Publicitat
Publicitat

HABITATGE, CANVI POLÈMIC

Catalunya exigeix esmenar la reforma de la llei del sòl proposada pel govern espanyol

L'Estat prepara una amnistia urbanística

L'Estat ha comunicat a les comunitats autònomes que reformarà la llei del sòl per regularitzar habitatges il·legals encara que hi hagi una sentència d'enderroc. Catalunya s'oposa a l'amnistia urbanística.

La direcció general d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat va enviar una carta datada dilluns en la qual exigeix al govern espanyol que esmeni la modificació de la llei del sòl que l'executiu del PP vol validar en un consell de ministres d'aquest mes de juliol. En el document, al qual ha tingut accés l'ARA, el Govern trasllada a l'Estat la seva disconformitat amb el redactat de l'avantprojecte de reforma de la llei, que promouria una amnistia per a milers d'habitatges il·legals. La Generalitat alerta de la dubtosa constitucionalitat de la mesura, adverteix que el canvi debilitaria la disciplina urbanística i es queixa de la invasió de competències que suposa.

Després de promoure una amnistia fiscal -amb l'objectiu de recaptar 2.500 milions d'euros i fer aflorar 25.000 milions més en diner negre-, el govern espanyol madura una altra amnistia polèmica. La modificació de la llei del sòl facilitarà la regularització de construccions il·legals encara que hi hagi una sentència judicial que en determini la demolició. El canvi normatiu permetria que aquelles construccions que presenten irregularitats però que han canviat de mans perquè han estat venudes a una tercera persona de bona fe, puguin ser legalitzades. Això afectaria milers d'habitatges il·legals de l'Estat -la xifra resulta impossible de calcular-, situats majoritàriament al litoral.

El govern espanyol pretén reformar, concretament, l'article 19 de la llei del sòl -sobre transmissió de finques i deures urbanístics-, una modificació que ja ha estat presentada als representants de les comunitats autònomes en una trobada organitzada la setmana passada a la direcció general d'Arquitectura, Habitatge i Sòl del ministeri de Foment. En l'article 19 s'ha introduït un nou apartat -el número sis- que es concreta amb aquest redactat ambigu: "[...] Serà causa d'impossibilitat legal d'executar una sentència o un acte administratiu ferm, en virtut dels quals s'hagi de demolir una edificació, el fet que els propietaris de tot a part de la mateixa, haguessin adquirit el seu dret amb els requisits establerts a l'article 34 de la llei hipotecària [...]". El text afegeix que, per beneficiar-se d'aquest canvi legal, les construccions haurien de complir una sèrie de requisits, com que els habitatges haurien d'estar acabats i la compravenda de l'edifici ha de ser posterior al final de l'obra.

Dubtosa constitucionalitat

El canvi empararia aquelles persones que han adquirit un habitatge construït en sòl no urbanitzable -i que després s'han convertit en víctimes del procés perquè la seva propietat patia el perill de ser demolida-, però, de retruc, podria amnistiar ajuntaments i promotors que van cometre procediments il·legals en matèria urbanística. La modificació normativa que proposa el govern espanyol englobaria casos que puguin produir-se en el futur, però també processos que ja tenen sentències fermes d'enderroc que encara no s'han dut a terme. I a l'Estat n'hi ha molts precedents. Un exemple paradigmàtic d'aquests casos que ara poden ser legalitzats serien les promocions d'habitatges en sòl no urbanitzable adquirides per ciutadans estrangers, habituals en diversos punts de la costa mediterrània, des de Catalunya fins a Andalusia. En moltes ocaisons, el comprador de l'apartament no era conscient quan feia la transacció que la promoció no complia els requisits legals.

La Generalitat ha presentat esmenes a la reforma plantejada per l'Estat per matisar el text abans que passi pel consell de ministres i iniciï el tràmit parlamentari. En la carta elaborada per la direcció general d'Urbanisme es fan constar "els dubtes sobre la seva constitucionalitat", tenint en compte que l'amnistia "comporta una limitació del poder jurisdiccional" perquè les sentències queden anul·lades per la llei. El Govern també subratlla en les seves al·legacions que el canvi normatiu implica una invasió de competències i "debilita significativament l'acció administrativa per mantenir la disciplina urbanística". La Generalitat recorda al ministeri de Foment -que ahir no va voler pronunciar-se- que el nou redactat pot afavorir indirectament les actuacions il·legals que han perjudicat terceres persones, i que l'ordenament jurídic vigent ja preveu compensacions per a aquests ciutadans.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT