Joan-Ramon Laporte: “Els medicaments poden provocar malalties”

BarcelonaParlar de fàrmacs és parlar de Joan-Ramon Laporte, catedràtic de farmacologia de la UAB, excap del servei de farmacologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron i director de l’Institut Català de Farmacologia, un centre col·laborador de l’OMS.

Què es pot fer per pal·liar la polimedicació?

El centre de salut hauria d’obrir-se a la comunitat, proposar coses i involucrar-s’hi en lloc d’intentar resoldre-ho tot amb anàlisis de colesterol i medicaments convencionals. Al centre de salut de la Barceloneta han muntat un grup de ball per a pacients amb fibromiàlgia i fatiga crònica i el consum de medicaments ha baixat a la meitat. Esclar que s’han d’enviar més recursos a l’atenció primària, però també se li ha de canviar la cara. El sistema de salut espanyol és una gran expenedora de medicaments.

Ha sorgit un moviment a la primària que aposta per la desprescripció.

Això hauria d’anar acompanyat també d’altres mesures, com la prohibició de les empreses farmacèutiques i biotecnològiques en els centres del sistema de salut. Es permet que els seus metges, que són els que decideixen els medicaments, tinguin relació amb els subministradors de les seves matèries primeres i que rebin regals. En un mercat normal hi ha gent que compra i que ven i es regeix per la llei de l’oferta i la demanda, però en el mercat dels medicaments qui decideix el consum, que és el metge, ni consumirà ni pagarà. I el que consumirà paga poc o no paga i no decideix. I qui paga, que és l’Estat, ni decideix ni consumeix. I això és terrible perquè a tothom li interessa que el metge no tingui consciència del cost de les coses que prescriu. A més, el sistema de salut també deixa en mans dels subministradors la formació continuada dels seus professionals. És com si l’Estat li encarregués l’educació sanitària sobre consum d’alcohol a la Damm.

¿Influeix la indústria farmacèutica en la prescripció de medicaments?

L’any 2000, una enquesta feta als EUA preguntava als metges de medicina general com influïen els representants de les indústries farmacèutiques en la seva prescripció. Un 61% deien que gens. Però quan es preguntava com influïa en la prescripció dels altres metges, un 51% responien que moltíssim. La Societat de Medicina Familiar i Comunitària va reproduir l’enquesta i un 65% dels enquestats deien que influïa en la prescripció dels altres metges. Què passa, que els metges són hipòcrites? No, és que no en són conscients.

¿Els governs reben pressions per finançar un medicament o un altre?

Estem gastant molts diners en medicaments per al càncer. L’Institut Nacional d’Excel·lència Sanitària britànic (NICE) va examinar diversos fàrmacs per al càncer segons l’augment de supervivència que aconseguien -quatre mesos, dos mesos...- i el preu que costava per any de vida guanyat. I es va decidir que tot el que costés més de 30.000 lliures per any de vida guanyat no es podia pagar. A Espanya, en canvi, els financem tots. Es veu que som més rics que els britànics. Això és per pressions o no?

¿Ens prenem seriosament els efectes adversos dels medicaments?

Poc, i s’han convertit en la tercera causa de mort en la nostra societat, després del càncer i les malalties cardiovasculars. Per davant de les malalties respiratòries, de la diabetis i dels accidents de trànsit. Hi ha més morts per hemorràgia causada per antiinflamatoris que per sida. I això la gent no ho sap. I sabem que els hipnosedants augmenten el risc de patir Alzheimer. Un medicament pot provocar qualsevol malaltia. La mateixa Agència Europea del Medicament diu que a Europa hi ha 200.000 morts anuals provocades per reaccions adverses als medicaments. I em sembla una infraestimació.

Quins són els medicaments que tenen més risc de provocar malalties greus?

Els anticoagulants, perquè poden causar morts per hemorràgia o ictus per hemorràgia intracranial. També els medicaments oncològics, però tothom està d’acord a acceptar el risc de toxicitat perquè és una malaltia greu. I a Catalunya tenim un problema enorme amb els fàrmacs per dormir -hipnòtics i sedants-, que estan causant entre 750 i 800 casos de fractura de fèmur cada any. I un 30% de persones amb fractura de fèmur han mort al cap d’un any. Són fàrmacs que causen molts problemes perquè es fan servir de forma poc adequada.

¿La indústria farmacèutica crea la necessitat d’un medicament?

Les farmacèutiques exageren problemes. Primer agafen un malestar i el medicalitzen. I segon, agafen problemes mèdics i els exageren. Per exemple, amb el colesterol abaixen el llindar a partir del qual s’ha de prendre medicació.