BRUSSEL·LESEls mercats ho van ignorar olímpicament, però Espanya va obtenir ahir el sí definitiu dels socis de l'euro al rescat per recapitalitzar el sector bancari. En una reunió telefònica que va durar poc més de dues hores, els ministres d'Economia de l'Eurogrup van ratificar l'acord per a un rescat bancari que serà de 100.0000 milions d'euros com a màxim. La xifra exacta no es coneixerà fins que no es faci públic el forat de cada entitat bancària.
La reunió va ser més ràpida que les habituals trobades maratonianes, atès que era un pur tràmit per tancar el rescat després que alguns Parlaments estatals, com l'alemany, ratifiquessin l'acord. Les condicions ja estaven pactades: préstecs a un interès baix, per sota del 3%, i terminis amplis per retornar els crèdits, de fins a 15 anys.
Hi ha condicions específiques per als bancs que demanin ajuda -un pla de reestructuració que aprimarà entitats i en alguns casos les podria fer desaparèixer, tot i que el govern espanyol nega que se'n puguin liquidar algunes- i condicions per al sector financer espanyol. El Banc d'Espanya tindrà més poders per regular, estarà supervisat per Europa i el govern espanyol perd competències a l'hora de prendre algunes decisions relatives als bancs.
El govern de Mariano Rajoy estarà obligat a complir amb les recomanacions de la Comissió Europea. La més important és reduir el dèficit per sota del 3% del PIB el 2014. Tot i la xifra rècord d'ahir de la prima de risc, el comissari europeu d'Economia, Olli Rehn, va dir que el rescat bancari servirà perquè Espanya torni a créixer i deixi enrere la crisi econòmica.
El memoràndum del rescat se signarà dimarts i els diners es lliuraran per trams durant un any i mig. El primer tram, de 30.000 milions d'euros, estarà disponible abans de finals de mes, però només es transferirà a alguna entitat bancària si hi ha una emergència. La recapitalització començarà a la tardor. Fonts del ministeri d'Economia van explicar ahir que es crearà un banc dolent per concentrar tots els actius tòxics dels bancs i no només els actius immobiliaris, informa des de Madrid Joan Faus. També van descartar que els diners que sobrin s'utilitzin per comprar bons sobirans.
