Què ha motivat aquesta reforma?
El motiu més immediat són les condicions de l'acord signat amb la Unió Europea per rebre el rescat bancari. La reforma trasllada a la legislació espanyola el que demana Europa per controlar el sector financer. La creació d'un banc dolent i la possible liquidació d'entitats són dues de les condicions del rescat. Darrere d'això hi ha altres motius, com una falta de reconeixement de la gravetat de la crisi i, en el fons, l'elevat endeutament de l'economia espanyola. Sense anar més lluny, l'any 1991 el deute total (públic i privat) d'Espanya arribava al 151% del PIB. L'any 2008 ja era del 300%, un nivell alarmant. A partir de l'estiu passat es va reconèixer la gravetat de la crisi.
Què ha fallat en les anteriors?
Les dues reformes de Zapatero estableixen unes provisions modestes, prioritzen les fusions fredes. Les reformes de Rajoy, en canvi, se centren en l'exigència de provisions, que no arriben a un nivell important fins a la crisi de Bankia.
Què canviarà aquesta reforma?
Els canvis substancials van començar amb les provisions que exigia l'última reforma aprovada pel ministre De Guindos, al mes de maig. La reforma que s'ha d'aprovar avui també suposa un nou avenç important, ja que s'ha refet el sistema institucional de control financer i les condicions del rescat serviran no només per a les entitats rescatades, sinó també per a les susceptibles de ser-ho. Ara cal veure com s'apliquen aquestes decisions i com el Banc d'Espanya i el FROB les justifiquen i les defensen.
