Josep-Lluís Lorente: "Sóc enginyer tècnic industrial i voldria poder fer la meva"

Josep-Lluís Lorente té 28 anys i tota la vida ha viscut a casa dels seus pares, a Blanes. Va fer la carrera a prop, a Mataró, i les dues feines que ha tingut des de llavors també estaven a la zona. Si pogués, però, ja faria temps que s'hauria independitzat. "Potser al principi no ho veia tan necessari, però aquests últims anys no m'hauria anat gens malament; voldria poder fer la meva", diu, una mica contrariat.

Lorente té el títol d'enginyer tècnic industrial, especialitzat en electrònica industrial, però fa més d'un any i mig que no treballa. Va trobar la primera feina abans d'acabar la carrera, a través d'un conveni de pràctiques, en una empresa d'instal·lacions elèctriques i manteniment: "Em pagaven un sou que no era res de l'altre món, però en aquell moment no era el que més m'interessava. Volia acabar la carrera havent tastat el món laboral i havent adquirit una mica d'experiència".

D'entrada, li va sortir bé, ja que li van fer contracte, però l'activitat de l'empresa estava molt lligada a la construcció i la crisi d'aquest sector es va emportar el seu lloc de treball. "A principis del 2010 se'm va acabar el contracte i no me'l van voler renovar", recorda Lorente. Tot i això, va continuar movent-se i pocs mesos després va aconseguir una altra feina encara millor. "A deu minuts de casa, amb uns companys de feina excel·lents que no dubtaven ni un moment a ajudar-me en el que fos i que em podria haver fet adquirir una experiència envejable que potser m'hauria permès engegar algun negoci pel meu compte", detalla.

Aquesta aventura, però, encara va durar menys que l'anterior. Quan Lorente només feia sis mesos que hi treballava, l'empresa va decidir acomiadar-lo. "Arrossegava pèrdues des de feia temps i l'últim a entrar sempre és el primer a sortir, esclar", comenta resignat. "Finalment, el setembre passat van acabar tancant i van deixar al carrer gent que rondava els 40 anys amb hipoteques i fills", afegeix.

En l'últim any i mig, Lorente no ha deixat de buscar feina: "Estic inscrit a portals de cerca de feina i al Servei Català d'Ocupació, he enviat currículums per correu i els he portat en mà". Tot i això, no ha aconseguit res. Pel que ha pogut comprovar, no és cert que no hi hagi feina. Ell explica que el problema és que "per cobrir una vacant es presenten centenars de persones". Aprofitant això, les empreses són molt exigents a l'hora de demanar experiència: "A tot arreu demanen una experiència que la gent de la meva edat no tenim. Per molt que acabem els estudis amb un títol d'enginyer o el que sigui sota el braç, no sortim ensenyats per fer a la perfecció la primera feina".

Mirant cap al futur, Lorente es mostra optimista: "Ho veig negre, però no ho veig pas impossible, i no hem de perdre l'esperança". En cas que aconsegueixi una feina lluny de Blanes, es veurà empès a fer el salt i marxar de casa. "Si la feina fos més a prop -afegeix-, intentaria estalviar i marxar ja seria més a llarg termini", argumenta.