Publicitat
Publicitat

ETA 25 ANYS DEL PITJOR ATEMPTAT

La víctima de l'atemptat es reuneix amb un dels seus autors a la presó de Zaballa

Manrique constata el penediment etarra en un suau acarament

Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor, es va reunir ahir amb Rafael Caride Simón, autor de l'acció. Manrique va sortir de la visita sorprès del "sentiment de culpa" exhibit per l'etarra.

"He destrossat la vida de molta gent i també la meva". Aquest és el sentiment de culpa que, segons Robert Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor, li va transmetre l'etarra Rafael Caride Simón en el cara a cara que van mantenir ahir a la presó basca de Zaballa. Manrique, que abans de la reunió es mostrava escèptic, va sortir satisfet de la conversa amb el màxim responsable de l'explosió. "El que més m'ha sorprès és que m'ha dit que un dels seus objectius és que l'esquerra abertzale reconegui la seva part de culpa en aquest conflicte", va explicar a l'ARA.

Manrique ahir es va llevar d'hora, a quarts de set, i només durant els 105 minuts que va estar reunit amb Caride va deixar d'atendre trucades de mitjans de comunicació. Barrejats també arribaven missatges de suport d'amics i d'altres víctimes del terrorisme, un col·lectiu al qual ell s'ha dedicat des de l'atemptat. Segons Manrique, l'etarra va dur el pes de la conversa, que va ser "formal" i sense tensió. "No hem hagut de discutir per res perquè des del primer moment va reconèixer el mal que ha fet. Així ho ha expressat almenys deu vegades", explicava l'expresident de l'Associació Catalana de Víctimes, el qual va confessar que l'actitud de Caride havia superat de llarg les seves expectatives inicials.

Tal com va avançar, la primera pregunta que Manrique va fer al membre d'ETA va ser per què un gallec havia entrat a l'organització i havia obeït ordres per matar a Barcelona. Caride, sempre segons el testimoni de la víctima, va respondre que va emigrar de Vigo a Bilbao i de CCOO va passar a l'abertzale LAB i que aleshores va haver de decidir si feia una lluita per la independència per la via armada o no. "Reconeix que es va equivocar", explica Manrique, que també va preguntar per què van decidir atemptar en un supermercat ple de civils.

"L'error" d'atemptar a Barcelona

Qui va ser cap del comando Barcelona el 1987 hauria subratllat que aquella tarda va insistir que desallotgessin el supermercat i que per l'organització va ser un "error". "Què hem fet, això no estava previst", va dir Caride quan va arribar al pis on vivia amb els altres autors de l'atemptat i van veure les imatges de l'explosió per televisió. A la trobada van parlar fins i tot de la sortida de la presó de Caride, condemnat a 790 anys de presó. L'etarra va explicar a Manrique que no sabia quant de temps li quedava a la presó perquè no sabia si els 10 anys tancat a França li computaran.

Mentrestant, Caride i 22 presos d'ETA més (els de l'anomanada via Nanclares ) treballen per "desvincular-se de la doctrina d'ETA". Una altra de les exigències que segons va recordar Manrique assumeixen és que l'esquerra abertzale reconegui la seva part de culpa en el conflicte per "haver esperonat" l'activitat d'ETA. En acomiadar-se Caride va fer un gest d'apropament, però Manrique el va frenar i li va dir que no estava "disposat a donar la mà" a algú que havia causat tantes morts. "Ell s'ha mostrat comprensiu", va dir el català.

La trobada es va fer en una sala de, com a màxim, deu metres quadrats i va ser-hi com a oient el director de la presó, Juan Antonio Pérez. "El cara a cara m'ha servit perquè he vist que era sincer i, dins de la seva lògica, coherent amb les respostes", confessava Manrique 25 anys després de l'atemptat que li va cremar part del cos. Si bé abans de la trobada es manifestava "tranquil", tornant en tren a Barcelona admetia la seva afectació emocional. Això sí, està disposat a acompanyar altres víctimes a acaraments com el seu les vegades que calgui.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT