Publicitat
Publicitat

L'única concessió és la prova de català per obtenir títol d'ESO

L'avantprojecte de llei educativa desmantella el model d'immersió

Els canvis introduïts en el projecte de llei orgànica mantenen la recentralització de competències i desmantellen la immersió lingüística. L'única concessió és la prova de català per tenir el títol d'ESO

El nou text de l'avantprojecte de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) desmantella la immersió lingüística i la distribució de competències. En detallem els canvis més importants.

Sense percentatges

La recentralització es fa donant a l'Estat les matèries troncals

El polèmic augment d'un 10% en els continguts escolars decidits per l'Estat ha desaparegut del projecte de llei. Però l'afany recentralitzador no minva, potser al contrari. El 55% de "continguts bàsics" que la LOE donava a l'Estat pujava fins a un 65% de "continguts comuns" en la primera proposta Wert. El nou esborrany no parla de percentatges -només manté el 55% per a FP, escoles bressol i ensenyaments de règim no general-, però, en canvi, divideix les assignatures de primària, secundària i batxillerat en tres blocs: troncals, específiques i d'especialitat. L'Estat decidirà els "continguts" de les troncals, els "estàndards avaluables" de les específiques i els "criteris d'avaluació" sobre els objectius i les competències que es requeriran en els dos tipus. Les "administracions educatives", un terme que engloba Estat i autonomies, podran "completar" les troncals però només "establiran continguts" per a les específiques i les d'especialitat.

Religió obligatòria

La matèria de religió o valors té més pes que el català a primària

El nou esborrany també introdueix novetats a la llista d'assignatures de primària. Per començar, relega el català al bloc de les matèries d'especialitat -fent-lo, però, obligatori-, cosa que li suposarà menys pes dins l'horari que les matèries troncals com el castellà. Però a més introdueix com a assignatura específica i obligatòria a primària -de 6 a 12 anys- l'alternativa entre "religió o valors culturals i socials, a elecció dels pares o tutors".

Llengua "materna"

Les proves externes a 2n o 3r de primària les dissenya el ministeri

Un altre canvi és la concessió que fa el ministeri a algunes autonomies que reclamaven que l'avaluació externa a primària no fos a tercer sinó a segon. La nova llei dóna les dues opcions, però, ara sí, fa molt més explícit que aquestes proves diagnòstiques les "dissenyarà" el "ministeri d'Educació, Cultura i Esport", on abans deia el govern. S'elimina també la frase "prèvia consulta a les autonomies". La prova avaluarà competències en comunicació "en la llengua materna", una expressió amb què el ministeri vol evitar escollir entre català o castellà, però que obre la porta a molts altres idiomes.

Cau l'educació cívica

La religió també guanya pes les assignatures de l'ESO

En la distribució de matèries a l'ESO desapareix l'educació cívica i constitucional que en el primer esborrany havia substituït l'educació per a la ciutadania del PSOE. En lloc de ser una assignatura, el text preveu que l'educació cívica i constitucional sigui, com "l'emprenedoria", una qüestió que "es treballarà en totes les assignatures". En canvi, s'introdueix l'alternativa entre "religió o valors ètics" com a matèria específica i obligatòria, igual que l'educació física. Català i literatura catalana són també a l'ESO assignatures d'especialitat, tot i que obligatòries.

Rectificació d'última hora

Wert fa obligatòria la prova de català al final d'ESO i batxillerat

A l'esborrany enviat ahir pel ministeri a les autonomies, l'avaluació per obtenir el títol d'ESO -que elaborarà l'Estat- no requeria un examen de català, ja que es podia escollir només una matèria d'especialitat. En la reunió d'ahir el ministre va presentar un canvi en el text per fer obligatori l'examen de català, tant en acabar l'ESO com el batxillerat, en què passava el mateix. Aquesta prova, només aquesta, la farà el Govern.

Adéu a la selectivitat

El batxillerat tindrà finalment quatre modalitats en lloc de cinc

Com ja s'havia anunciat, 4t d'ESO es converteix en un curs preparatori en què caldrà escollir entre la via cap al batxillerat i la de la FP. Les modalitats de batxillerat seran finalment quatre: ciències (ja no es divideix entre enginyeria i de la salut), humanitats, ciències socials i arts. L'esborrany manté l'eliminació de la selectivitat i la seva substitució per una prova feta pel ministeri, necessària per obtenir el títol i que computarà el 40% de la nota final. Les universitats podran fer proves pròpies que no comptaran més del 40% en relació a la nota de batxillerat.

Disposició antiimmersió

La llei vol equilibrar el català i el castellà com a llengües vehiculars

El nou projecte de llei introdueix una disposició sobre llengües vehiculars que no existia, per fixar "proporcions equilibrades en el nombre d'hores lectives" impartides en català i en castellà. Tot i així, reserva el dret a les autonomies a "determinar la proporció que pertoqui" en "atenció a l'estat de normalització lingüística", sempre que sigui una proporció "raonable que en cap cas suposi l'exclusió del castellà". També preveu que mentre aquesta proporció no quedi fixada, les autonomies hauran de pagar la matrícula en escoles privades als pares que demanin l'escolarització en castellà.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT