FAMÍLIA REIAL EN EL PUNT DE MIRA
Dossier 13/05/2012

L'ofici de disparar (la càmera) al rei

à.g.m.
4 min
PACIÈNCIA
 Els fotògrafs que no segueixen l'agenda oficial treballen pendents dels desplaçaments de les diferents embarcacions de la família reial. Els teleobjectius salven la distància que imposa l'equip de guardaespatlles de la Casa del Rei.

"Hi ha un abans i un després, d'això de l'elefant". Ho diu Pedro Prieto, un fotògraf veterà que ha cobert els moviments de la casa reial a les Balears des de fa més de trenta anys. El seu dia a dia inclou vigilar si salpa el Fortuna , entaforar-se entre matolls per passar desapercebut i disparar -amb la càmera- al rei i la seva família. Fer un traje és enganxar-los d'imprevist i fer un munt de fotografies aprofitant que, un cop descoberts, posen la seva millor cara. Fer un agujero , en canvi, és l'argot per quan poden capturar una imatge de manera inadvertida.

"Les últimes polèmiques han obert la veda", explica. "Abans ningú esmentava els escàndols i ara en canvi trobes que tots els mitjans en parlen". La relació dels membres de la monarquia amb els fotògrafs segueix sent essencialment la mateixa: mentre es respecti una distància de seguretat els guardaespatlles deixen fer la feina. Teleobjectius només aptes per a canells entrenats són els encarregats de mitigar aquesta distància. "Nosaltres ens hem de buscar sempre la vida. Mirar si surten cap a Andratx o cap a Cabrera, o acudir corrent al cinema si ens arriba el l'avís que la reina hi ha anat", detalla Prieto, que reconeix que no ha tingut mai cap problema amb la casa reial.

Però, de tant en tant, sí que hi ha alguna trucada des del Palau de Marivent. Per exemple, en una ocasió els fotògrafs van caçar el nét del rei, Felip Joan Froilà. El noi els va increpar demanant-los de males maneres que no li fessin fotografies. Les cròniques, per pudor, van ometre que l'estirabot del nét del rei acabava amb un "gilipollas" . Però tot i així els informadors van rebre una telefonada expressant la queixa per la publicació de la història.

Amonestacions reials

Amonestacions verbals amb guant de seda que contrasten amb algunes actuacions del passat. A principis dels anys 80, Enrique Merino, de l'Agència Efe, va fer unes fotos espectaculars del príncep Felip quan encara era nen, en una classe d'optimist que es va haver d'avortar per culpa de la maregassa. La revista Diez Minutos va inflar el tema i va posar la foto en portada, amb el titular "El Príncep a punt de morir ofegat". L'instructor militar de l'hereu va instar Merino a no apropar-se a Felip de Borbó durant tres anys, mentre fes la seva instrucció. "Vaig acabar marxant a l'Argentina i ja no he tornat a fer casa reial", revela Merino. "No sé si encara hi ha represàlies similars. El que és evident és que ara hi ha més llibertat d'informació i, amb tants mitjans, tot és molt més incontrolable".

L'experiència assisteix també Miguel Hernández de León, també de l'agència Efe. "Amb nosaltres [els fotògrafs] s'ha portat sempre extraordinàriament bé. El rei és un apassionat de la fotografia així que, si veu que estrenem càmera, de seguida se'ns apropa i ens pregunta què tal ens funciona". Hernández de León assegura que mai ha rebut cap amonestació i insisteix que la seva feina no té a veure amb la dels paparazzis. "La culpa d'aquestes pràctiques és de l'editor, que paga massa diners per unes fotografies a gent que es dedica a fer el perdiguer".

L'estiu passat, la imatge més cotitzada va ser la coneguda com el bikinazo : mostrava el perfil de Letizia Ortiz en vestit de bany de dues peces. El fotògraf que la va prendre es va embutxacar cap a 400.000 euros pel reportatge. No es va tractar de cap cop de sort. Els fotògrafs consultats per l'ARA guarden el secret professional però sí que insinuen que el mètode per obtenir la preuada instantània pot recordar perfectament una pel·lícula de James Bond.

Més família, menys unida

Julián Aguirre fa més de vint anys que cobreix informativament les activitats del rei i la seva família a Mallorca. És fotògraf però també elabora cròniques per al diari Última Hora . "Una diferència és que ara hi ha més escorta: són més membres. I abans anaven sempre junts", explica. Un altre canvi és la propensió de la reina a entrar i sortir del Palau de Marivent per la porta del darrere, que té un accés més difícil per a la premsa.

Aguirre detalla que els actes d'agenda és el que l'interessa menys i que ell se centra en els "imprevistos": sortides de compres, dinars, excursions... "Els que són més gelosos de la seva intimitat són els prínceps. La reina és variable: hi ha dies en què es mostra accessible i altres en què es tanca del tot. En tot cas, nosaltres no volem molestar i mantenim sempre una distància de ben bé 20 metres".

Les dues dècades seguint la monarquia espanyola a peu de carrer donen a Aguirre una certa perspectiva de com ha evolucionat l'adhesió del poble als membres de la casa reial. "La gent més jove els tracta com si fossin qualsevol altre personatge de les revistes. La gent més gran solien aplaudir-los. Ara s'han convertit en figures del cor".

Un factor a tenir en compte és la individualitat de cada membre de la monarquia. N'hi ha de més tolerants que d'altres a la síndrome del flaix continu. El 2010, per exemple, la princesa Letizia va ser considerada pels periodistes del cor balear com la més esquerpa amb els mitjans i la van distingir amb un dels seus premis Agre.

stats