Publicitat
Publicitat

DIADA, ELS ACTES AL PARLAMENT

"Hem madurat, senyor president!"

El país s'ha fet gran, sap cap on vol anar i necessita que els polítics es moguin en el mateix sentit. "Exhortem els membres d'aquesta cambra a ser fidels al mandat del poble que els ha escollit, de forma especial en tot allò que significa més poder i més recursos per a la nació. Els greuges són evidents i la ciutadania n'és conscient. Hem madurat, senyor president!". Així es va adreçar ahir a Artur Mas la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, en rebre la Medalla d'Honor del Parlament. Una distinció atorgada amb l'abstenció del PP, que veu amb mals ulls la "deriva independentista" de l'entitat.

Òmnium no se n'amaga pas, d'aquesta diguem-ne deriva, encara menys a poques hores d'una Diada que pot capgirar la història: "La societat catalana està canviant en una direcció molt determinada -va assenyalar Casals- i Òmnium és un actor compromès en una transformació que genera moltes il·lusions i convoca moltes complicitats".

A l'hora de cloure l'acte, el president Mas va recollir les paraules de Muriel Casals i va admetre que sí, que havíem madurat. "Estic convençut que el país està madur. Ens caldrà molta maduresa en el moment que s'inicien grans processos, perquè aquesta maduresa ens ajudarà no només a iniciar-los sinó també a acabar-los". Segons Mas, que el Parlament hagi decidit premiar conjuntament Òmnium i la fundació Càritas Catalunya (la medalla a Càritas sí que es va concedir per unanimitat) vol dir que "el projecte nacional i el projecte social són la mateixa cosa, dues cares d'una mateixa moneda".

La glossa d'Òmnium Cultural va anar a càrrec de tres escriptors que han rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes: Jaume Cabré, Josep Massot i Joan F. Mira. I no és casualitat que justament ahir el pare Massot fes referència a un quart Premi d'Honor, l'enyorat Joan Solà, que tant ens animava a plantar cara. "Si fos avui, en Joan Solà constataria que les coses no han anat camí de millorar -va observar Josep Massot, després de recordar el discurs de Solà al Parlament del juliol del 2009-. Ben al contrari, hem perdut moltes bugades i molts llençols i ens trobem immergits en una crisi generalitzada que, lògicament, afecta d'una manera molt particular el món de la cultura".

Jaume Cabré també tenia previst citar Joan Solà, però va escurçar el discurs que duia preparat i la referència explícita al lingüista va desaparèixer (la idea que cal seguir plantant cara, però, tots la vam entendre). "Ens podem llevar ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, però malgrat això sabem que sempre hi haurà qui voldrà fer servir la llengua per repartir mastegots", va dir Cabré, en al·lusió al discurs que va fer el 10 de setembre de l'any passat Pep Guardiola en rebre la mateixa distinció.

El futur de la cultura catalana, va remarcar Joan F. Mira, va lligat al poder i a la política. "La dependència en el camp del poder acabaria per ser una dependència en el camp de la llengua, i per tant de la literatura, i per tant de la cultura: perquè una cultura dependent, una llengua dependent, difícilment produiran una literatura pròsperament independent". Vaja, que la cultura catalana només té futur amb la independència política.

La glossa de Càritas la va fer Eugeni Gay, i en nom de l'entitat van prendre la paraula el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i la presidenta de Càritas Catalunya, Carme Borbonès. Aquesta commemoració institucional de la Diada també va tenir un capítol simbòlic: la restitució de l'escut de Catalunya a la façana del Parlament. Des d'ahir, les quatre barres cobreixen la part central de l'escut d'armes de Felip V, tal com ja havia fet el president Macià el 1932. L'acte, a l'aire lliure, va acabar amb la interpretació d' El cant de la senyera . Les queixes d'una colla de ciutadans contra els polítics van quedar eclipsades per uns crits molt més majoritaris, que ja fa temps que han deixat de ser originals. Els d'independència, per descomptat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT