Publicitat
Publicitat

CRISI FINANCERA, LA RESPONSABILITAT DELS BANQUERS

La gestió de Bankia ha acabat qüestionant seriosament els autors del 'miracle' espanyol del 1996

L'aznarisme financer davant del jutge

En política el temps pot ser cruel. Només onze anys després de la fotografia que il·lustra la pàgina (datada l'abril del 2001) l'aznarisme triomfal que impregnava les escales de la Moncloa passa avui per un dels seus pitjors moments. La gestió de la banca en època de crisi ha acabat arrossegant als tribunals part del nucli dur de l'equip econòmic d'aquells governs, paradoxalment quan el PP torna a governar amb majoria absoluta. Però, malgrat que l'estil de Mariano Rajoy recordi massa sovint el de José María Aznar, ja fa temps que va desempallegar-se de la seva tutela. L'executiu espanyol es mira ara amb distància -per no picar-se els dits- com cauen algunes de les peces que, no fa tant de temps, formaven part del mateix equip.

Bankia ha esdevingut el símbol de l'ascens i la caiguda d'una part d'aquella dreta espanyola de mitjans dels noranta que, desacomplexada, arribava al poder de manera democràtica per primera vegada després de la dictadura franquista.

Rato, una víctima d'ell mateix

En el fons, Rodrigo Rato Figaredo ha acabat sent víctima del model que ell mateix va construir. L'aznarisme és un fenomen edificat, en bona mesura, a cavall entre la Comunitat de Madrid i el País Valencià, puntals de la bombolla immobiliària que va permetre un creixement molt accelerat però que tenia els peus de fang. Les circumstàncies van acabar unint els destins de Caja Madrid i la valenciana Bancaixa, entre d'altres, que no han pogut sobreviure a l'alta toxicitat del totxo. Com una ironia del pas del temps, qui ara n'haurà de donar explicacions a la justícia és el gran artífex -com diu el títol d'una biografia recent- de la recuperació econòmica d'Espanya a partir del 1996.

Mirant la fotografia, pocs es podrien haver imaginat el 2001 quina seria la situació de Rato onze anys després. L'home que encarnava el rostre més amable del PP, el perfil més light d'Aznar, va somiar durant molt de temps convertir-se en el delfí de l'expresident espanyol. Ara els efectes col·laterals de la crisi -que ell no va saber o no va voler preveure com a director gerent del Fons Monetari Internacional- ho fan completament impensable. Fins i tot Rajoy, que es va haver d'esbatussar de valent amb Esperanza Aguirre l'any 2009 per col·locar Rato al capdavant de Caja Madrid, se n'ha hagut d'allunyar: la Moncloa ha vetat tot tipus d'investigació a fons en l'àmbit parlamentari però al mateix temps ha delimitat un tallafocs per no prendre mal amb les eventuals responsabilitats polítiques que hagin de pagar membres del PP.

A la llista dels 33 imputats hi figuren altres cares significatives de la vella guàrdia popular. Potser si l'elegit com a successor hagués estat l'exvicepresident econòmic, alguns d'ells avui formarien part de l'executiu espanyol. N'hi ha que són persones de la seva màxima confiança, com José Manuel Fernández Norniella, Estanislao Rodríguez-Ponga, i José Serra Peris, advocat de l'Estat, home sempre a cavall entre València i Madrid i que va arribar a ser el número 2 d'Indústria el 1998, amb Josep Piqué.

Els hereus no s'escapen

Més enllà del pinyol ratista , hauran de passar per l'Audiència Nacional representants del zaplanisme valencià i de l'aguirrisme madrileny, dues de les manifestacions més genuïnes del llegat aznarista.

La resolució judicial inclou l'home que ha enllaçat millor aquestes dues faccions del partit, malgrat que no forma part de cap de les dues: l'exministre Ángel Acebes. Ell simbolitza per a molts l'espanyolisme més recalcitrant que ara branda amb èmfasi la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre. El tàndem que durant anys va protagonitzar amb Zaplana -l'un com a secretari general, l'altre com a portaveu parlamentari- va servir de bastida per aguantar les fortes turbulències internes del PP en la transició d'Aznar a Rajoy. Eren els anys en què alguns sectors crítics volien obtenir el lideratge de la formació després de la derrota del 2008.

Després de l'ascens de l'aznarisme, ara la caiguda toca de ple molts dels sectors que van créixer a recer de l'expresident espanyol. De moment només se n'escapa aquell que va triar de successor. Mariano Rajoy, l'home que va arribar al capdamunt perquè Aznar va témer els altres aspirants, i alguns -com Rato- més ben posicionats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT