Madrid imposa una retallada més gran a les autonomies
El govern espanyol actualitza la distribució del dèficit públic del 3% el 2013. Les comunitats autònomes hauran de retallar 6.675 milions més i l'administració central, 4.450 milions menys.
MADRID.Les comunitats autònomes hauran d'estalviar més del previst el 2013. En concret, 6.675 milions més. El govern espanyol va actualitzar ahir la distribució de l'objectiu de dèficit públic del 3% per a l'any vinent i les autonomies en són les més perjudicades. De la xifra del 3%, un 2,5% correspondrà a dèficit de l'administració central i el 0,5% restant, a les comunitats. Fins ahir, el repartiment era del 2,1% per a l'Estat i de l'1,1% per a les autonomies.
El canvi suposa una distribució totalment equitativa entre les dues parts. Els governs central i autonòmic hauran de retallar exactament el mateix el 2013: un punt del PIB, que equival a uns 11.125 milions d'euros. L'Estat haurà de passar d'un dèficit del 3,5% (l'objectiu del 2012) a un del 2,5% el 2012; mentre que les autonomies, de l'1,5% que han d'assolir aquest any, al 0,5%.
Amb l'anterior repartiment, les autonomies havien d'estalviar l'any que ve 4.450 milions i l'administració central, 15.575 milions. El resultat del nou sistema és 6.675 milions més a per les comunitats i 4.450 milions menys per a l'Estat.
La retallada addicional dels governs autonòmics és superior a les cinc dècimes d'ajust extra que Brussel·les va imposar quan va rebutjar el dèficit del 5,8% que va demanar Espanya per al 2012 i el va establir en el 5,3%. En aquell moment l'administració central va assumir la nova tisorada però el cap de l'executiu, Mariano Rajoy, ja va advertir que a canvi les autonomies haurien de fer un esforç més gran l'any vinent.
Es tracta, en resum, de més deures per a unes autonomies que ja estan molt asfixiades econòmicament. Per reduir el dèficit del 2,9% a l'1,5% les comunitats han d'estalviar aquest any -amb més ingressos o menys despesa- 15.575 milions, als quals cal afegir l'ajust de 10.000 milions en sanitat i educació anunciat recentment. És a dir, 25.575 milions aquest 2012 i 11.125 milions el 2013. En total, l'escandalosa xifra de 36.700 milions de tisorada en plena crisi per a unes administracions autonòmiques escanyades.
L'esforç de l'administració central és lleugerament superior: un ajust de 38.425 milions en dos anys. Els pressupostos de l'Estat preveuen per a aquest any un estalvi de 27.300 milions: 17.800 en reducció del dèficit i 9.500 contrarestant els efectes negatius de retallar en plena recessió, com l'augment dels interessos del deute. Cal afegir-hi 11.125 milions més per a l'any que ve.
El quadre macroeconòmic que va presentar ahir l'executiu preveu assolir per al conjunt d'administracions el dèficit zero nominal (que no inclou els efectes de la recessió) el 2016 i l'estructural el 2020. Pel que fa al deute públic, les previsions de Rajoy són que el deute creixi del 68,5% del PIB assolit el 2011 fins al 82,3% el 2013, moment en què començarà a reduir-se fins al 80,8%, el 2015. La mitjana actual de la zona euro és un deute del 90,4%.
Augment de la inflació
D'altra banda, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va informar ahir que la inflació interanual va augmentar una dècima a l'abril respecte al març, quan la taxa va caure fins a l'1,9%, un nivell que no es registrava des de l'agost del 2010. Segons els experts, el motiu de l'augment del cost de la vida són les pujades de la llum i del tabac.
