25/05/2012

Hollande força un nou discurs per a una Europa que fa tard

2 min

BARCELONAEra la primera vegada que François Hollande participava en una reunió dels Vint-i-set i -després de passar sis hores en un sopar a porta tancada- una cosa li ha quedat clara: "N'hi ha que parlen molt" però el procés de presa de decisions d'ençà que va començar la crisi "ha sigut massa lent", admetia en roda de premsa de matinada.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aquesta era la 24a cimera d'ençà que va esclatar la crisi grega l'octubre del 2008. Més de tres anys de reunions incapaces d'aturar la fallida del país hel·lè i el descrèdit de polítics i institucions. Dimecres, quan tota la premsa internacional intentava confirmar que els països de l'eurozona preparen ja plans de contingència per si Grècia abandona la moneda única, els caps d'estat i de govern van decidir que el que cal és pensar a llarg termini. Els grecs s'enfonsen. Espanya i Portugal poden quedar atrapades en el remolí, però els líders europeus han encarregat als seus homes de confiança (Durao Barroso, Herman van Rompuy i Mario Draghi) que preparin un pla a deu anys vista per garantir més integració política i fiscal. No hi ha pressa. El document es presentarà en la cimera de finals de juny per començar-lo a discutir. No cal ser un nouvingut en la política europea per constatar que això no funciona.

De l'austeritat al creixement

L'estrena del president francès a Brussel·les va portar aire fresc però també un nou escenari. Les divergències entre François Hollande i la cancellera Angela Merkel són profundes. L'eix franco-alemany, que fins ara havia consensuat qualsevol mesura contra la crisi, s'ha esquerdat. Merkel no vol renunciar a l'austeritat però cada cop està més sola. El primer ministre italià, Mario Monti, es consolida com el mediador privilegiat entre París i Berlín, entre la imposició de l'estabilitat pressupostària i la necessitat d'estimular el creixement econòmic d'una eurozona que no recupera la confiança. El Fons Monetari Internacional, l'OCDE i el president dels Estats Units, Barak Obama -que per primer cop tem que la seva reelecció estigui en mans d'Europa-, també pressionen Merkel.

La cancellera sap que el canvi de discurs a la UE és real. Però, una vegada més, quan el mantra del creixement es transformi en polítiques concretes potser ja serà massa tard per a l'Europa més dèbil.

stats