejament, és necessari i molt urgent Hi ha una gran urgència i cal aclarir ja la magnitud de la tragèdia del sector bancari espanyol. Agafar el toro per les banyes, vaja.
  3. Sí que hi ha diferències amb el que va haver de fer la UE a Portugal, Grècia i Irlanda. Les situacions eren diferents pel que sembla. L'afectació per al ciutadà a casa nostra serà en funció de la magnitud i de la traducció que tingui per les seves butxaques. Si el rescat acaba sent molt gran això pot provocar un daltabaix que pot acabar empobrint la gent. I si les mesures i les magnituds, que per ara desconeixem, són més suaus i no cal gaire sanejament es notarà menys en les economies domèstiques. En tot cas, ha d'estar clar que no en podem esperar res de bo de tot plegat. Sigui com sigui hi haurà impacte en les economies domèstiques, com a mínim indirectes. En sortirem més empobrits.

Joan Majó

  1. Espanya necessita una recapitalització dels seus bancs: a Bankia fan falta molts diners, però també en altres entitats, com CatalunyaCaixa. Aquests diners no es poden obtenir del sector privat, i si haguessin de ser públics l'estat s'endeutaria més i ara no podem augmentar el dèficit. S'ha de fer amb diners europeus, però no a través d'un rescat general de l'economia, sinó d'un rescat de la banca. La Comissió Europea ha aprovat una proposta en aquest sentit: un fons de rescat europeu per als bancs. El problema és que aquests diners encara no estan disponibles, i cal temps perquè ho estiguin. Mentrestant, cal trobar mecanismes intermedis.
  2. Si s'injecten diners europeus als bancs espanyols, imposaran a cada entitat les seves condicions. A Brussel·les he vist tres pàgines de condicions. Tot això encara s'ha de veure. Però això ha d'afectar els bancs, no l'estat. Per això cal un un fons de rescat del sector bancari a nivell europeu, que no sigui només pel cas espanyol.
  3. El que ha passat a Grècia, Irlanda i Portugal és que s'han donat crèdits als governs perquè poguessin rescatar els seus bancs. Alemanya no va haver de demanar diners a Europa, perquè tenia prou recursos propis per fer front al seu problema. Els altres no en tenien i van haver d'endeutar-se amb diners europeus. Espanya no ha de fer el mateix, perquè això empitjoraria molt la situació financera de l'estat. Per això cal buscar mecanismes de rescat directe dels bancs, que no facin créixer el dèficit ni el deute públic. Només d'aquesta manera es pot trobar una sortida a la crisi espanyola i europea.

Joan Tugores

  1. Aquesta és la gran incògnita. Això ho dirà la lletra petita i possiblement no ho sabrem fins d'aquí un temps. Caldrà veure la magnitud de la quantitat final de la transferència, i quina és la magnitud de la tragèdia, és a dir, quin és el forat dels bancs. Com més gran sigui, més dures seran les condicions. El més greu seria que el suport al sector financer anés en detriment de reobrir l'aixeta del crèdit a les famílies i les empreses.
  2. Potser no és una solució definitiva a la crisi financera espanyola, però és una resposta pròpia de l'estil al qual ens té acostumats Europa: vorejant la legalitat, forçant els límits polítics... Es tracta d'una fórmula molt transaccional, molt tímida, perquè no existeixen els mecanismes nítids i clars que serien necessaris en un cas com aquest. Però és cert que es tracta d'una solució de sortida a una situació econòmica molt delicada. En aquest sentit, crec que té més aspectes positius que negatius.
  3. Amb aquest mecanisme d'injecció de diners al FROB, formalment no es rescata l'Estat, sinó el sistema financer. Per tant, el govern espanyol no ha de passar per la humiliació internacional que han hagut d'afrontar els de Grècia, Portugal i Irlanda. D'aquesta manera, l'executiu de Mariano Rajoy pot salvar la cara. Aquest és l'objectiu del mecanisme que sembla que s'ha triat. I estic segur que és el que el govern pretendrà fer, emfatitzant que Espanya no és objecte de rescat. Però, sigui com sigui, en la pràctica tothom sap que fàcticament és un rescat com tots els precedents, encara que no es vulgui admetre políticament.

Més continguts de