Publicitat
Publicitat

Hollande força un nou discurs per a una Europa que fa tard

Era la primera vegada que François Hollande participava en una reunió dels Vint-i-set i -després de passar sis hores en un sopar a porta tancada- una cosa li ha quedat clara: "N'hi ha que parlen molt" però el procés de presa de decisions d'ençà que va començar la crisi "ha sigut massa lent", admetia en roda de premsa de matinada.

Aquesta era la 24a cimera d'ençà que va esclatar la crisi grega l'octubre del 2008. Més de tres anys de reunions incapaces d'aturar la fallida del país hel·lè i el descrèdit de polítics i institucions. Dimecres, quan tota la premsa internacional intentava confirmar que els països de l'eurozona preparen ja plans de contingència per si Grècia abandona la moneda única, els caps d'estat i de govern van decidir que el que cal és pensar a llarg termini. Els grecs s'enfonsen. Espanya i Portugal poden quedar atrapades en el remolí, però els líders europeus han encarregat als seus homes de confiança (Durao Barroso, Herman van Rompuy i Mario Draghi) que preparin un pla a deu anys vista per garantir més integració política i fiscal. No hi ha pressa. El document es presentarà en la cimera de finals de juny per començar-lo a discutir. No cal ser un nouvingut en la política europea per constatar que això no funciona.

De l'austeritat al creixement

L'estrena del president francès a Brussel·les va portar aire fresc però també un nou escenari. Les divergències entre François Hollande i la cancellera Angela Merkel són profundes. L'eix franco-alemany, que fins ara havia consensuat qualsevol mesura contra la crisi, s'ha esquerdat. Merkel no vol renunciar a l'austeritat però cada cop està més sola. El primer ministre italià, Mario Monti, es consolida com el mediador privilegiat entre París i Berlín, entre la imposició de l'estabilitat pressupostària i la necessitat d'estimular el creixement econòmic d'una eurozona que no recupera la confiança. El Fons Monetari Internacional, l'OCDE i el president dels Estats Units, Barak Obama -que per primer cop tem que la seva reelecció estigui en mans d'Europa-, també pressionen Merkel.

La cancellera sap que el canvi de discurs a la UE és real. Però, una vegada més, quan el mantra del creixement es transformi en polítiques concretes potser ja serà massa tard per a l'Europa més dèbil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT