L'Eurocambra exigeix solucions al deute

BRUSSEL·LESNo són els famosos eurobons, però la filosofia és la mateixa: mutualitzar una part del deute dels socis de l'euro per posar fi a la pressió dels mercats. L'Eurocambra va aprovar ahir una esmena, impulsada per l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa, que reclama a la Comissió Europea que posi sobre la taula la creació de l'anomenat fons de redempció de deute públic. La idea va sorgir d'un grup d'experts economistes alemanys i consisteix a fer una bossa comuna en què hi estarien inclosos els estats membres amb un deute superior al 60% del seu producte interior brut (PIB). A través d'aquest fons s'emetria deute de manera comuna, tant dels estats membres com de les administracions regionals i locals, del tram de deute que superi aquest 60%. Si un soci té un deute del 70%, al fons de redempció només hi posaria l'equivalent al 10%.

Segons els experts, aquesta fórmula serviria per obtenir finançament -també per als ajuntaments i governs autonòmics- a interessos més baixos dels que estan pagant actualment socis com Espanya i Itàlia. "És la solució. Automàticament baixaria la prima de risc", assegura Ramon Tremosa. El problema és que perquè la proposta tiri endavant cal el vistiplau de tots els socis de la moneda única. I Alemanya, ara per ara, es nega a acceptar qualsevol tipus de mutualització del deute.

Espanya en quedaria exclosa

La lletra petita de la proposta afegeix més dificultats. D'una banda, n'estarien exclosos els països que han estat rescatats, com Espanya, i de l'altra els que estan sota un procediment per dèficit excessiu, que són pràcticament tots els de l'euro. És a dir, que el sistema estaria enfocat cap als socis que tenen els comptes sanejats i que normalment no són els que estan sota la pressió dels mercats i no necessiten mutualitzar el deute.

Tremosa assegura que aquestes condicions es podrien negociar si la Comissió Europea presenta la proposta i es debat amb els governs. "Si hi ha voluntat política, es pot tancar abans de l'estiu", explica l'eurodiputat català. L'avantatge del sistema que defensa l'Eurocambra és que, a diferència de la majoria de propostes de la Comissió Europea per mutualitzar el deute, aquesta no implica canvis en els Tractats europeus ni tampoc en la Constitució alemanya.

A canvi, els països de l'euro que participessin en el mecanisme estarien sotmesos a estrictes normes de disciplina fiscal. És el que reclama sempre la cancellera alemanya, Angela Merkel: més disciplina a canvi de solidaritat. De fet, el Parlament Europeu també va insistir ahir en els eurobons i va demanar a l'executiu comunitari que estableixi un full de ruta per posar-los en marxa. En les últimes setmanes, Alemanya s'ha mostrat menys reticent a la mutualització del deute. Aquest petit canvi ha coincidit amb el suport explícit del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, als eurobons. Fins ara, per no fer enfadar Merkel, Rajoy s'havia mostrat prudent.

L'esmena de Tremosa es va aprovar en la votació de dos reglaments que serviran per millorar la governança econòmica i que ara han de ser aprovats pels socis de l'euro. Les normes donen més poders a la Comissió Europea per supervisar els comptes dels estats membres i obligar-los a introduir modificacions si Brussel·les considera que no s'ajusten a la disciplina fiscal exigida. També reforça la capacitat dels països de l'euro per forçar un estat membre a un rescat.

Les normatives comunitàries per reforçar la governança van en la línia del que ahir va reclamar, també a l'Eurocambra, el president de la Comissió Europea durant un debat sobre la pròxima cimera europea, que se celebrarà a finals de mes. José Manuel Durao Barroso va fer un discurs sobre la situació econòmica europea més dur del que acostuma a ser habitual en ell i va advertir de la gravetat de la situació de l'euro. "Hem de reconèixer que tenim problema sistèmic", va assegurar Barroso. La solució al problema és, segons el cap de l'executiu comunitari, més integració econòmica i bancària a l'eurozona.

Barroso també va enviar un missatge als socis obstinats a reduir la crisi a una simple qüestió de disciplina i que es neguen a cedir sobirania per impulsar la integració econòmica. Sense citar cap soci explícitament, però dirigint-se clarament a Alemanya i a Holanda, el cap de l'executiu comunitari va advertir que "no totes les capitals entenen la gravetat de la situació". A Berlín se l'acusa de ser un dels causants de l'agreujament de la crisi de l'euro per la seva negativa a fer passos endavant cap a més integració.

José Manuel Durao Barroso també va insistir en la necessitat d'impulsar la unió bancària a la zona euro. La idea és que la proposta, que inclou un regulador bancari europeu, estigui en marxa el 2013.