Publicitat
Publicitat

INDEPENDÈNCIA, PRIMER ACTE

Hi ha ganes de deixar de ser imbècils

A l'Antoni, de 37 anys, la independència l'enxamparà amb la mà dreta ben bruta. "No me la rento mai més!", anuncia després de rebre una encaixada d'Artur Mas al parc de la Ciutadella. Li demano com es diu i contraataca amb una pregunta més difícil: "Serà ell el primer president de la Catalunya independent?". Em dóna una idea: ara que el periodisme es troba en hores baixes, em convindria treure'm el títol de futuròloga.

Un paio que és una estelada amb potes s'adreça al president. "Senyor Mas, el veig per la tele i li vull dir que el país és a les seves mans". El que surt per la tele respon: "No només a les meves". Però se li comença a notar a la cara el pes de la responsabilitat. A casa, quan s'afaita i es mira al mirall, Artur Mas també es deu preguntar si serà ell el primer president de la Catalunya sobirana.

Helena Rakosnik porta un vestit verd que potser és una declaració d'intencions: l'ANC ha previst que la mani de la tarda sigui una marxa verda (en efecte, la primera dama hi assistirà). Una predecessora en el càrrec, Marta Ferrusola, té feina a no perdre el marit: quan una colla crida "Jordi, Jordi!", a ell li falta temps per anar-hi corrents. La productora de cine Isona Passola diu a la Marta: "Estan aclamant el president". I la Ferrusola respon: "Ja ho sé, i ell s'hi posa bé. Li encanta".

La Isona, que fa dos dies era al Festival de Toronto buscant finançament per a una nova pel·lícula, va anar ahir a Ribes & Casals a comprar una estelada i estaven esgotades, però a canvi despatxaven a preu fet senyeres, triangles vermells i roba blanca. "Em passaré la nit cosint, quin remei", diu que deia una dona.

"M'ha dit hola un senyor!", exclama el Roger, de 9 anys. El seu pare li explica que el senyor en qüestió és conseller de Cultura, "un dels que manen, per sota del president". Ferran Mascarell em diu: "Als més joves se'ls ha de saludar, són el futur del país i vénen molt emocionats". Oriol Pujol comenta a Mascarell que a l'acte de la Ciutadella hi ha faltat la dansa. No sembla un secret d'estat, però quan l'Oriol m'acusa de parar massa l'orella sospito que això de la dansa és una paraula en clau. Ves que no estiguin tramant la proclamació de la independència per avui mateix.

Que el plat fort de la Diada és un altre ho saben tots els que s'han aplegat al matí a l'entorn de la cascada del parc, més per anar fent temps i treure l'estelada a passejar que no pas per seguir un acte institucional que s'ha pogut seguir d'aquella manera, amb la gentada que hi havia. Això sí, els assistents han tingut clar que tocava aplaudir i cridar independència (amb nou síl·labes) quan Mònica Terribas ha citat Joan Sales: "Des de fa cinc-cents anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta de deixar de ser catalans? No, es tracta de deixar de ser imbècils".

Els aplaudiments també s'han desfermat quan s'ha recordat que Francesc Pujols assegurava que els catalans aniríem pel món i ho tindríem tot pagat. "Poc imaginava Pujols que no només pel fet de ser catalans no ho tenim tot pagat, sinó que precisament pel fet de voler ser-ho, ni tan sols tenim allò que és ben nostre". Aquí el president Mas ha fet un somriure sorneguer.

Emma Vilarasau ha llegit uns contes de Pere Calders. Com aquest: "Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació". Fa anys, els independentistes ja carregaven estelades però no hi havia cap tren que els dugués enlloc. Avui les vies hi són, el rumb està marcat i el maquinista sap de sobres que té el futur del país a les seves mans.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT