Publicitat
Publicitat

CRISI, ESPANYA EN EL PUNT DE MIRA

Mariano Rajoy imposa silenci fins que no estiguin enllestides les auditories externes

L'FMI xifra el rescat bancari en 40.000 milions

Quants diners necessita de veritat la banca espanyola? Aquesta és la clau que posarà en marxa la maquinària del rescat europeu. Suau o dur, en funció de les magnituds. Mentre se n'espera l'informe oficial, ahir es va filtrar que el Fons Monetari Internacional (FMI) calcula que faran falta 40.000 milions d'euros. El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, sempre obsessiu a l'hora de respectar els temps polítics, conté la respiració i avisa que no mourà fitxa fins que els auditors del sistema financer no certifiquin la xifra final.

De fet, les conclusions de l'organisme que dirigeix Christine Lagarde, que s'han de donar a conèixer de manera detallada dilluns, assenyalen que les necessitats totals dels bancs espanyols ronden els 90.000 milions, però que 50.000 poden ser coberts perfectament pels recursos de les entitats. Els estudis preliminars ja afirmaven que el 70% tenien bona salut. D'aquesta manera, l'FMI coincideix amb les previsions que es fan des del sector. Fa uns dies, el president del Santander, Emilio Botín, es va atrevir a apostar per la mateixa quantitat que ara torna a estar sobre la taula. O, com a mínim, l'única que, de moment, ve avalada per un organisme de prestigi.

Ball de milions

La Moncloa, però, no vol precipitar-se i actua amb peus de plom. El govern espanyol dóna molta importància a l'avaluació externa que va encarregar a Oliver Wyman i Roland Berger, i fins que no hagin acabat la seva feina no fixarà posició. Tot i que l'Eurogrup va reiterar ahir que si Espanya demana ajuda Europa respondrà, Rajoy sap que el mes de juny està ple de cites marcades amb vermell al calendari, amb conseqüències imprevisibles. Les més destacades, les eleccions a Grècia del dia 17 i el Consell Europeu del 28 i 29 a Brussel·les.

Aprofitant una certa sensació de treva als mercats, el cap de l'executiu va intentar recuperar el timó i tallar en sec el ball de xifres, que només afegeix més dubtes a la confiança del sistema financer. El neguit pel desconcert dels últims dies es comença a fer sentir fins i tot entre sectors de la dreta espanyola.

"Quan el president del govern d'Espanya digui una xifra ha de ser la de veritat, perquè si no causaríem una pèssima sensació. En aquest afer, pregunteu-me a mi", va respondre Rajoy a la premsa durant una compareixença conjunta amb el primer ministre en funcions d'Holanda, Mark Rutte. Era un intent implícit d'imposar silenci de portes endins i evitar, al capdavall, que el govern espanyol s'acabi enredant amb les seves pròpies paraules. A primera hora del matí, en una entrevista a TVE, el secretari general del Partit Popular Europeu, Antonio López-Istúriz, que el dia anterior havia estat a Brussel·les amb el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va assegurar que la banca espanyola podria arribar a necessitar fins a 100.000 milions. Segons va dir, el mecanisme que s'està estudiant és una ajuda del Fons Europeu d'Estabilitat Financera -dotat amb 240.000 milions- directament al FROB, de manera que només s'exigirien contrapartides a les entitats i s'evitaria la tutela explícita sobre l'Estat.

Al migdia, la Comissió Europea va haver de fer una estirada d'orelles seriosa a Madrid. El portaveu d'afers econòmics, Amadeu Altafaj, va recordar que no es pot frivolitzar amb quantitats tan elevades: "Que les necessitats es puguin situar, per exemple, entre 40.000 i 80.000 milions d'euros, em sembla irresponsable i forassenyat".

Una treva als mercats

"Ara es tracta de transmetre equilibri", explicava ahir un alt dirigent del PP, en plena sintonia amb la Moncloa per no fer cap pas en fals. Per això els populars van apartar de la subcomissió del FROB el diputat José María Beneyto, que fa uns dies va admetre la possibilitat del rescat espanyol. Ahir Beneyto va assegurar que havia sol·licitat el relleu fa més de 15 dies, però va reiterar que la intervenció és "un escenari possible, però indesitjable".

Els mercats van donar ahir oxigen a les finances espanyoles. El Tresor va aconseguir col·locar 2.074 milions en bons i obligacions a tres, cinc i deu anys, tot i que va haver d'apujar lleugerament la rendibilitat. En els de deu anys, el tipus d'interès va enfilar-se al 6,121%, el més d'alt d'aquest any. Tot i això, l'executiu va respirar tranquil perquè es va aconseguir cobrir l'import màxim previst i amb una demanda de les entitats molt elevada. A hores d'ara ja s'ha cobert el 58% de l'emissió prevista per a aquest any.

La prima de risc també penjava ahir d'aquesta subhasta. Encomanant-se del seu impuls, es va mantenir ahir per sota de la línia psicològica dels 500 punts bàsics. Si va obrir la jornada als 496, la va tancar als 471. Això significa que va acabar al nivell més baix des del 22 de maig i molt lluny del màxim històric dels 539 del dia 30. El rendiment del bo espanyol es va situar al 6,08%.

La borsa espanyola també va tancar amb números verds, amb un lleuger 0,3% (6.438,10 punts), influïda per factors com la baixada de tipus a la Xina, que va animar les pujades durant la primera part de la sessió, i l'anunci del president de la Reserva Federal nord-americana, Ben Bernanke, que va descartar estímuls monetaris a curt termini.

Els mercats sembla que tenen coll avall que Alemanya ha acceptat un rescat a mida de la banca espanyola i que la maquinària està a punt. "Alemanya està disposada a utilitzar els instruments ja creats per donar suport a l'eurozona", va dir ahir la cancellera Angela Merkel. Només falta la posada en escena en unes setmanes farcides de cimeres internacionals. Ara bé, després que dimarts demanés obertament els eurobons per mutualitzar el deute, Rajoy va tornar ahir a l'ortodòxia del control de les finances públiques en un missatge adreçat a Merkel. Va reiterar que està plenament compromès a fer quadrar els números de totes les administracions i a sanejar el sistema financer, on hi ha el tap del deute privat, va dir, perquè l'aixeta del crèdit es torni a obrir. I quan sàpiga quants diners necessita, aleshores prendrà "la millor decisió per a l'interès general". En aquest compàs d'espera, el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, també va celebrar que "a poc a poc" s'avanci cap a una "governança europea".

I el juny n'és el mes clau.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT