Meitat primera dama, meitat princesa: l'estil de Jackie Kennedy

BarcelonaLa primera vegada que Jacqueline Lee Bouvier va veure John F. Kennedy va ser l'any 1948, a bord d'un tren que viatjava des de Washington DC fins a Nova York, on va parlar breument amb un atent "congressista jove, alt i prim, amb els cabells rogencs", segons va explicar ella en una entrevista amb Arthur M. Schelesinger. No va ser fins a la primavera del 1951 que es van presentar oficialment en un saló del luxós barri de Georgetown. John F. Kennedy se'n va enamorar, igual que van fer els milions d'americans que veien en Jackie Kennedy no només una primera dama -la més jove de la història dels EUA-, sinó la reina que mai havien tingut.

Un estil al servei d'una idea

Jackie Kennedy era una dona de caràcter fort, intel·ligent i amb les idees molt clares, que va posar el seu estil al servei de les polítiques del seu marit. "Jackie tenia dos armaris diferents: un de personal, molt parisenc, amb creacions d'alta costura de Dior, Givenchy o Chanel, i un altre de professional, firmat per Oleg Cassini, que va ser curosament escollit per encarnar la metàfora visual de la renovació i la modernitat", explica Mercedes Salgado, directora de les Escoles d'Arts i Tècniques de la Moda (EATM).

Amb Oleg Cassini Jackie va aconseguir una estètica que donava suport a l'esperit nord-americà, però amb un toc més europeu i més refinat: més novaiorquès que no pas de Kansas. "Els seus vestits eren el reflex del que Jackie volia demostrar: que els Estats Units no eren només els fusells i les vaques", afegeix Pilar Pasamontes, historiadora de la moda i directora científica a l'Escola Internacional de Disseny (IED). "Jackie Kennedy es va convertir en una imatge de marca política: era la meitat de la marca presidencial. El seu marit feia discursos; ella no deia res, però parlava alt i clar amb el seu vestuari", assenyala Mercedes Salgado.

Fins i tot amb uns pantalons blancs, un mocador i unes ulleres de sol Jackie Kennedy estava perfecta: la clau de la seva elegància radicava en la simplicitat, diu Pasamontes, i en un toc molt personal que aconseguia amb els collarets de perles de dues voltes o els barrets pillbox , com el que duia a Dallas el dia que van assassinar John F. Kennedy.

Jackie no era només una primera dama. Era com una reina en una república. Fins i tot John F. Kennedy ho sabia i per això durant una visita a París l'any 1961 el president dels Estats Units va dir: "Jo sóc l'home que ha acompanyat Jackie Kennedy fins a París".