Publicitat
Publicitat

L'èxit del 'prosecco'

El prosecco és l’escumós del nord d’Itàlia, entre el Vèneto i el Friül-Venècia Júlia. Un producte conegut ja a l’època romana amb el nom de puccino i citat en la Naturalis historia de Plini. Un producte eminentment local fins fa pocs anys i que ha assumit importants quotes de mercat internacional: 510 milions d’ampolles dividits en dues denominacions diferents, la Doc (420 milions) i la Docg, més prestigiosa (90 milions). Total: 2.500 milions d’euros de facturació i 13.550 productors. El mètode de producció és el Charmat, en què la segona fermentació es fa en grans dipòsits d’acer, a diferència del mètode Champagnoise, en què l’evolució passa en la mateixa ampolla. L’èxit dels últims anys és brutal, ja que s’ha multiplicat per 3,5 la producció des del 2009 (penseu que als anys 70 es produïen només uns 5 milions d’ampolles), amb estadístiques difícils de creure, com uns recents augments d’exportació envejables, d’un 64% a França o un 75% al Regne Unit. Tanta és la demanda, que últimament se n’ha hagut d’autoritzar una producció extra de 600.000 hectolitres, una decisió que ha alegrat tot el sector.

Les dades del 2016 mostren una pujada de l’exportació sostinguda, d’un 23,9% en volum i un 32,3% en valor. I el 2014 tothom recorda una fita històrica: es va arribar a vendre al món més prosecco que xampany, 320 milions d’ampolles contra 307. Els Estats Units i el Regne Unit són els mercats motors gràcies també a la moda de l’Spritz, l’aperitiu taronja fet amb prosecco i Aperol, omnipresent també a Barcelona (aquí amb cava), de l’empresa propietat de la multinacional Campari. El prosecco agrada, el seu mixd’elegància i modernitat funciona i s’ha aconseguit vendre sense abaratir els preus. Tot està lligat: el cost del raïm s’ha doblat en els últims cinc anys, ha passat de 0,60 a 1,15-1,25 euros el quilo, i el preu per hectàrea varia des dels 150.000-200.000 euros de la Doc fins als 350.000-500.000 de la Docg i els 2.500.000 euros de la denominació Cartizze.

Pagesos, productors, comerciants, tots treballen perquè un mecanisme perfecte no s’espatlli, amb visions cap a un futur més ecològic (prohibició des de la verema del 2018 de productes químics com glifosat, folpet i mancozeb) i amb la ferma candidatura a ser territori Patrimoni de la Unesco, que es creu que acabarà positivament el juliol del 2018. El fet que aquest sistema funcioni econòmicament fa que el territori no pateixi greus problemes de sobreexplotació: és més rendible una hectàrea de vinyes que una hectàrea de naus industrials. D’aquesta manera s’han pogut mantenir gairebé intactes les bellíssimes Colline di Conegliano, una àrea preciosa i digna d’una visita. Un projecte tan bonic, que ha aconseguit que ara Freixenet hagi decidit comercialitzar prosecco sota la seva marca, amb una primera prova de 250.000 ampolles produïdes per la cooperativa La Marca d’Oderzo, un fet que no ha agradat als productors italians, preocupats per una possible desconnexió entre la marca prosecco i el territori. Resulta peculiar que aquesta no hagi sigut la preocupació de Freixenet. Aquesta, però, és una altra història.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT