Publicitat
Publicitat

L'exèrcit europeu es fa esperar

El conjunt d'estats de la Unió Europea sumen en total més de dos milions de soldats, quatre cops més que els EUA, una elevada xifra que es podria veure notablement reduïda si s'avancés cap a un comandament unificat

Les preguntes

1. Espanya aplica una política prou austera en matèria militar?

2. Calen tants soldats en el total d'estats de la Unió Eurpea?

3. Per què costa tant avançar cap a una política de defensa comuna i, en última instància, cap a un exèrcit europeu unificat?


Jordi Marsal

Centre superior d'estudis de la defensa nacional

1. En els últims quatre anys els pressupostos de Defensa s'han reduït un 25%. Del 1990 al 2012 el PIB espanyol s'ha incrementat un 57% i els pressupostos generals, un 18%, mentre que els de Defensa s'han reduït un 46%. Dins de la Unió Europea i de l'OTAN, el marc en què ens movem, som dels tres països que menys gastem en percentatge del PIB. Som el dotzè país del món en PIB i el país número 114 en despesa de Defensa sobre aquest PIB. Segons el paper que vulguem tenir en el món i les missions que vulguem que compleixin els nostres exèrcits, hem de decidir quin pressupost hi destinem.

2. Avui es valoren els exèrcits per les capacitats que tenen, tenint en compte la tecnologia, la preparació del personal i la modernitat de les seves doctrines. Sembla que les xifres de personal són excessives si avancem cap a una defensa europea. La creació de capacitats comunes, siguin compartides entre països, siguin capacitats pròpies de la Unió Europea, és el camí que ens hauria de portar cap a una defensa europea pròpia eficaç i que no ens separi cada vegada més dels nostres aliats transatlàntics, amb els quals compartim valors i interessos.

3. Les dificultats no són militars, sinó polítiques. Mentre no es defineixin els interessos comuns europeus i es faci una autèntica política exterior comuna és molt difícil avançar en una política comuna de seguretat i defensa i en la creació d'un exèrcit europeu. I en temps de crisi com l'actual, les temptacions de renacionalitzar les polítiques són molt fortes i els interessos nacionals de cada país es prioritzen davant dels comuns.


Jofre Montoto

Centre d'estudis estratègics de Catalunya

1. El pressupost de Defensa de l'Estat és baix, un 0,66% del PIB, en comparació amb el dels països que ens envolten, que va de l'1% a l'1,5%. Els acords en època de bonança sobre participació en projectes internacionals no es poden trencar. La construcció de fragates i submarins significa milers de llocs de treball a les drassanes espanyoles. Sobretot cal canviar la política de personal, deixant de banda el model de funcionaris entre oficials i sotsoficials, que ja no serien funcionaris amb plaça fixa i ascens assegurat cada X anys. Aquesta qüestió, però, ataca l'essència del funcionament de l'estat espanyol i de les seves forces armades, que són un món altament endogàmic i molt tancat a les novetats. Cal reorganitzar unitats i estructures.

2. S'estan produint reduccions importants en personal professional i, en canvi, s'estimulen les forces de reservistes. El document del CEEC La reserva voluntària, un model de defensa per a Catalunya analitza el funcionament de les forces de reservistes en estats de l'entorn i mostra com les forces armades espanyoles han creat un model de reservistes per obligació de l'OTAN, però l'han fet operativament inviable. L'OTAN aconsella reduir les estructures militars regulars en favor d'una reserva que redueix la despesa en personal, una de les principals.

3. Les forces armades són les garants reals de les sobiranies nacionals-estatals. L'excusa és no crear duplicitats amb l'OTAN, però la realitat és que són molt gelosos de les eines de sobirania. Tot el que hi ha són aportacions a forces multinacionals, que es materialitzen en battlegroups , i exercicis conjunts.


Pere Ortega

Centre d'estudis per a la Pau JM Delàs de justícia i pau

1. No, l'únic que s'ha fet és una política de reducció de partides pressupostàries, però no s'ha anul·lat o reduït cap dels grans contractes d'armes, que sumen 32.000 milions. No s'ha plantejat reduir els 130.000 efectius de les forces armades, ni retirar soldats de l'exterior que costen 860 milions o eliminar l'R+D militar per a noves armes.

2. Els estats estan instal·lats en la inèrcia de les velles consignes de la defensa de l'estat/nació i per tant els sembla imprescindible disposar de grans exèrcits per defensar-se d'hipotètics enemics. Però les amenaces han desaparegut a l'interior de la UE i podríem tenir unes forces armades comunes que permetrien eliminar els exèrcits nacionals. El que cal és la voluntat política i la valentia d'avançar cap a una estructura militar per al conjunt dels països europeus, amb un exèrcit molt més reduït de 200.000 o 300.000 efectius davant els 2 milions actuals.

3. Fixem-nos que els governants de la UE han cedit sobirania en qüestions econòmiques. Però en canvi no estan disposats a cedir sobirania en el terreny més polític. Perquè tots estan aferrats a les velles consignes nacionalistes dels estats. Cal tenir el coratge d'avançar en la direcció que permeti tenir unes forces armades europees molt més reduïdes. Segur que algú afegirà que això hauria d'anar acompanyat de tenir unes institucions polítiques més democràtiques (que ara no tenim) amb una Constitució que permetés avançar cap una Europa dels pobles, amb un legislatiu amb competències plenes i un executiu nomenat pel Parlament. Però unes forces armades comunes podrien ser un primer pas en aquest camí.


Jorge Bravo

President de l'associació unificada de militars espanyols

1. És molt difícil poder valorar factors que desconeixem, perquè la política de Defensa comporta molta informació que no es pot donar en obert (per això hi ha comissions específiques) per la debilitat que suposaria per a la defensa si aquestes dades fossin negatives. Un país també es defensa -i moltes vegades principalment- dissuadint. Però pel que fa a la nostra valoració, la de l'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME), que vetlla pels interessos professionals, retributius i socials dels militars, sí que podem dir que s'erra el tret, i molt, no tant per les quantitats retallades, sinó pel focus en què se centren: sempre en el graó més feble, en les seves retribucions i en la seva qualitat de vida.

2. Si realment Europa fos una autèntica unió política no hi ha dubte que hi hauria d'haver un replantejament de la força defensiva en què, segurament, s'hi inclouria una important reducció d'efectius. Però avui dia encara no existeix.

3. Crec que tots sabem els passos que s'intenten fer a Europa per aconseguir, cada vegada més, una integració més gran dels diferents països que en formen part. Es fan passos lents i últimament, amb la crisi econòmica que ens ha tocat viure, fins i tot es retrocedeix. L'Associació Unificada de Militars Espanyols, des del moment que es va fundar, ha tingut aquesta vocació d'unitat europea i forma part d'organitzacions europees com Euromil i el Fòrum de la Mediterrània. Organitzacions d'associacions i sindicats de militars europeus que busquem posar en comú els nostres drets i les normatives que afecten els militars europeus.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT