Publicitat
Publicitat

L'HORA DE MAS UNA TARDOR CALENTA

08 Llei de consultes El pla és tenir-la al novembre

La llei de consultes aprovada el 2010 pel tripartit pot tenir una vida ben curta i quedar superada sense haver-se arribat a aplicar un sol cop si la nova llei elaborada pel Govern i que ara ultima el tràmit parlamentari arriba aviat al ple de la cambra. L'objectiu de l'executiu és habilitar la Generalitat i els ajuntaments -a iniciativa pròpia o de la ciutadania- per convocar consultes sense requerir l'aval del govern espanyol. La fórmula que s'explora és la d'optar per "consultes no referendàries" a través d'una lectura molt generosa del marc competencial català. La principal eina per regatejar el veto estatal és l'ús d'un cens diferent de l'electoral, cosa que hauria de permetre considerar l'acte com una consulta -competència de la Generalitat- i no com a referèndum, reservat a l'executiu espanyol.

És un dels elements que discutirà la ponència, que el 6 de setembre acaba el període de presentació d'esmenes. Una de les possibilitats que guanyen pes és, per exemple, l'ús del padró municipal com a cens. La possibilitat que hi participin joves de 16 anys -com reclamen ICV i ERC, i CiU ho veuria amb bons ulls- reforçaria les diferències amb els referèndums. Són "qüestions tècniques" que queden per polir, segons un ponent de la llei, per aconseguir així evitar que la norma quedi encallada al Constitucional. Allà, de fet, hi ha encara pendent de sentència la vigent llei de consultes del tripartit arran d'un recurs del govern espanyol.

Un altre ponent explica que, tot i alguns retards des que el Govern va aprovar el projecte de llei el 27 de desembre, CiU i ERC ultimen aquestes setmanes un "acord de fons" i comparteixen que cal posar l'accelerador i aprovar-la definitivament al novembre. La federació, de fet, la defineix com un pilar fonamental del "dret de decidir".

Una possible resposta al no

Ara per ara, el Govern no té previst consultar la ciutadania sobre el pacte fiscal abans de negociar-lo amb Rajoy, però sí que vol tenir-la a punt per si decidís buscar a posteriori el suport popular un cop l'executiu estatal hagués tancat la porta a la demanda catalana. Un suport social contundent legitimaria el pla B del Govern, que passa per construir la Hisenda pròpia de manera unilateral.

Amb la majoria gairebé garantida, el dubte és quants suports de més assolirà. El PSC va presentar abans de la ponència una esmena a la totalitat que posteriorment va retirar, però que va deixar clares les reticències a un text que veuen molt a prop de la inconstitucionalitat. El suport del PP sembla encara més complicat perquè desconfia dels motius de la llei. ICV-EUiA no està tan lluny de poder-hi donar suport. Reclama, però, treure el dret a veto del president -un element que probablement saltarà- i que tothom que consti al padró -també els immigrants- pugui participar en les consultes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT